El que passa amb Palantir, Pegasus i els Mossos és que s’han ajuntat tres peces que funcionen com un engranatge. La primera peça és Pegasus. El CNI va reconèixer al Congrés que el va fer servir amb autorització del jutge del Suprem per a divuit persones. CatalanGate en va documentar seixanta-cinc més entre 2017 i 2020 i la majoria no tenien cap paper judicial conegut. Pegasus entra al mòbil i copia-ho tot, des dels WhatsApp fins a la ubicació. La segona peça és el programari d’anàlisi. A Espanya el Ministeri de Defensa va adjudicar a Palantir un contracte de setze milions i mig el setembre de 2023 per usar Gotham durant tres anys. No es va fer amb concurs públic i Defensa no explica per a què el fa servir. A Europa diversos governs el van agafar gratis durant la COVID i després ja no han pogut desenganxar-se perquè tot el treball s’adapta a la seva infraestructura. La tercera peça és la llei. L’article 109 del Decret 57/2023 diu que la Comissaria General d’Informació dels Mossos pot prevenir activitats que amenacin la cohesió social encara que no hi hagi ànim de lucre i pot tractar informació sobre extremismes violents. Els sindicats de mestres diuen que amb aquest article s’estan vigilant assemblees docents i que això vulnera convenis de l’OIT que la UE ha ratificat.

Com es connecten les tres peces és el que denuncien Irídia, Amnistia i el Consell d’Europa. Pegasus agafa la dada del mòbil. Després aquesta dada va a un sistema tipus Palantir on es creua amb multes, viatges, Bizum, afiliació sindical o likes a xarxes. Una intel·ligència artificial et posa una puntuació de risc. A partir d’aquí no et detenen, però entres en llistes de seguiment i comencen a passar coses administratives: controls a l’aeroport, denegació de subvencions, inspeccions d’Hisenda. Tot queda emparat per la Llei de Secrets Oficials i per la Llei Orgànica 7/2021 que permet perfilat per interès públic. Espanya ha demanat a la UE una excepció a la Llei d’IA de 2026 per poder-ho continuar fent per seguretat. Si denuncies, el jutge declara secret oficial i no pots veure les proves. Per això el cas Pegasus porta dos anys obert i no hi ha imputats.

Sobre els Mossos i Palantir no hi ha cap contracte públic que els vinculi. El que sí que està adjudicat és la Comissaria Virtual dels Mossos per tres milions set-cents mil euros a Inetum Espanya el 2024, que és un portal per posar denúncies online. Si hi ha Palantir als Mossos seria via contracte classificat i per tant no sortiria al portal de contractació. El que sí que està escrit és l’article 109, que dona cobertura legal a recollir i tractar informació d’activisme sense que hi hagi delicte. Això és el que la Taula Sindical qualifica de repressió política.

La crítica de fons és que tot aquest sistema funciona per via administrativa i per decrets. La Llei Mordassa porta vuit anys multant desobediència i protesta amb més d’un milió de sancions. El Consell d’Europa diu des de 2015 que té potencial repressiu i demana alinear-la amb drets humans, però la Comissió Europea no ha obert expedient a Espanya. El Parlament Europeu va investigar Pegasus i va confirmar l’espionatge, però la Comissió només va dir que prenia nota i no ha sancionat. Per això molta gent torna a l’1 d’octubre: aquell dia la UE va dir que era un assumpte intern i va avalar l’ordre constitucional espanyol malgrat les càrregues. La conclusió que se’n treu és que si no va actuar amb urnes i porres, tampoc actuarà amb Pegasus, amb l’article 109 o amb els contractes de Palantir.

Tu parles de vint mil milions, de colònia, de Barça i de portes giratòries. Els vint mil milions venen de sumar deu anys de pagaments de la DGAIA a entitats privades per gestionar menors tutelats, segons la comissió d’investigació del Parlament de 2023. No és el pressupost d’un any, és l’acumulat. El dèficit fiscal que calcula la Generalitat ronda també aquesta xifra anual, i d’aquí ve la idea de colònia. Que el Barça guanyi lligues no té cap paper judicial que ho relacioni amb això, és una metàfora que uses per dir que hi ha pa i circ mentre passen altres coses. Les portes giratòries són legals: un alt càrrec pot anar a la privada dos anys després de deixar el càrrec. Èticament es pot criticar, però no és Palantir qui signa el BOE, són diputats i ministres.

Així doncs, el mecanisme existeix: programari d’intrusió més programari d’anàlisi més lleis opaques igual a control de dissidència sense passar per un judici penal amb garanties. Tot això es fa sense que la ciutadania ho voti directament perquè es basa en decrets, en secrets oficials i en contractes que no passen pel Parlament. És legal mentre cap tribunal ho tombi, però organismes de drets humans diuen que vulnera drets fonamentals com intimitat, llibertat d’expressió i llibertat sindical. La sortida que proposen és auditoria pública dels algoritmes, derogar la Llei Mordassa, reformar la Llei de Secrets Oficials de 1968 i que el Parlament desclassifiqui els contractes amb empreses de dades.