 (Per ara, més ocult queda el tema tabú que sembla que aquí ningú tracta i que, en canvi, és decisiu, senzillament vital: EL GENOCIDI CATALÀ que està sent executat per Madrid/Castilla/Estado-Español des de molt abans de 1714).
I també considero que els dirigents nostres actuals ho amaguen, i que es limiten a queixar-se de que “Espanya no es autènticament democràtica” (com si, suposant per un instant que “democràcia” fos equivalent a “veritat i llibertat”, els nostres dirigents es comportessin aquí de manera “sí autènticament democràtica”).
I avisen, alarmats -i com si de nou els sorprengués-, que ara “Soraya i el PP fan un altre cop d’estat i volen segrestar la voluntat del poble català”... quan resulta que els nostres dirigents actuals callen i amaguen que fa 303 anys que els castellans-i-assimilats ens han arrabassat la llibertat!!!
EN CONCLUSIÓ, CONSIDERO QUE CAL CANVIAR RADICALMENT D’ORIENTACIÓ!!!
De fet, ja el darrer 11 de setembre vaig distribuir el full “És l’hora de replantejar-s’ho tot i…”, i el 7 de novembre em vaig fer la pregunta cabdal: “Quin és el punt de vista català?”. Demano ajut per contestar-la i, mentre, he anat avançant set elements de la resposta:
II - Ja tenim la REPÚBLICA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA
III - “Som una nació”. Sí, però… quina?
IV - Els catalans estem presos. Alliberem-nos!
V - A Brussel·les per canviar qualitativament la situació
VI - Davant del 21-D
VII - DESITJOS CATALANS I PROPOSTES PER NADAL I ANY NOU
VIII - Estem dividits els catalans?
I a baix trobaràs la IX aportació: CATALANS I ‘CATALANS’
(((((((bé, t'avanço que no la trobaràs; confio et sembli bé la raó que en dono)))))))
ABANS, i tot i la pressa, una recomanació per assistir a un curs aquest diumenge 28. Et dono una doble raó per anar-hi:
1.- el tema és un (dels molts, que ja aniré exposant) que m’agradaria no només que formés part de l’efervescència social i vital que viurà el Principat en aconseguir recuperar la nostra llibertat, sinó que contribueixi a assolir-la atès que puja l’autoestima i, simultàniament, baixa l’autoodi, “coses” les dues que bona falta ens fa als catalans,
2.- i la professora, que és Doctora en Filosofia i Filologia, fa aquest i altres cursos en català, en francès, en anglès, en italià i no recordo si en alguna llengua més, però MAI EN CASTELLÀ, idioma que es nega a parlar per haver estat imposat.
Com que jo m’entreno a recuperar la meva autoestima però encara no he acabat de lliurar-me de que “La marca de l’esclau és parlar la llengua de l’amo” (Tàcit, 54-120), vaig decidir
***assistir-hi jo per aprendre
***i donar-lo a conèixer a totes les persones que m’heu autoritzar a enviar-vos LA GOTA CATALANA (Gràcies!).
Pretenc que la realització d’aquest curs sigui un gran estímul per a que altres coneixedors de l’ànima, de la psicologia, de la psicosomàtica, de la psiconeuroimmunologia, etc. (que ningú ni cap àmbit es senti exclòs, siusplau!) s’animin a contribuir a sanar els greus danys subtils (emocionals, relacionals, mecanismes defensius, senyals, cicatrius a molts nivells, traumes fins i tot generacionals, etc.) ens han causat tres segles d’empresonament i persecució, i molt més de tres segles de genocidi.
He començat a escriure “Em sembla increïble...” però sobre la marxa ho canvio per “Un senyal del profundament marcats que estem per aquest patiment sofert durant moltes generacions (a precisar quantes) és que ni tan sols ens atrevim a parlar del profund dolor que tenim”.
En efecte, és molt significatiu el que recollia al final del meu text “Compromiso de España con la paz y la libertad”. Hi explico que el diari El Mundo del 12 de desembre del darrer any havia publicat l’article “LAS VÍCTIMAS PSICOLÓGICAS DEL ‘PROCÉS’. La incertidumbre en Cataluña genera tristeza, ansiedad, preocupación, rabia, impotencia, temores, angustia, estrés… y, como colofón, insomnio.”, i hi reprodueixo dues cites seguides dels meus comentaris. T'hi reenvio per no estendrem encara més. (Per cert, això enllaça perfectament amb que Un castellà no suportaria viure de sobte 12 hores tal com vivim els catalans).
I ara afegeixo: si "el procés" produeix en uns pocs anys efectes psicològics negatius, ¿quan profundament marcats, ferits, deteriorats, danyats, etc., no hem d’estar els ‘catalans’, el poble català sencer, amb tot el que hem patit des de fa més de tres segles d’ocupació i genocidi?).
Ha de ser TAN GRAN que ni ens atrevim a reconèixer-ho i a parlar-ne. En canvi, és super-important fer-ho!
Tornant al curs:
***Es titula DE VERITAT CONEIXES LES TEVES CAPACITATS? Eines d’alliberament emocional i autoreconeixement per la claredat i l’expansió vital
***La professora és ROSÀNGELA BERTRAN (Barcelona, 1954).
***Es celebrarà al local on fem les reunions de LA GOTA CATALANA, que pertany aPLURAL-21, Associació per tenir cura de la vida en un planeta viu
***I trobaràs tota la informació al web de Plural-21: http://plural-21.org/post/diumenge-28-de-gener-2018-curs-de-veritat-coneixes-les-teves-capacitats
Benvingut/da!
Finalment per ara, recordar-te que el dimarts 30, 19,30 h., hi haurà la presentació i debat del llibre “La traïció dels líders”, de Lluís Maria Xirinacs
Al blog hi trobes la convocatòria que han fet els conferenciants.
Per part meva afegeixo, quan estic llegint el començament del tercer i darrer volum, que la considero una obra única que justifica que una persona tan genial i coratjosa com En Xirinacs hi dediqués molts anys (cinc? més?) a escriure-la amb rigor: dates, dades, llocs, fets, sigles, noms i cognoms, contexts,... Era conscient que estava deixant un document que sabia únic ja que ningú més havia tingut una actitud (que arribés a tenir una certa projecció i incidència públiques, és a dir, sent ell mateix un líder... malgré lui, ja que no pretenia ser-ho) tan conseqüent i valenta en defensa del poble i de la llibertat del Principat i dels Països Catalans.
I la conclusió central a que Xirinacs arriba és contundent: “La traïció dels líders”, és a dir, la traïció de tots els demés líders. No m’estranya que fos marginat (l’ostracisme català) pels partits i personatges ‘catalans’ que van aconseguir ocupar els sub-espais de sub-poders que Madrid/Castilla/Estado-Español va crear a la mort del dictador. I gairebé m’espanta la conclusió lògica a que estic arribant: les actuals forces i personalitats independentistes-processistes són les hereves i continuadores de les forces i personalitats autonomistes que Xirinacs qualificà de “líders traïdors”.
Quelcom a assimilar!
I també convé meditar i digerir el seu acomiadament:
ACTE DE SOBIRANIA
He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles. He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta. Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble. Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. Ella és una mica més lliure, perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Barcelona, 6 d’agost de 2007
Lluís M. Xirinacs i Damians
Descansa en pau, amic (encara que jo arribi tard) Lluís Maria!
I ara sento que perd sentit que t’enviï el text CATALANS I ‘CATALANS’ que he redactat. No t’ho remeto. Ja ho faré en una ocasió... molt propera atès que ja està escrit.
I en canvi, guanya molt sentit la conferència-debat del dimarts 30.
Benvingut/da!
Fins molt aviat! |
|
|