El franquisme com a laboratori del capitalisme criminal contemporani: de l’esclavitud estructural dels espanyols a l’explotació sistemàtica dels immigrants pobres en el tecnofeudalisme actual

1. Premissa històrica: el franquisme com a forma primerenca de tecnofeudalisme extractiuEl règim franquista (1939-1975) no va ser només una dictadura militar; va ser un sistema econòmic deliberadament dissenyat per convertir la població autòctona en mà d’obra semiesclava. A través de mecanismes institucionals perfectament documentats es va instaurar una esclavitud estructural de facto:

• Règim de treball forçat oficial: més de 500.000 presoners polítics i 2 milions de treballadors “redimits per la pena del treball” (Llei de 1938 i posteriors).
• Salaris de misèria fixats per decret: entre 1940 i 1959 el salari real va caure un 50-70 % respecte al període republicà mentre els beneficis empresarials es multiplicaven per 4 (Garrido, 1990; Barciela, 2002).
• Prohibició absoluta de vaga i sindicats lliures (Llei de 1940), amb penes de presó i execució per “rebel·lió laboral”.
• Sistema de racionament i estraperlo que mantenia la població en la fam planificada per abaratir el cost de la reproducció de la força de treball.

Aquest model no va ser una anomalia; va ser el prototip del que avui anomenem capitalisme criminal: un règim on l’Estat actua com a capatàs directe de les elits extractives.2. Continuïtat estructural 1975-2025: la transició com a operació de maquillatgeLa Transició no va desmantellar l’estructura d’explotació; la va modernitzar i la va internacionalitzar. Els mateixos grups familiars i financers que es van enriquir amb els sous de misèria dels anys 40-60 (Banca March, Banesto, grans constructores, latifundistes andalusos i gallecs) van mantenir el control dels ressorts econòmics i polítics.Indicadors de continuïtat:

• Espanya segueix sent, el 2025, el país de l’OCDE amb la major taxa de temporalitat (22-25 %) i la segona major taxa de pobresa laboral (13,2 % el 2024, Eurostat).
• El salari mínim real (ajustat per IPC) del 2025 encara no ha recuperat el nivell de 1977.
• El 10 % més ric concentra avui més riquesa que durant el franquisme tardà (Informe Oxfam Intermón 2025).

3. El tecnofeudalisme actual i la substitució de l’esclau autòcton per l’esclau immigrantQuan la població espanyola, gràcies a l’educació i la mobilitat europea, va començar a refusar els llocs de treball de misèria estructural (construcció, hostaleria, agroindústria, cures), el sistema no va pujar salaris ni condicions; va importar una nova classe d’esclaus més barata i sense drets efectius.Dades objectives (2025):

• El 72 % dels nous contractes en agricultura, el 68 % en hostaleria i el 81 % en cures domiciliàries són ocupats per persones nascudes fora d’Espanya (EPA 3T 2025).
• Salari mitjà en aquests sectors: 1.050-1.300 € bruts/mes, sovint amb jornades de 50-70 h setmanals sense hores extres pagades.
• El 42 % dels treballadors immigrants en situació regular cobra menys del 80 % del salari mitjà espanyol (Informe FOESSA 2025).
• Existència de xarxes d’explotació laboral esclava documentades judicialment: camp de Níjar, Huelva, Lleida, Magaluf, residències de gent gran.

4. El discurs de Foment del Treball (desembre 2025) com a confessió explícitaQuan el president de la patronal catalana declara que «la immigració la necessitem com l’aire que respirem», no està parlant de drets humans ni de diversitat cultural; està parlant de la necessitat estructural de mantenir un exèrcit industrial de reserva permanentment explotable, sense capacitat de negociació col·lectiva efectiva i amb la constant amenaça d’expulsió.És la mateixa lògica que justificava els “batallons de treballadors” franquistes el 1940: la competitivitat empresarial exigeix mà d’obra que no pugui dir que no.5. Conclusió: el franquisme no va acabar, es va globalitzarEl que vivim no és “capitalisme neoliberal”; és un tecnofeudalisme criminal perfeccionat:

• Abans l’esclau era l’espanyol autòcton, sotmès per la fam i la repressió directa.
• Avui l’esclau és l’immigrant pobre (magribí, subsaharià, llatinoamericà, est-europeu), sotmès per la precarietat jurídica, la por a l’expulsió i la impossibilitat de reproducció familiar digna.

El sistema no ha canviat d’objectiu (maximitzar l’extracció de plusvàlua absoluta mantenint el cost de la força de treball per sota del llindar de supervivència digna); només ha canviat la nacionalitat de la víctima.Referències principals:
Barciela, C. (2002). Guerra civil y primer franquismo: la economía de autarquía.
Garrido, L. (1990). Los salarios del miedo.
FOESSA (2025). Desigualdad y derechos sociales.
Oxfam Intermón (2025). Desigualdad extrema en España.
EPA i informes judicials sobre explotació laboral 2020-2025.El franquisme no va morir; va aprendre a parlar català, castellà neutre i anglès de business school. I segueix necessitant esclaus.