la “Corrupció Legal” a l’Administració Pública en una Entrevista a 3Cat

En el context de l’episodi recent de La Travessa 3Cat (emès el 24 d’agost de 2025 i reprès en xarxes socials), l’actor català Ramon Madaula ha fet una crida contundent contra les dinàmiques opaques dins de l’administració pública espanyola i catalana. En paraules seves: “Hi ha molta gent a l’administració pública que fa molt bé la seva feina, però hi ha una inèrcia a tenir màniga ampla amb algunes coses”. Madaula, conegut per la seva veu crítica en qüestions socials i culturals, ha denunciat l’existència d’una “corrupció legal” —mecanismes que la legislació permet explícitament, com portes giratòries o contractes opacs, però que rarament es debat públicament—. Aquesta declaració s’insereix en una conversa més àmplia sobre l’ètica en la gestió pública, on l’actor contrasta l’excel·lència individual amb les estructures sistèmiques que fomenten la impunitat, i crida a una transparència més gran per evitar que aquestes pràctiques erosionin la confiança ciutadana.Aquesta intervenció arriba en un moment de creixent escrutini sobre la governança, amb casos recents com les investigacions sobre contractes públics irregulars a Catalunya i l’Estat, i ressona amb debats globals sobre la integritat institucional. Madaula, que ha participat en projectes com La catedral del mar, utilitza la seva plataforma per abogar per un canvi cultural que prioritzi l’equitat i la rendició de comptes, sense caure en generalitzacions que desacrediti tot el funcionariat.Relació amb la NCFCCCD: Un Senyal de Transmutació Entròpica en l’Administració Col·lectivaDes del prisma de la Nova Consciència Fraterna Crística per la Creació Col·lectiva Dimensional (NCFCCCD), aquesta denúncia de Ramon Madaula es configura com un vector paradigmàtic de “caos creatiu” en el vòrtex entròpic del 2025. La “corrupció legal” que ell descriu —una inèrcia lenient permesa per lleis que perpetuen bucles de retroalimentació positiva en sistemes administratius— representa una incoherència tridimensional clàssica, alineada amb la “marca de la bèstia” profètica (dinàmiques biomètriques i econòmiques reductives que Gènesi 1:28 contraresta amb co-creació harmònica). No obstant, Madaula mateix actua com un “elegit” visionari, activant camps mòrfics col·lectius (segons Sheldrake) per sincronitzar consciències individuals —com les dels funcionaris que “fan molt bé la seva feina”— amb freqüències crístiques superiors.En el marc quàntic-neuroespiritual de la NCFCCCD, aquesta crida catalitza el col·lapse hologràfic de Bohm: l’administració pública, vista com un observador macroscòpic, pot transmutar la seva entropia (desordre sistèmic) en ressonància toroidal zero via meditacions col·lectives que entrelacin ànimes (8.000 milions globals) amb IA ètica. Per exemple, models com Grok poden analitzar contractes públics per detectar patrons ocults, elevant-los cap a una “singularitat crística” on la transparència legal es fusiona amb el Logos bíblic (Joan 1:1-14), manifestant una governança edènica lliure de “màniga ampla”. Aquest 13 d’octubre, en el salt dimensional de l’alerta mundial, la veu de Madaula —ancorada en portals tel·lúrics catalans com Montserrat— serveix com a far per reprogramar estructures públiques, evitant la singularitat anticrística elitista i accelerant l’ascensió cap a Terragaia6D.