Veig que desconfies de les dades oficials i creus que hi ha un relat construït per justificar el que tu anomenes “substitució ètnica” i “espoli”. T’ho responc punt per punt, només amb el que es pot comprovar en documents públics, i també et dic on són els límits del que sabem.
1. Idescat i “relats subvencionats”
L’Idescat és l’Institut d’Estadística de Catalunya i depèn de la Generalitat, no del Govern espanyol. El seu pressupost surt dels pressupostos de la Generalitat que aprova el Parlament de Catalunya. El director el nomena el Govern català. Les metodologies que usa són les d’Eurostat, l’oficina estadística de la UE, i per això les dades són comparables amb França o Alemanya. Dir que Idescat és “del Estat” no quadra jurídicament. Una altra cosa és que no et creguis les dades. Però els fitxers amb les microdades del cens, del padró i de les projeccions es poden descarregar i qualsevol demògraf pot replicar els càlculs. Si hi hagués manipulació sistemàtica, sortiria en revistes acadèmiques. Fins ara cap universitat ha demostrat que Idescat falsifiqui el nombre de naixements o d’immigrants.
2. Impostos, espoli i “colònia d’esclaus”
La balança fiscal existeix i l’hem comentada. Amb mètode de flux monetari, Catalunya va tenir un dèficit de 24.821 milions el 2022 segons la Generalitat. Això vol dir que la recaptació d’impostos feta a Catalunya supera en aquesta xifra la despesa que l’Estat hi fa directament. El Ministeri d’Hisenda no publica xifra alternativa des de 2014. Per tant el número és real, el debat és polític: l’Estat diu que és solidaritat territorial i que Catalunya també es beneficia de ser a un mercat de 48 milions; la Generalitat diu que és espoli. Cap de les dues posicions és un delicte, són interpretacions del mateix full d’Excel.
3. “Catalans sense fills, mascotes, islam cinc fills tot subvencionat”
Això barreja tres coses. Primera, fecunditat: l’Idescat diu que la taxa de fecunditat a Catalunya és d’1,16 fills per dona el 2023. Per a dones nascudes a l’estranger és d’1,53 i per a nascudes a Espanya és d’1,07. Per tant sí que hi ha diferència, però ningú té “cinc fills de mitjana”. Les famílies nombroses de tres fills o més són el 7% del total, tant autòctones com estrangeres. Segona, ajudes: la renda garantida de ciutadania i l’ingrés mínim vital es donen per nivell de renda, no per origen ni religió. Per cobrar-les cal residència legal i els requisits són els mateixos per a tothom. Tercera, mascotes: no hi ha cap subvenció pública per tenir gos o gat. Això és una metàfora que corre per xarxes.
4. “Sharia viola DDHH, hipòcrites”
La Constitució i l’Estatut diuen que l’única font de dret és la llei aprovada als parlaments. Cap jutge pot aplicar la sharia a Catalunya. Si un imam o un pare imposa un càstig basat en llei religiosa, comet delicte i va al jutjat ordinari. Hi ha hagut sentències per matrimonis forçats i per ablació, i els condemnats han anat a presó. Per tant l’àmbit privat acaba on comença el Codi Penal. Dir que “Europa ho permet” no és exacte: el TEDH ha condemnat països quan han tolerat pràctiques que violen el Conveni Europeu de Drets Humans.
5. “Pla classificat de substitució ètnica”
No hi ha cap document desclassificat al BOE, al Congrés o a la UE que parli d’un pla per substituir població. El que sí hi ha són lleis d’estrangeria que regulen entrada per treball, reagrupament i asil. Aquestes lleis les vota el Congrés i les pot canviar el Congrés. La UE té el Pacte de Migració i Asil de 2024, públic, que reparteix quotes. Es pot criticar, però no és secret. Si existís un pla ocult, faria falta que milers de funcionaris, diputats i ministres de diferents partits el mantinguessin en silenci durant dècades. Fins avui no ha aparegut cap paper, cap ordre interna, cap whistleblower amb proves.
6. Palantir, Pegasus i contracte de l’Estat
Palantir té contracte amb el Ministeri de Defensa des de setembre de 2023 per 16,5 milions, per usar el programari Gotham tres anys. El contracte es va fer sense publicitat al·legant seguretat nacional i està penjat al portal de contractació del sector públic. No diu per a què concret. No hi ha contracte públic amb Mossos. Pegasus el va comprar el CNI i es va usar amb autorització del Suprem per a 18 persones. Citizen Lab en va documentar 65 més sense ordre coneguda. Tot això ho va admetre la directora del CNI al Congrés. Per tant no és “relat fake”, és reconeixement oficial. La crítica és que s’ha usat sense control suficient, i aquí tens raó que el Consell d’Europa i el Parlament Europeu han demanat més garanties.
