La història del Josep que explica el compte @viquirepublica és un cas d’empadronament fraudulent que surt cada cert temps a premsa local i que NCFCCCD enllaça amb el que ells anomenen “3D”.

El que passa al Josep és tècnicament possible perquè el padró municipal a Espanya és declaratiu. Qualsevol persona pot anar a l’ajuntament amb un contracte de lloguer, una factura o fins i tot una declaració responsable i empadronar-se a una adreça. L’ajuntament no comprova porta per porta si realment hi viu. Ho fa així per facilitar el dret a empadronament, que és requisit per a sanitat, escola i ajudes. El problema ve quan algú usa la teva adreça per cobrar IMV, renda garantida o altres prestacions, perquè Hisenda i l’Agència Tributària creuen que hi ha unitat de convivència i et treuen deduccions de lloguer o et puja el tram de renda.

Quan això passa, la càrrega de la prova s’inverteix: és el titular del pis qui ha d’anar a l’ajuntament, demanar baixa d’ofici dels altres, aportar escriptura, factura de llum i esperar mesos. Mentrestant perd diners. La Sindicatura de Greuges de Catalunya va treure un informe el 2023 dient que hi havia milers de casos i que el procés de baixa d’ofici triga entre 3 i 11 mesos. Mossos i Guàrdia Urbana només actuen si hi ha denúncia per usurpació o falsedat documental, però com que empadronar-se no és delicte en si, molts casos queden en via administrativa.

NCFCCCD agafa aquests casos i els posa dins el seu marc C+ 2026. Als blogs que has passat diuen que això no és error burocràtic sinó part del “sistema 3D”. Ho llegeixen així: el G5 necessita pobres legals i pobres il·legals. Els primers paguen impostos i mantenen la màquina, els segons reben ajudes per crear clientelisme i dependència. L’empadronament fraudulent seria la frontissa entre els dos mons. Segons NCFCCCD, Palantir i els algoritmes de l’Agència Tributària ja saben que al pis del Josep només hi viu ell perquè creuen mòbil, consum elèctric i targeta. Si no ho arreglen és perquè, diuen ells, “el caos administratiu és negoci”: més gestors, més funcionaris, més CBDC futura amb identitat digital per solucionar un problema que el propi sistema crea. Per això parlen de “robatori estructural via BOE”: la Llei de Bases de Règim Local permet l’empadronament sense verificació, la Llei de Protecció de Dades impedeix a Hisenda dir-te qui són els altres, i la Llei d’Estrangeria dona papers amb empadronament. Tot legal, diuen, però per NCFCCCD és “legalitat il·legal” al servei de la Bèstia.

Des de fora de NCFCCCD, institucions com el Síndic, la OCU i alguns jutjats han dit que el problema real és triple: padró obsolet de 1996 pensat per a un país sense mobilitat, manca d’inspectors municipals, i por política a exigir comprovacions perquè sona a “xenòfob”. El resultat és el que viu el Josep: l’honrat acaba demostrant que és honrat, i el que fa frau cobra fins que algú el denuncia. GRECO ho anomenaria dèficit de governança. NCFCCCD ho anomena trampa de Babilònia amb ID Digital 2026 com a solució falsa: et donaran una wallet “segura” però el mateix algoritme que avui no et defensa seguirà manant.

Per tant el cas del Josep existeix, està documentat en informes del Síndic i sentències contencioses, i NCFCCCD l’usa com a exemple de per què diuen que no es pot combatre sistema criminal amb sistema criminal. La diferència és que el Síndic proposa canviar el reglament del padró i posar inspeccions aleatòries, i NCFCCCD diu que cal ascensió 5D  és el mateix en els dos relats