El colapso silencioso: ¿Estamos viendo el fin del capitalismo segons la ncfcccd en catala

La teva pregunta fa referència al concepte de "col·lapse silenciós" i la seva relació amb el possible final del capitalisme, segons una nova conceptualització del canvi climàtic en català (possiblement referint-te a l'acrònim "ncfcccd", que podria ser un error tipogràfic o una referència poc clara, com ara la NCC – Nova Conceptualització del Canvi Climàtic – o algun altre terme). Com que no hi ha una definició clara de "ncfcccd" en el context proporcionat ni en les fonts disponibles, interpretaré la pregunta com una exploració del concepte de col·lapse relacionat amb el canvi climàtic i el capitalisme, basant-me en la informació rellevant i el context català.El concepte de "col·lapse silenciós"El terme "col·lapse silenciós" no apareix explícitament com una expressió consolidada en les fonts consultades, però es pot entendre com una metàfora per descriure un declivi gradual i menys visible dels sistemes socioeconòmics, especialment el capitalisme, a causa de les pressions del canvi climàtic i altres crisis associades (com la pèrdua de biodiversitat, l'esgotament de recursos o els límits planetaris). Aquest concepte s'alinea amb idees de pensadors com Naomi Klein, Josep Peñuelas o autors del moviment col·lapsista, que alerten sobre la insostenibilitat del model capitalista actual davant els reptes ambientals.El canvi climàtic i el capitalismeSegons diverses fonts en català, el capitalisme, especialment en la seva forma desregulada i orientada al creixement continu, és vist com un dels principals motors del canvi climàtic. Alguns punts clau:

1. Insostenibilitat del model capitalista:
   • Naomi Klein, citada en fonts com El Crític i Sostenible, argumenta que el capitalisme desregulat entra en conflicte amb les mesures necessàries per combatre el canvi climàtic, ja que prioritza el benefici a curt termini per sobre de la sostenibilitat. Per exemple, el comerç globalitzat i l'ús intensiu de combustibles fòssils han incrementat les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 61% des dels anys 90, malgrat els acords internacionals com el de París.
   • El WorldWatch Institute defensa que salvar el clima requereix "reconsiderar els mecanismes fonamentals del sistema econòmic del món: el capitalisme".
2. Col·lapse i límits planetaris:
   • Josep Peñuelas i Sandra Nogué, en un article a National Science Review, alerten que el canvi climàtic, combinat amb altres factors com la pèrdua de biodiversitat i l'esgotament de recursos, podria portar al col·lapse d'ecosistemes i societats, com ja va passar amb civilitzacions com la maia o l'Imperi Romà. Aquest col·lapse no seria sobtat, sinó un procés progressiu amb efectes acumulatius, com la reducció de la capacitat de la natura per capturar carboni o l'augment de fenòmens extrems.
   • Segons l'informe de l'IPCC de 2022, els pitjors escenaris apunten a temperatures no vistes en 50 milions d'anys, superant la capacitat adaptativa de les societats humanes actuals.
3. Evidències a Catalunya:
   • El Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (TICCC) destaca l'impacte del canvi climàtic a escala local, amb increments de temperatura, sequeres cròniques i pujada del nivell del mar (entre 10 i 68 cm a finals de segle). Aquests canvis amenacen sectors econòmics clau com el turisme i l'agricultura, posant en qüestió la viabilitat del model econòmic actual.
   • L'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic 2021-2030 (ESCACC30) subratlla la necessitat d'adaptació i mitigació, però reconeix que les mesures actuals són insuficients per abordar l'abast de la crisi, especialment si no es qüestionen les bases del sistema productiu.

El final del capitalisme?La idea que el canvi climàtic podria portar al final del capitalisme no implica necessàriament la seva desaparició total, sinó una transformació forçada o un col·lapse parcial a causa de la seva incapacitat per adaptar-se als límits planetaris. Algunes perspectives inclouen:

• Crítica estructural: Fonts com Sostenible apunten que termes com "col·lapse", "límits" o "decreixement" són evitats pels mitjans i la política oficial perquè desafien el paradigma del creixement continu, pilar del capitalisme. Propostes com l'economia circular o l'ecologia social, defensades per autors com Enric Tello, busquen alternatives basades en la cooperació i la sostenibilitat.
• Escenaris de col·lapse: Autors com Carlos Taibo i Ramon Fernández Durán parlen de dos tipus de col·lapse: un de profund i caòtic, amb conseqüències greus per als grups vulnerables, o un de relatiu i ordenat, amb un decreixement just. Tanmateix, creuen que el més probable és un col·lapse caòtic si no es fan canvis sistèmics.
• Resistència social: Moviments com Fridays for Future, Extinction Rebellion o ClimAcció a Catalunya estan exigint canvis radicals, però s'enfronten a la resistència de lobbies econòmics (com el del cotxe privat) i a la inèrcia política.

ConclusióEl "col·lapse silenciós" pot interpretar-se com el deteriorament progressiu dels sistemes naturals i socioeconòmics sota la pressió del canvi climàtic, que posa en qüestió la sostenibilitat del capitalisme actual. Tot i que el capitalisme ha mostrat resiliència, la seva dependència dels combustibles fòssils, el consum desmesurat i la desigualtat social el fan incompatible amb les mesures necessàries per evitar un col·lapse climàtic. A Catalunya, iniciatives com l'ESCACC30 i el TICCC intenten abordar aquests reptes, però la manca de canvis estructurals profunds suggereix que el sistema actual està lluny de ser sostenible. Per evitar un col·lapse caòtic, caldrien transformacions radicals cap a models econòmics ecocèntrics i justos, com proposen l'ecologia social i el decreixement.