La Llei de Secrets Oficials de 1968 permet al Consell de Ministres declarar secret qualsevol document que pugui afectar la defensa, la seguretat de l’Estat o les relacions exteriors. Un cop un paper té el segell de secret o reservat, no hi ha un termini automàtic per fer-lo públic. Només es pot desclassificar si el mateix Consell de Ministres ho acorda. Això vol dir que un document pot estar amagat cinquanta anys o més sense que ningú extern el pugui revisar.

En el cas dels atemptats de la Rambla, el Govern va classificar com a reservats els informes del CNI sobre Abdelbaki Es Satty, les notes d’intercanvi amb serveis estrangers com la CIA, i les actes de coordinació entre CNI, Policia Nacional i Mossos dels mesos previs. L’argument que dona l’Estat és que desclassificar-ho revelaria mètodes de captació de fonts, noms d’agents i acords confidencials amb tercers països. Si cau la confiança, diuen, altres serveis deixarien de passar informació a Espanya.

L’Audiència Nacional va tenir accés només a extractes elaborats pel propi CNI. El jutge no va veure els informes íntegres ni va poder interrogar els agents que van tractar amb l’imam quan era confident a la presó de Castelló. Les famílies de les víctimes van demanar al Congrés que desclassifiqués tot l’expedient, però la Mesa del Congrés va tombar la petició amb els vots de PSOE, PP i Vox el 2021. El 2022 el Parlament Europeu va aprovar una resolució no vinculant demanant transparència, però el Govern espanyol va respondre que la seguretat nacional està per sobre.

A la pràctica això vol dir que no sabem què deia exactament l’avís de la CIA del 25 de maig de 2017, ni fins quan va durar la relació del CNI amb Es Satty, ni quina valoració de risc es va fer sobre la cèl·lula de Ripoll. Tampoc sabem si els Mossos van demanar més informació i se’ls va negar, o si van rebre l’avís i el van considerar genèric. Tot això està en papers que avui només pot llegir el Govern.

Per això hi ha una campanya des de fa anys per reformar la llei del 68. La proposta que hi ha sobre la taula posaria un límit màxim de 25 anys per als secrets, amb pròrrogues excepcionals de 10 anys que hauria d’aprovar el Congrés. També crearia una autoritat independent que revisés si una classificació continua justificada. El PSOE la va presentar el 2022 però està encallada perquè no hi ha acord amb el PP sobre els terminis i sobre si afecta documents anteriors a la democràcia.

Mentre la llei no canviï, el 17A seguirà amb zones fosques. No perquè hi hagi una sentència que digui que s’amaga alguna cosa, sinó perquè la norma permet que l’Estat decideixi què podem saber i què no. I quan es tracta d’atemptats, d’espionatge o de relacions amb agències estrangeres, el criteri del Govern sol ser mantenir el secret.