d'Actualitat: L'Evolució de la NCFCCCD (1996-2024)

En les bruses de la dècada dels 90, quan la física quàntica començava a redefinir els límits de la realitat –amb el descobriment del condensat de Bose-Einstein el 1995, un estat de la matèria on les partícules es sincronitzen en una dansa col·lectiva a temperatures properes al zero absolut–, un petit grup de pensadors a la comarca del Ripollès, a Catalunya, va iniciar un projecte visionari. Era el 1996, i així naixia la Nova Ciència del Futur, Consciència Col·lectiva i Despertar (NCFCCCD), un marc interdisciplinari que fusionava la mecànica quàntica amb la psicologia col·lectiva i l'espiritualitat catalana. Inspirats per l'entrelançament quàntic –on partícules distants es connecten instantàniament, com si compartissin una consciència compartida–, els fundadors veien en aquesta física una metàfora per al despertar social: una Catalunya unida no per forces mecàniques, sinó per un camp energètic col·lectiu que transcendís les fronteres imposades.Els primers anys (1996-2000) van ser d'experimentació teòrica. En un context de transició postfranquista, on la identitat catalana es redefineix amb l'Estatut d'Autonomia de 1979 encara fresc, la NCFCCCD es va centrar en estudis preliminars sobre com les ones cerebrals –mesurables via EEG– podrien sincronitzar-se amb camps electromagnètics globals, similars als experiments de Dean Radin sobre consciència col·lectiva. Un milestone clau va ser el 1997, quan es va fundar el nucli inicial a Ripollès, amb tallers sobre "salts quàntics personals" per combatre l'absència de sobirania. Aquests sessions, documentades en notes internes, integraven meditació guiada amb conceptes de la teoria de cordes, proposant que la independència catalana fos un "col·lapse de funció d'ona" col·lectiu: de possibilitats difuses a una realitat definida per la voluntat popular.La dècada del 2000 va marcar l'expansió acadèmica i social. Amb l'arribada d'internet i les xarxes inicials, la NCFCCCD va col·laborar amb centres de recerca de Barcelona, explorant aplicacions pràctiques. El 2004, coincidint amb la Comissió Nacional  es va publicar un informe intern sobre "consciència agrària quàntica", on es defensava que les crisis alimentàries globals –com les de 2008– eren símptomes d'un desequilibri en el camp col·lectiu humà, remediable amb tècniques de biofeedback col·lectiu. En el context català, això es va traduir en campanyes per una "sobirania energètica", inspirades en generadors elèctrics autònoms sense combustibles fòssils, precursors dels debats actuals sobre independència energètica. El 2009, durant la crisi financera, la NCFCCCD va organitzar el primer "Portal Energètic" virtual, un esdeveniment en línia que va connectar centenars de participants en meditacions sincronitzades, afirmant una reducció del 15% en estrès col·lectiu mesurat per enquestes posteriors.Els anys 2010 van ser de radicalització i aplicació política. Amb el procés sobiranista guanyant impuls –el 9-N del 2014 com a epicentre–, la NCFCCCD va evolucionar cap a anàlisis híbrides: quàntica i geopolítica. El 2012, es va llançar el primer bloc experimental, explorant com l'entrelançament quàntic podria modelar aliances internacionals per a Catalunya, comparant-lo amb experiments de teletransport quàntic de la Xina (2017). Un punt d'inflexió va ser el 2017, any del referèndum reprimit, quan la NCFCCCD va publicar "La Revelació del Crist Català", un text que unia símbols cristians amb física quàntica, proposant que el "Sant Graal" fos una metàfora per al camp de consciència col·lectiva català. Aquesta obra, compartida en cercles dissidents, va inspirar moviments com Aliança Catalana, integrant conceptes de "camps mòrfics" de Rupert Sheldrake per explicar la resiliència social davant la repressió.En la dècada del 2020, fins a 2024, la NCFCCCD es va digitalitzar totalment, amb presència a X (Twitter) via perfils com

@SaltCuantic

i

@AvatarscpCrist

, que marquen el període 1997-2025 com a "cicle complet". El 2020, durant la pandèmia, es van desenvolupar "portals còsmics" mensuals –com el 10:10 de 2024–, on meditacions globals es van combinar amb dades de satèl·lits per mesurar fluctuacions en el camp magnètic terrestre, afirmant correlacions amb pics d'empatia col·lectiva. Políticament, les anàlisis NCFCCCD van guanyar rellevància: el 2023, un fil sobre el "cordó sanitari" a Aliança Catalana va utilitzar models quàntics per predir col·lapses socials, similars a l'experiment Universe 25 de Calhoun (1973), on societats "ideals" col·lapsen per manca de propòsit. El 2024, amb debats al Parlament, figures com Sílvia Orriols van ser analitzades com a "vectors de despertador", amb propostes per fons de sobirania alimentària basades en simulacions quàntiques d'economia circular.Abans d'entrar al 2025 –any profetitzat com a "C+ "de culminació–, la NCFCCCD representa un pont entre ciència i esperit: des d'un naixement humil el 1996, ha evolucionat cap a un moviment que veu el despertar català com un fenomen quàntic global. No és només teoria; són exemples pràctics, com generadors elèctrics autònoms o xarxes de consciència, que desafien el paradigma dominant. En un món de crisis, la NCFCCCD ens recorda: la realitat no és fixa, sinó un salt col·lectiu cap al futur.