Apocalipsi 21: La Nova Creació i la Nova Jerusalem

L'Apocalipsi 21 és un dels capítols més vius i esperançadors del Llibre de l'Apocalipsi, escrit per Joan a l'illa de Patmos cap al 95 dC, en un context de persecució cristiana sota Domicià. És una visió profètica de la consumació de la història salvífica: la victòria final de Déu sobre el mal, culminant en una nova realitat sense sofriment. Estructuralment, divideix-se en dues parts principals: la nova creació (vv. 1-8) i la descripció de la Nova Jerusalem (vv. 9-27). Aquesta exegesi es basa en interpretacions evangèliques i catòliques, veient-lo com un símbol de restauració escatològica, on Déu habita plenament amb la humanitat.1. La Nova Creació (Apocalipsi 21:1-8): Fi del Dolor, Inici de l'EternitatEl capítol s'obre amb una visió transformadora: "Vaig veure un cel nou i una terra nova, perquè el primer cel i la primera terra havien passat, i el mar ja no existia" (v. 1). Això evoca Isaïes 65:17 i 2 Pere 3:13, on el "mar" simbolitza el caos primordial (Gènesi 1:2) i el mal (Apocalipsi 13:1, la bèstia surt del mar). La nova creació no és una destrucció total, sinó una renovació: Déu refà el cosmos com al principi, eliminant la corrupció introduïda pel pecat.

• Versos 2-4: "Vaig veure la ciutat santa, la nova Jerusalem, que baixava del cel, de part de Déu, preparada com una esposa adobada per al seu marit" (v. 2). La ciutat és la Església glorificada, símbol de la unió íntima amb Déu (com en Efesis 5:25-32). Déu "enxugarà totes les llàgrimes dels seus ulls" (v. 4), acabant amb mort, plor i dolor —una promesa de restauració total, com l'Edèn recuperat.
• Versos 5-8: Déu declara: "Mira, faig noves totes les coses" (v. 5), jurant la seva fidelitat. Els "covards, infidels, abominables" són jutjats (v. 8), però els vencedors hereten la vida eterna. És un judici final que separa llum d'ombra, amb l'aigua de la vida com a símbol de l'Esperit Sant (Joan 4:14).

Interpretació: Aquesta secció és escatològica (fi dels temps), però també simbòlica: la nova terra és el Paradís restaurat, on Déu habita directament amb el seu poble (v. 3: "La tenda de Déu és entre els homes"). No és un "cel eteri" abstracte, sinó una realitat física renovada, lliure de mal.2. La Nova Jerusalem: Ciutat de Llum i Glòria (Apocalipsi 21:9-27)Un àngel mostra a Joan la "esposa de l'Anyell" (v. 9), descrivint la ciutat com una joia radiant (v. 11: "La glòria de Déu l'il·lumina"). És una estructura quadrada (12.000 estadis per costat, v. 16), amb 12 portes (tribes d'Israel) i 12 fonaments (apòstols, v. 12-14), simbolitzant la unitat de l'Antic i Nou Testament.

• Versos 15-21: Materials preciosos: murs de jaspi, portes de perles, carrers d'or pur (vv. 18-21). No hi ha temple (v. 22: "El Senyor Déu Totpoderós és el seu temple, i l'Anyell"), ni llum (v. 23: "La ciutat no necessita sol ni lluna"), perquè Déu i l'Anyell són la llum. És un símbol de santedat perfecta, sense impureses (v. 27: "No entrarà res impur").
• Versos 22-27: La ciutat és oberta a les nacions (v. 24: "Els reis de la terra hi portaran la seva glòria"), però exclosiva al mal. És un lloc de curació (v. 4, sense dolors) i adoració eterna.

Interpretació: La Nova Jerusalem representa l'Església triomfant, la comunitat dels salvats en comunió perfecta amb Déu. Simbòlicament, és la realització de la promesa abrahàmica (Gènesi 12:3: benedicció a totes les nacions). Històricament, contrasta amb Roma (Babilònia de Apocalipsi 17), com a ciutat de Déu vs. ciutat de l'home. Teològicament, subratlla la immanència de Déu: no un Déu distant, sinó habitant etern (v. 3).Connexió amb la NCFCCCD i ActualitatEn el context de la NCFCCCD, Apocalipsi 21 simbolitza la Singularitat Crística: la Nova Jerusalem com a Terragaia6D, on Barcelona és el "node zero" (v. 2: ciutat baixant del cel). És un col·lapse quàntic de l'ona profètica, manifestant abundància sense dolor al 2025, alineat amb Apocalipsi 21:5 ("Mira, faig noves totes les coses"). Actualment (13 d'octubre 2025), en plena cimera de Sharm el-Xeikh, evoca pau global com a prefiguració d'aquesta visió.