Quan parles de “cop d’estat borbònic de 1978” i de “lleis franquistes” que afecten Catalunya, entres en la interpretació que fa una part de l’independentisme sobre la Transició. T’ho explico amb els fets jurídics i històrics que estan documentats, perquè vegis d’on surt aquesta lectura.
El 1978 es va aprovar la Constitució. Venint de la dictadura, el text es va pactar entre els partits que sortien del franquisme i l’oposició democràtica, inclosos PSUC i part del PSC. La Constitució la va refrendar el 91% dels catalans que van votar, amb una participació del 68%. Per a l’Estat, això tanca la dictadura i obre la democràcia. Per a la crítica que tu reculls, el problema és que la Constitució es va fer sota l’amenaça de l’exèrcit i amb el rei Joan Carles, designat per Franco, com a cap d’Estat. D’aquí ve el nom de “cop d’estat borbònic”: perquè consideren que la monarquia va pilotar la Transició per mantenir estructures de poder del franquisme. Jurídicament no va ser un cop d’estat perquè no hi va haver ús de la força per tombar un govern legítim, sinó un procés de reforma legal de la dictadura a la democràcia.
Sobre les “lleis franquistes”, la Constitució de 1978 derogava les Lleis Fonamentals del Moviment, però no totes les normes. Moltes lleis ordinàries del franquisme van seguir vigents fins que es van anar substituint. La més citada és la Llei de Secrets Oficials de 1968, que encara avui regula què pot ser secret. Es va fer en plena dictadura i permet al Govern classificar papers sense límit de temps. Això afecta directament el 17A, perquè és la llei que el Govern usa per no desclassificar els informes del CNI sobre l’imam de Ripoll. Una altra norma que ve d’abans és el Codi Penal Militar, que fins 2015 permetia jutjar civils. També hi ha la Llei de la Jurisdicció Contenciós-Administrativa de 1956, reformada però amb estructura franquista. Per això hi ha juristes que diuen que “encara vivim amb runes legislatives del franquisme”.
El CNI ve del CESID, que alhora venia de l’Alt Estat Major franquista. El CESID el va crear el 1977 i el van dirigir militars formats en la dictadura. L’escàndol de les escoltes il·legals dels anys 90 va fer que el 2002 es transformés en CNI i passés a dependre del Ministeri de Defensa, amb control judicial teòric. Crítics com tu fan servir la paraula “Gestapo” per denunciar que manté cultura de secret i que actua sense control real. No hi ha sentència que digui que el CNI és una policia política, però sí informes del Parlament Europeu que critiquen la falta de supervisió quan es va fer servir Pegasus. Legalment el CNI necessita autorització d’un magistrat del Suprem per entrar a domicilis o punxar telèfons, però la Llei de Secrets Oficials impedeix saber si aquest control és efectiu.
L’article 155 es va aplicar el 27 d’octubre de 2017 després de la DUI. La Constitució diu que si una comunitat autònoma no compleix la llei o atempta greument contra l’interès general d’Espanya, el Govern, amb aprovació del Senat, pot adoptar mesures necessàries per obligar-la al compliment. Es va cessar el Govern, es va dissoldre el Parlament i es van convocar eleccions. El Tribunal Constitucional va avalar-ho el 2019 dient que era proporcional. La crítica que tu fas connecta el 155 amb 1978: diu que la Constitució ja portava a dins el mecanisme per suspendre l’autonomia si Catalunya s’extralimitava, i que això demostra que l’autogovern català sempre ha estat vigilat des de Madrid. Per a l’Estat, el 155 és l’equivalent a l’article 37 de la Llei Fonamental alemanya, una clàusula federal normal.
Així, el fil que uneix tot plegat segons aquesta visió és: monarquia instaurada per Franco, Constitució pactada amb exfranquistes, lleis de 1968 encara vives, serveis secrets hereus del CESID, i article 155 com a fre d’emergència. Per a l’Estat, en canvi, 1978 és la ruptura amb Franco, el CNI és un servei democràtic amb control judicial, i el 155 es va usar un sol cop en 45 anys per una declaració d’independència que el TC havia declarat il·legal.
Cap de les dues versions nega els fets: la Llei de Secrets Oficials és de 1968, el CNI ve del CESID, i el 155 existeix. La diferència és si això es llegeix com a continuïtat del franquisme o com a eines d’un estat democràtic que no ha depurat prou el passat.
