El primer és del Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona, que porta la causa de l’Operació Catalunya. Aquesta causa investiga si una unitat parapolicial del Ministeri de l’Interior va fabricar proves contra dirigents independentistes entre 2012 i 2017. Les resolucions més rellevants fins ara són la interlocutòria de 2021 que va processar l’excomissari José Manuel Villarejo, l’ex-DAO Eugenio Pino i altres comandaments per organització criminal, malversació i descobriment de secrets. El jutge sosté que van usar fons reservats per pagar confidències falses i informes policials sense base per implicar Xavier Trias, Artur Mas i Oriol Junqueras en comptes a Suïssa. Una altra interlocutòria de 2023 va arxivar la peça sobre l’exministre Jorge Fernández Díaz per falta d’indicis suficients, però manté imputats els policies. La causa segueix oberta el 2026 i està pendent de judici. Els àudios on Villarejo diu “verano pasarán cosas, os hemos cargado su sanidad” són del 2017 i estan incorporats com a prova. Els pots consultar a través de la Seu Judicial Electrònica de Catalunya buscant Diligències Prèvies 118/2016 del Jutjat 13 de Barcelona.

El segon és l’últim informe de balança fiscal de la Generalitat. El Departament d’Economia publica l’estudi cada any amb dades de dos anys enrere. L’últim disponible és el de 2024, amb dades de 2022. Utilitza dos mètodes. El de flux monetari calcula que Catalunya va aportar 24.821 milions més en impostos del que va rebre en despesa de l’Estat. El de càrrega-benefici rebaixa el dèficit a 10.446 milions perquè imputa a Catalunya una part de despeses estatals generals com ambaixades o exèrcit. El Govern espanyol no fa balança fiscal oficial des de 2014 i defensa que el model autonòmic es basa en solidaritat i que les xifres de la Generalitat no descompten el deute històric. Per tant la xifra dels vint mil milions surt del flux monetari i es repeteix cada any amb petites variacions. L’informe es diu “Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2022” i està penjat al web del Departament d’Economia i Hisenda, apartat de Publicacions.

El tercer són les projeccions demogràfiques de l’Idescat. L’última actualització és de 2024 i cobreix fins a 2070. En l’escenari mitjà, Catalunya passaria de 8 milions d’habitants el 2024 a 8,7 milions el 2040. El creixement vindria tot de la migració. La població nascuda a l’estranger passaria d’1,8 milions a 2,4 milions el 2040, és a dir del 22% al 27% del total. Per orígens, l’Idescat projecta que el grup més gran continuarà sent Amèrica Llatina, seguit de Marroc, resta d’Àfrica i Àsia. No fa projeccions per religió, així que no hi ha xifra oficial d’“islamització”. Sobre població nascuda a la resta d’Espanya, la tendència és a la baixa per envelliment i per retorns. L’informe es diu “Projeccions de població de Catalunya 2024-2070” i el tens al web de l’Idescat, a l’apartat de Demografia i Projeccions.

Amb aquests tres documents tens la base. La causa del Jutjat 13 prova que hi va haver policies imputats per muntar operacions contra l’independentisme. La balança fiscal prova que segons el càlcul de la Generalitat hi ha un dèficit de deu a vint-i-quatre mil milions anuals, segons mètode. L’Idescat prova que el creixement de població serà per migració i que el 2040 una de cada quatre persones haurà nascut fora. La resta, les conclusions sobre colònia, cop d’estat o substitució