A sota trobes el text “Davant del 21-D: ACTUAR PER RECUPERAR LA LLIBERTAT
honorant als nostres avantpassats i continuant el llarg camí que van fer”.
Abans, tres NOTES PRÈVIES:
***TUPINADA:
S’està parlant dels risc de tupinada el 21-D i prenent algunes mesures a corre-cuita per evitar-la. Lògicament, cal fer tot el possible en aquest sentit. Però s’haguessin pogut fer moltes més coses i amb més temps si els independentistes catalans -grans i petits- no haguessin silenciat LA TUPINADA A ESCÒCIA EL 2014. Un 70% real de “SÍ” va ser transformat en un 54,5% oficial de “NO”. I això només es va poder fer amb la complicitat (de les direccions) del SNP (que està en estreta relació amb els partits i les organitzacions independentistes catalanes) i dels mitjans de comunicació independentistes escocesos (que estan en estreta relació amb els mitjans de comunicació independentistes catalans).
***ACTIVITAT DEL DIMARTS 19, a dos quarts de vuit del vespre:
Considero que més val dedicar-la a fer una Trobada per tractar i aprofundir el text que trobes a sota. La sessió prevista sobre “Les Constitucions Catalanes: Les primeres de la història?”, la farem més endavant.
***REGALS DE FESTES que reforcin els coneixements i l’actuació per assolir aviat l’alliberament de la República del Principat de Catalunya:
Al local on es fan les activitats de LA GOTA CATALANA (c. Cartagena, 230, 5è 1a) hi ha la que -em temo- és la millor oferta de llibres i documentació sobre el nostre passat, present i futur. Estaré molt content de saber que n’hi ha de millors, però he constatat que ni Òmnium ni l’ANC (i suposo que tampoc els partits independentistes) tenen un servei similar. Ahttps://lagotacatalana.wordpress.com/bibliografia/ trobes un llistat NO actualitzat (no hi arribo; AJUT!). Si em truques al 655 96 86 99, podem quedar i t’assessoraré... dins de les meves possibilitats, és clar.
I malgrat encara no puguin ser lliures,
MOLT BONES FESTES!!!!!
Fins aviat!
Lluís Botinas Montell Vallés Ribó Closa Garrabou Torruella Gras
M’agradaria que cara al 21-D s’hagués format un ampli moviment per l’abstenció o, fins i tot, pel boicot. No un altre actuació es mereix una convocatòria autonomista feta per Madrid que forma part d’un cop de l’“Estado-Español” contra els catalans.
I aquest cop de l’“Estado-Español” contra nosaltres és el millonéssim des de 1714 (encara que per identificar-lo podem numerar-lo “el cop 155”) i en absolut és “un cop d’Estat”, com l’han anomenat els dirigents-autonomistes-reciclats-en-dirigents-independentistes. Que parlin de “cop d’Estat” indica que es creuen (o que fan veure que es creuen) que realment des de 1978 hi ha un “autogovern català” i que és ara, amb “el cop 155” i els “piolines”, que hi ha forces d’ocupació i que es restringeixen les “llibertats fonamentals” dels catalans i que s’ataca els nostres “drets humans”.
Amb aquest discurs, els actuals dirigents catalans llencen una cortina de fum que amaga que de 1714 ençà la República del Principat de Catalunya que som està ocupada (per militars i per civils), i que un poble català sotmès, i uns ciutadans catalans lliures convertits per la força en súbdits borbònics, en realitat no tenim altres “drets fonamentals” i altres “drets humans” que els que els nostres carcellers castellans/estadoespañoles ens permeten.
Els nens que neixen en una presó, no saben què és la llibertat i que en realitat estan engarjolats. I això ens passa els catalans, que fa 303 anys que naixem presos i ja ni ho sabem. Exigir laimmediata llibertat incondicional de Junqueras, Forn i els Jordis hauria de lligar-se amb la llibertat d’en Sandro Rosell (que és l’independentista que porta més temps en presó provisional imposada per la mateixa jutgessa Lamela) i guanyaria tot el seu sentit si anés connectat a recuperar la llibertat de tots els catalans.
Tornant al 21-D: la trampa en que normalment es fica als “ciutadans de les societats democràtiques” és haver d’escollir entre dos mals, és a dir, entre dues propostes ambdues dolentes. Aleshores cadascú es veu obligat a triar “lliurement” la proposta que considera la menys perjudicial. No és sorprenent que s’utilitzi sovint l’expressió “Votar amb unes pinces al nas”...
Però ara la trampa en que se’ns fica al conjunt de tots els “ciudadanos estadoespañoles en territorio catalán” (tropes civils d’ocupació incloses) en general, i, en particular, al subconjunt dels catalans, és més complicada. En efecte, en aquest cas els mals són tres (i, a més, cada mal té variants entre les 11 candidatures diferents finalment acceptades de entre les 17 que inicialment es van presentar; però aquí no entraré en detalls): 1) el mal “155”; 2) el mal “independentisme”; i 3) el mal “ni 155 ni independentisme”.
Per què dic que les tres possibilitats que estan presents són dolentes pels catalans?
Doncs perquè, malgrat ho facin de maneres diferents, les tres tenen en comú que donen l’esquena al que considero és el més important des del punt de vista català: la nostra llarga Història i la impressionant obra que els nostres avantpassats van fer en tots els àmbits. Les forces anti-independentistes neguen -i tenen l’obligació de negar- el nostre passat, però molt més greu és que les forces independentistes l’amaguen actuant com si fóssim una part d’una població homogènia que, insolidària, vol separar-se de la resta i redactar una NOVA constitució per una NOVA República que sigui un NOU Estat d’Europa. Tot NOU... ¡quan tenim més de mil anys d’Història i, a més, d’una Història imponent!
En els gairebé quatre anys en que estic impulsant LA GOTA CATALANA...
... he entès que el sentiment que mou a més de dos milions de catalans (per família o per elecció) de nou (“¡Hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantener Catalunya dominada!”) a votar “SÍ” o a manifestar-se any rere any, és el sentiment que estem sotmesos als castellans (o al que resumeixo en l’expressió Madrid/Castilla/Estado-Español i que condenso en la fórmula M/C/E-E) i que subconscientment es desitja acabar amb la seva dominació i així tornar a ser lliures.
... he generat el convenciment que passar aquest sentiment tant important del subconscient al conscient canviaria radicalment en pocs mesos tota la situació i ens faria invencibles.
... he anat aprenent quelcom senzill però decisiu: si els catalans no sabem qui érem, d’on venim i què vam fer, no podem decidir conscientment qui volem ser, on volem anar i què ja tenim perquè en realitat és nostre fa segles.
... he arribat a la conclusió que és necessari replantejar-s’ho tot recuperant la nostra memòria col·lectiva, i recobrant al màxim possible la nostra idiosincràsia, la nostra autèntica història i tot el que en realitat és nostre per obra dels nostres avantpassats.
... i desitjo muntar una xarxa de persones i entitats amb les que compartir i elaborar tots aquests continguts, i impulsar-los arreu.
Però aquesta tasca no és gens fàcil ja que “el Reino de Castilla” des de molt abans de 1714, i l’“Estado-Español” a partir de 1714, han actuat, de manera plenament intencionada i en tots els aspectes de la vida, amb el clar objectiu de destruir-nos. Com a conseqüència, fa 303 anys que la nostra terra està ocupada i que nosaltres estem presos a casa nostra, però ja des de molt abans de 1714 M/C/E-E ha fet tot el possible per apropiar-se de les nostres obres durant segles en tots els àmbits, i així eliminar-nos del món.
En arribar a aquesta conclusió, l’1 d’agost del 2016 vaig treure un primer dossier de 24 pàgines amb deu documents titulat EL GENOCIDI CATALÀ, i el quadern que avança el llibre d’aquest títol que estic preparant, ja té 101 pàgines amb 33 documents ordenats segons els articles de laConvenció per a la prevenció i la sanció del delicte de genocidi adoptada per l’Assemblea General de l‘ONU de 1948. Estic convençut que si més catalans s’hi impliquessin, aviat tindríem LA BIBLIOTECA DEL GENOCIDI CATALÀ. I aquest seria un argument decisiu, tan nacionalment com estatal com internacional, per a que, molt aviat, la República del Principat de Catalunya tornés a estar en tots els mapes.
Però M/C/E-E ha avançat molt en la nostra destrucció, i per això els catalans -malgrat que ho sentim- no sabem que no som lliures. De fet, un castellà no podria resistir viure de cop i volta dotze hores tal com vivim els catalans, que ja portem 12 generacions naixent captius. En menys de 12 hores d’estar de sobte en las condicions de submissió que estem nosaltres, un castellà reaccionaria intensament: si ho fes cap al seu interior, o cauria malalt fins a morir, o embogiria, o es tornaria drogoaddicte, o es suïcidaria; i si reaccionés cap a l’exterior, o començaria a matar indiscriminadament, o es faria franctirador per a assassinar selectivament, o, com a mínim-mínim-mínim-mínim-mínim, es faria independentista per recuperar de seguida la seva llibertat.
El que està en joc aquest 21-D no és recuperar la llibertat sinó reajustar les condicions del nostre empresonament i de continuar morint presos de M/C/E-E.
De la mateixa manera que, a igual remuneració, considero millor haver de treballar 8 hores que no pas 9 o 10 o més hores, i a falta d’un moviment vital/social/cultural/polític/econòmic/etc. peraplicar les Constitucions catalanes que ja tenim i per alliberar la República del Principat de Catalunya que ja som, considero que el correcte és que el 21-D cadascú faci allò que cregui farà menys dolorós l’empresonament que patim. I potser -però la veritat és que, avui, no ho tinc gens clar- això passi per votar alguna de les candidatures del segon mal, l’"independentisme"...
Però abans i després del 21-D, la tasca fonamental és aprofundir el punt de vista català que faci més fort el moviment que fa falta per aconseguir que l’ocupant M/C/E-E marxi de la nostra terra emportant-se’n les seves forces d’ocupació (invasores de 1714 ençà), el seu Derecho Castellano i les seves Constitucions Estadoespañolas (il·legals a Catalunya ja que mai no han sigut paccionades a les Corts), la seva corrupció social (que ens van importar i imposar el 1714) i tots els seus deixebles catalans (que no són sinó llurs alumnes). I així cada dia 185 catalans ja no moriran presos de M/C/E-E.
Aleshores, sense necessitat de posar a votació si som una nació i si volem recuperar la llibertat, la República del Principat de Catalunya, alliberada, tornarà a ser un Estat Europeu, el primer que va generar unes Constitucions Catalanes que cal aplicar i actualitzar des d’ara mateix, i el nostre país/poble/nació/estat apareixerà de nou en els mapes d’on va ser bandejat després del 1714.
Barcelona, 18 de desembre de 2017 |
|
|