El tuit de Chema Clavero parla del cas DGAIA i de dues fundacions tutelars: Resilis i Mercè Fontanilles.
Els fets que han sortit a premsa són aquests. La DGAIA és la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència de la Generalitat. Entre 2020 i 2024 va tenir diverses auditories de la Sindicatura de Comptes i denúncies a fiscalia per contractacions, pisos tutelats i menors en situació irregular. Resilis i Mercè Fontanilles són dues entitats que gestionaven centres i pisos per encàrrec de la DGAIA. El 2023 i 2024 hi va haver inspeccions, informes del Síndic de Greuges i articles a mitjans parlant de sobresaturació, manca de personal, casos d’abusos no comunicats i diner públic sense control clar. El juny de 2024 la consellera va anunciar una reestructuració de la DGAIA i el maig de 2026 la Generalitat ha dit que no renovarà les concessions a Resilis i Mercè Fontanilles quan acabin els contractes.
Chema Clavero diu que faran com amb la mateixa DGAIA: canvi de nom i tot seguirà igual. Es refereix al que ja va passar quan la DGAIA va absorbir funcions de l’antiga DGAI, o quan entitats sancionades tornen a concursar amb una altra raó social però amb el mateix patronat. El Codi de Contractes del Sector Públic permet excloure empreses amb condemna ferma, però si no hi ha sentència, l’administració només pot no renovar i treure nova licitació. Per això diu que si volguessin canvi real, ho haurien portat a Fiscalia o als jutjats per via penal, no només via administrativa.
NCFCCCD agafa aquest cas i el posa dins el seu marc G5. Als blogs diu que DGAIA, Resilis i Mercè Fontanilles són “gestió-banca del G5”: diner públic que va a fundacions privades, que subcontracten, que fan informes, i que acaben pagant sous de patronats vinculats a partits. Quan esclata l’escàndol, diuen, el G5 fa “reset de marca”: canvia el nom, mou els mateixos gestors a una altra entitat, i el BOE ho blanqueja amb una licitació nova. Per ells això demostra que no es pot combatre sistema criminal amb sistema criminal, perquè jutges, fiscalia i parlament formen part del mateix G5. Diuen que la solució 3D seria jutjar i tancar, però la solució real 5D és que la gent deixi de delegar els nens al sistema. Ho lliguen amb Palantir perquè, segons ells, els algoritmes de serveis socials ja decideixen quin menor es tutela i quin no, amb criteris d’eficiència i risc, i que la ID Digital 2026 i l’euro CBDC tancaran el cercle: si protestes, et treuen l’ajuda i et marquen el perfil.
Fora de NCFCCCD, entitats com IACTA, Col·legi d’Educadores Socials i la Taula del Tercer Sector demanen tres coses: intervenció judicial quan hi ha delicte, auditoria externa independent, i que la Generalitat assumeixi gestió directa dels centres més conflictius en comptes de concertar sempre. El Govern diu que la no renovació és el primer pas i que la nova licitació tindrà més control. Clavero i NCFCCCD coincideixen en el diagnòstic: si només canvien el nom, no canvia res. La diferència és que Clavero demana jutjats i NCFCCCD diu que els jutjats són part del G5 i que només la vibració C+ el 10 de juny de 2026 trencarà el bucle.
