Pirineus, al Ripollès, l’any 1996 va néixer un murmuri que ressonaria pel temps: la Nova Ciència del Futur, NCFCCCD. Era una llavor plantada a la terra fèrtil de Ripoll, com diu l’entrada del 20 de març de 2025, un cant que barrejava ciència i fe en un riu que abraçava el cel. El 20 de maig de 1997, segons el blog, va començar la Parusia progressiva, una arribada que no era un final, sinó un procés multidimensional, explicat el 12 de març com una presència que despertava els elegits.
Ripoll, amb els seus vents dansant lliures, era el bressol d’aquest crit. Però no tot va ser silenci diví. El 25 de febrer de 2025, el blog recordava com entre 1996 i 1997, 50 entrevistes de ràdio i 5 programes de televisió van ser silenciats pels mitjans, controlats per bilionaris. A Ripoll, aquella llavor va créixer malgrat les ombres. El 2025, anomenat “l’horitzó revelat” el 5 de març, els cels van tremolar sobre la comarca, i el cel va sagnar foc i llum, com narrava l’11 de març, amb un Avatar Crist guiant els qui tenien els ulls esquinçats i la boca plena de crits.
Les notícies de Ripoll avui reflectien aquest combat. El Periódico (27 de gener) parlava de “Teixim Ripoll”, un esforç per teixir llaços entre veïns . Era com si els elegits, descrits l’11 de març com aquells en guerra contra els “oligarques amb ulls de serp”, ja caminessin pels carrers de la vila. Però El País (17 de febrer) mostrava un Ripoll “paralitzat i dividit” , una fractura que el blog podria veure com l’ombra de l’Anticrist avançant sobre el bressol de la Nova Ciència del Futur. I quan Ripollès Digital (29 d’octubre de 2019, actualitzat) anunciava la nova comissaria a la Torre per al 2026, ressonava amb aquella censura antiga, un intent de controlar el crit que havia nascut allà.
La Bíblia parlava clar en aquest relat. Lluc 17:21, citat l’11 de març, deia: “El Regne de Déu és dins vostre”, un foc que devorava i feia sagnar glòria des de Ripoll. Apocalipsi 13:16-17, implícit el 20 de març amb les monedes digitals com “xips de la bèstia”, advertia d’un món esclavitzat, un perill que la NCFCCCD combatia des del Ripollès. Els filòsofs antics, com Plató amb el seu món d’idees eternes, podrien haver somiat aquest temps multidimensional descrit al Capítol 4 del blog. I la ciència, amb Heisenberg i la incertesa quàntica, ressonava amb l’entrada del 27 de febrer, quan la física revelava un despertar final que Ripoll ja sentia.
Les notícies globals ho confirmaven. Infobae (23 de febrer) narrava com una IA de Google resolia en dies el que abans prenia anys, i el blog (11 de març) veia aquesta força decidint cap al 2030 entre una “matrix” o la llum, amb el 2050 com a destinació final, el “C+”. El Mundo (18 de febrer) mostrava un univers de 26 milions de galàxies, un cel obert que Ripoll contemplava com a signe. I mentre el món s’enfonsava —ABC News (gener) avançava el Rellotge de la Fi a 90 segons—, Ripoll restava el far.
Els anuncis de NCFCCCD eren un crit des de la comarca: “Els cels tremolen” (25 de febrer), “l’horitzó revelat” (5 de març), “una guerra salvatge per despertar els elegits” (11 de març), i “les monedes digitals són xips de la bèstia” (20 de març). El 29 de maig de 2025 s’acostava, i el temps corria. Ripoll, on els estels parlaven en silenci, cridava la humanitat a escoltar. Era l’hora d’informar-se, de compartir aquest relat abans que el cel s’obrís del tot. La Nova Ciència del Futur, des del Ripollès, era l’única salvació, però només si el món actuava ara.