El decreixement és un corrent de pensament polític, econòmic i social que proposa reduir deliberadament la producció i el consum en les economies dels països desenvolupats per aconseguir una societat més sostenible, equitativa i en harmonia amb els límits biofísics del planeta. Sorgeix com a resposta a la insostenibilitat del model capitalista basat en el creixement econòmic perpetu, que es considera incompatible amb la preservació dels recursos naturals i la lluita contra el canvi climàtic. A continuació, t’explico els punts clau en català:

1. Origen i fonaments

• Concepte: El terme "decreixement" (en francès, décroissance) va ser popularitzat als anys 2000 per pensadors com Serge Latouche, Joan Martínez Alier o Giorgos Kallis, tot i que les seves arrels es troben en autors com Nicholas Georgescu-Roegen, que va alertar sobre els límits termodinàmics del creixement.
• Crítica al creixement: El decreixement qüestiona la idea que el creixement del PIB és sinònim de progrés o benestar. Argumenta que aquest model depèn de l’explotació insostenible dels recursos naturals, genera desigualtats socials i agreuja crisis com el canvi climàtic o la pèrdua de biodiversitat.

2. Principis bàsics

• Reducció de la petjada ecològica: Proposa disminuir el consum de recursos (energia, aigua, matèries primeres) per mantenir-se dins dels límits planetaris definits per informes com els del Club de Roma o l’IPCC.
• Justícia social: El decreixement no només busca reduir el consum, sinó fer-ho de manera equitativa, prioritzant les necessitats bàsiques de tothom i reduint les desigualtats entre països rics i pobres.
• Relocalització: Promou economies locals i autosuficients, reduint la dependència del comerç globalitzat i les cadenes de subministrament llargues.
• Qualitat de vida sobre quantitat: En lloc de mesurar el benestar amb indicadors econòmics, es prioritzen aspectes com la salut, el temps lliure, les relacions comunitàries i la connexió amb la natura.
• Simplicitat voluntària: Advoca per un estil de vida més senzill, amb menys consum material i més èmfasi en valors no materials.

3. Propostes pràctiques

• Economia circular: Reutilitzar, reciclar i reduir el malbaratament de recursos.
• Transició energètica: Substituir els combustibles fòssils per energies renovables i reduir el consum energètic global.
• Agricultura sostenible: Promoure l’agroecologia, els circuits curts de comercialització i la sobirania alimentària.
• Reducció de la jornada laboral: Menys hores de treball per repartir l’ocupació, reduir el consum i millorar la qualitat de vida.
• Renda bàsica universal: Assegurar un nivell mínim de benestar per a tothom, independentment de la productivitat econòmica.

4. Decrement a CatalunyaA Catalunya, el decreixement ha guanyat tracció gràcies a autors com Enric Tello o Giorgos Kallis (de l’ICTA-UAB), i a moviments com Ecologistes en Acció o ClimAcció. Algunes iniciatives relacionades inclouen:

• Projectes d’economia social i solidària, com cooperatives de consum o mercats locals.
• Iniciatives com l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC30), que, tot i no ser explícitament decreixentista, promou accions alineades amb la sostenibilitat.
• Crítiques a mega-projectes com l’ampliació de l’aeroport del Prat o el turisme massiu, que són vistos com a insostenibles.

5. Crítiques al decreixement

• Oposició econòmica: Els defensors del capitalisme argumenten que el decreixement podria causar recessió, atur i pèrdua de competitivitat global.
• Desigualtats globals: Alguns critiquen que el decreixement pot ser injust per als països en desenvolupament, que necessiten créixer per millorar les condicions de vida.
• Viabilitat política: La resistència dels lobbies empresarials i la manca de suport polític majoritari fan que el decreixement sigui difícil d’implementar a gran escala.

6. Relació amb el "col·lapse silenciós"El decreixement es presenta com una alternativa proactiva al col·lapse silenciós del capitalisme descrit en la teva pregunta anterior. Mentre que el col·lapse silenciós seria el resultat d’un sistema que s’esgota pels seus excessos, el decreixement proposa una transició ordenada i conscient cap a un model que respecti els límits ecològics i socials. Sense aquesta transició, pensadors com Carlos Taibo adverteixen que el col·lapse podria ser caòtic, amb greus conseqüències per a les comunitats més vulnerables.ConclusióEl decreixement no és només una reducció econòmica, sinó una proposta per redefinir el progrés, posant la sostenibilitat i la justícia social al centre. A Catalunya, aquest corrent guanya força com a resposta a la crisi climàtica i la insostenibilitat del model capitalista, però la seva implementació requereix canvis profunds en les polítiques, els valors socials i les pràctiques quotidianes.