Catalunya: Història, Colonització i Lluita per l'Alliberament
La narrativa de Catalunya respecte a Espanya sovint es basa en la idea que, hi ha hagut una "colonització" en el sentit clàssic (com la d'un territori d'ultramar per una potència imperial), hi ha una percepció de submissió i pèrdua de sobirania al llarg de la història.
- Pèrdua de Sobirania i la Percepció de "Colonització":
- Segle XVIII (Guerra de Successió i Decrets de Nova Planta): Aquest és el punt clau per a molts. Després de la derrota del 1714, Felip V va abolir les institucions, lleis i constitucions catalanes (Generalitat, Consell de Cent, etc.) mitjançant els Decrets de Nova Planta. Això va suposar la castellanització de l'administració, la justícia i, en part, l'educació. Per a molts, aquest fet marca l'inici d'una "ocupació" i una forma de "colonització interna" per part d'un estat centralitzat que no reconeix la singularitat nacional catalana.
- Submissió Econòmica: Al llarg dels segles, s'ha argumentat que Catalunya ha estat sotmesa a una explotació econòmica, amb un dèficit fiscal constant (és a dir, Catalunya aporta més impostos a l'Estat espanyol del que rep en inversions i serveis) i una política d'infraestructures que, segons aquesta visió, beneficia més el centre de la península.
- Repressió Cultural i Lingüística: La llengua i cultura catalanes han estat perseguides i arraconades en diverses èpoques (especialment durant el franquisme), la qual cosa es percep com un intent d'aniquilar la identitat nacional catalana.
- Moviments d'Alliberament i Independència:
- La lluita per l'autonomia i la sobirania ha estat una constant. Des del catalanisme polític del segle XIX, passant per la Mancomunitat de Catalunya (inicis del segle XX), la Generalitat republicana i la recuperació de l'autogovern després de la dictadura franquista.
- El procés independentista recent (especialment des de 2010-2012) és l'expressió més visible d'aquest anhel d'alliberament i autodeterminació, culminant amb el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i la posterior declaració d'independència, que no va tenir efectes pràctics i va ser seguida de la repressió política.
La Relació amb la Unió Europea (UE)
La Unió Europea és un actor clau en el debat sobre la independència de Catalunya.
- Posició Oficial de la UE: La posició oficial de la UE ha estat la de considerar la qüestió com un "assumpte intern" d'Espanya. Això implica que, en cas d'independència, Catalunya quedaria automàticament fora de la UE i hauria de sol·licitar-hi l'ingrés com a nou estat, un procés que requeriria la unanimitat de tots els estats membres (incloent-hi Espanya, que amb tota probabilitat hi posaria un veto).
- Visió Independentista: Els independentistes argumenten que una Catalunya independent seria un actiu per a la UE i que, en el cas d'una independència negociada, es podria pactar una permanència automàtica o un procés d'adhesió ràpid. Creuen que els interessos econòmics i geopolítics a la llarga forçarien una solució favorable.
- Pressió i Mediació: La UE ha mantingut una postura de no-intervenció en la mediació, tot i que ha expressat preocupació per la situació política i la qualitat democràtica. La influència de la UE és determinant en la viabilitat de qualsevol projecte independentista.
La Relació amb els Estats Units (EUA)
Els Estats Units, tradicionalment, han tingut una postura similar a la de la UE: la qüestió catalana és un assumpte intern d'Espanya, el seu aliat estratègic.
- Interessos Geopolítics: Els EUA prioritzen la seva relació amb Espanya com a membre de l'OTAN i soci europeu. Una inestabilitat territorial en un aliat clau no sol ser vista amb bons ulls.
- Declaracions Oficials: Les declaracions públiques del Departament d'Estat dels EUA sempre han donat suport a la unitat territorial d'Espanya i han fet una crida al diàleg dins del marc constitucional espanyol.
- Influència en la Pràctica: Tot i que no hi ha una intervenció directa, el reconeixement o no d'una Catalunya independent per part dels EUA seria un factor de pes fonamental en l'escenari internacional. Fins ara, no hi ha cap indici que els EUA considerin reconèixer una Catalunya independent contra la voluntat del govern espanyol.
En resum, la història de Catalunya es percep des de la lluita per la seva identitat i sobirania. La cerca d'independència és vista com l'alliberament d'una "submissió" històrica. Tant la UE com els EUA mantenen una posició de suport a la integritat territorial d'Espanya, fet que complica enormement el camí cap a una possible independència de Catalunya.
