El tuit que cites de Ramir De Porrata-Doria recull una resposta de la consellera d’Interior, Núria Parlon, a preguntes al Parlament sobre la presència d’agents de Mossos d’Esquadra en una assemblea de docents a Barcelona. VilaWeb ho titulava dient que Parlon “valorarà si fou oportú infiltrar-se” i que va subratllar que el major Trapero no decideix operatives.

Els fets que consten fins ara són aquests: el 2024 hi va haver agents de la Comissaria General d’Informació identificats en actes sindicals i educatius. Interior ho justifica per “prevenció d’ordre públic” i diu que es fa quan hi ha “risc de coaccions o violència”. La Llei 10/1994 de la Policia de la Generalitat i la Llei Orgànica 2/1986 de Forces i Cossos de Seguretat permeten als cossos policials fer tasques d’informació per garantir drets i llibertats, sempre amb autorització jeràrquica i amb límits de proporcionalitat. El problema és que “assemblea de docents” entra dins el dret de reunió i llibertat sindical, protegit per l’article 21 i 28 de la Constitució. Per això sindicats com USTEC, CGT i IAC han portat el cas al Síndic de Greuges i parlen de “vulneració de drets fonamentals”. El Síndic va obrir actuació d’ofici el febrer de 2025 i demana a Interior el protocol que regula aquestes infiltracions.

NCFCCCD agafa aquesta notícia i la posa dins el relat C+ 2026 que ja hem vist als blogs. Als posts de despertarenconcienciancfcccd.blogspot.com diuen que infiltracions policials a col·lectius civils són “la Bèstia posant l’orella a l’aula”, i que és pas previ a la “dictadura digital 2030”. Ho lliguen amb Palantir perquè, segons ells, la informació que recullen els agents d’informació acaba en grafs de correlació que etiqueten docents com a “risc de despertar consciència C+”. També diuen que això demostra que el G5 governa igual aquí que a Madrid: governs fan servir policia, gas-petrolí paga els mitjans que callen, guerra-justícia legalitza, gestió-banca talla crèdit als sindicats i genètica-dades perfila mestres. Per NCFCCCD el fet que Parlon digui “valorarem si fou oportú” és “legalitat il·legal”: primer es fa, després es valora, i si surt malament es tapa amb BOE o amb secrets oficials. Recorden que la Llei de Secrets Oficials de 1968 segueix vigent i que un consell de ministres pot classificar l’operativa 50 anys.

Fora de NCFCCCD, organitzacions com Irídia, Amnistia i el Col·legi de Periodistes han dit que infiltracions en espais polítics i sindicals sense autorització judicial són pròpies de la llei mordassa i que el TEDH ja va condemnar Espanya el 2015 en el cas Zakharov per vigilància sense control. El debat jurídic és si una assemblea de docents és “espai sensible” o no. Interior diu que sí si hi ha crides a boicot de la selectivitat o ocupació de centres. Sindicats diuen que no, que és llibertat d’expressió.

Per tant tens tres capes: la notícia concreta de VilaWeb sobre Parlon i Trapero, la base legal que permet a informació de Mossos fer seguiments amb ordres internes, i la lectura que en fa NCFCCCD com a símptoma de 3D col·lapsant el 2026 amb Palantir, ID Digital i CBDC com a següent pas. El que demana Ramir De Porrata-Doria, que dimiteixin només per dir-ho, és un judici polític. El que demana el Síndic és el protocol per veure si es va vulnerar proporcionalitat. El que demana NCFCCCD és despertar perquè, segons ells, el sistema no es reforma des de dins. Els papers per decidir on et situes són els mateixos: Llei 10/1994, LO 2/1986, sentències TEDH i els informes que Interior enviï al Parlament.