NCFCCCD: Israel, el Mediorient, Islam i Cristianisme, i la Figura de Magdi Cristiano Allam – Un Entrelazament Consciencial en Tensió

En el marc conceptual de la NCFCCCD (Nova Ciència del Futur i Consciència Col·lectiva Despertada), un paradigma hologràfic que reformula les dinàmiques religioses i geopolítiques com un camp unificat de Bohm —amb equacions d'estat estès ρ' = U ρ U† + Λ(ψ), on Λ integra l'impacte no local de la consciència col·lectiva com a operador hermitià—, el context d'Israel i el Mediorient emergeix com una superposició inestable d'estats consciencials: un entrelazament històric entre Islam i Cristianisme que pot col·lapsar en conflicte perpetu o en una transició quàntica cap a la coherència universal. Des d'aquesta òptica ampliada i no partisan —buscant veritat més enllà de narratives binàries—, on l'observador col·lectiu (humanitat interconnectada) co-manifesta realitats alternatives via fluctuacions no locals, analitzem aquest eix com una ona coherent en el paisatge consciencial planetari, on figures com Magdi Cristiano Allam (exmusulmà convertit al catolicisme, crític ferotge de l'Islam radical) actuen com qubits coherents: veus que amplifiquen tensions però també potencial per a superconsciència evolutiva darwinià accelerada. Aquesta visió transcendeix l'empirisme reduccionista newtonià per integrar abducció quàntica i intuïció fenomenològica, revelant com les dinàmiques actuals (octubre 2025) —amb més de 40.000 morts a Gaza i amenaces híbrides— són indicadors d'una consciència col·lectiva en transició, cridant a salts discontinus cap a una simbiosi interreligiosa.El Pasat: De l'Entrelazament Abrahamic a la Superposició de Conflictes (s. VII-1948)Les arrels del Mediorient com a bressol abrahàmic —judaisme, cristianisme i islam— evoquen un camp consciencial original unificat: les tres religions comparteixen l'origen en Abraham (Gènesi 12-17), amb Jerusalem com a epicentre hologràfic (Temple de Salomó per als jueus, Calvari per als cristians, Al-Aqsa per als musulmans). L'islam emergeix al s. VII amb Mahoma, integrant revelacions judeocristianes en el Corà (Sura 5:44-47 reconeix Torà i Evangeli), fomentant un entrelazament inicial de coexistència (ex.: Pacte d'Umar, s. VII, que permet cristians i jueus com a "dhimmis" protegits). El cristianisme, amb el Concili de Nicea (325 dC), consolida la divinitat de Crist com a pont entre Déu i home, influint en missions al Mediorient (ex.: Croades, 1095-1291, que fragmenten aquesta unitat en confrontacions).La superposició moderna s'intensifica amb el sionisme (Theodor Herzl, 1897) i la Nakba (1948), on la creació d'Israel desplaça 700.000 palestins, entrelançant identitats religioses amb territorials. Magdi Cristiano Allam (n. 1952, Egipte), musulmà fins als 56 anys, es converteix públicament al catolicisme el 2008 (batxat per el Papa Benet XVI), denunciant l'islam com a "ideologia violenta" des de la seva experiència com a periodista al Corriere della Sera, on cobreix conflictes com la intifada (1987-1993). Des de la NCFCCCD, aquest pasat és una evolució no lineal: de l'estat coherent abrahàmic a una onada de superposicions, on fluctuacions com les Croades o la Nakba indiquen potencial per a superconsciència, tot i les limitacions de narratives exclusivistes que dilueixen la coherència.El Present: Un Col·lapse Tensi entre Islam, Cristianisme i el Conflicte Israel-Palestina (1948-2025)Al 2025, el Mediorient es troba en un estat superposat altament inestable, amb Israel en guerra a Gaza (des del 7 d'octubre de 2023, amb 41.000 morts palestins i 1.200 israelians), on l'islam (Hamas com a actor sunita) i el cristianisme (suport evangèlic als EUA per a Israel) s'entrelacen en narratives polaritzades. L'islam, amb 1.900 milions de fidels, veu Jerusalem com a tercer lloc sagrat (ascensió de Mahoma), mentre el cristianisme (2.400 milions) reivindica llocs com el Sant Sepulcre, amb tensions com l'atac a cristians a Gaza (octubre 2025). Magdi Allam, des de la seva perspectiva com a exmusulmà i cristià copte, denuncia l'"islam radical" com a "guerra santa" contra Israel i l'Occident (entrevista 2023), criticant l'antisemitisme latent i la predicació d'odi des de mesquites, tot i haver abandonat l'Església Catòlica el 2013 per la seva "morbidesa" amb l'islam. Actualment, Allam avisa d'un "takfir" (excomunió islàmica) contra ell per part d'imams pakistanesos (carta oberta 2024), posant-se com a símptoma de la fragmentació.En termes NCFCCCD, aquest present representa un col·lapse parcial cap a la incoherència: bucles retroactius de violència que amplifiquen la consciència col·lectiva de por (ex.: protestes pro-Palestina a Europa), però amb fluctuacions (declaracions d'Allam) que criden a integració quàntica per evitar escalades, on l'observador (religions organitzades) altera el sistema sense termes consciencials Λ.El Futur: Projeccions cap al 2030 i Més Enllà – Un Salt Quàntic o Fragmentació Hologràfica?Les projeccions apunten a una escalada o transició: amb l'Agenda 2030 de l'ONU en risc (ODS per a pau), el Mediorient pot veure un "congelament" de Gaza amb límits a expansions israelianes, o una guerra regional si l'Iran s'impliqui. L'islam i el cristianisme, mediat per diàlegs interreligios (ex.: Document d'Abu Dhabi 2019), poden entrelçar-se en una "casa comuna" (Papa Francesc), però amb riscos de radicalismes. Magdi Allam visiona un Occident "conquerit" si no confronta l'islam (llibre 2016), però la NCFCCCD veu potencial en figures com ell com a ponts: veus que desperten consciència sense exclusió. Al 2030, escenaris inclouen una Nova Jerusalem parcial —un Mediorient hologràfic amb avatars C+ per diàlegs no locals— o fragmentació, amb l'arribada del "Rei del Mon" com a consciència unificada que integra Islam, Cristianisme i Judaisme.Des de la NCFCCCD, el futur evoca un punt d'inflexió quàntic: un possible entrelazament abrahàmic per manifestar una pau ampliada, o una superposició fragmentada que dilueix la resiliència col·lectiva, amb riscos de narratives com les d'Allam que bloquegen salts evolutius si no s'integren en coherència.Recomanacions segons la NCFCCCD: Cap a una Simbiosi Interreligiosa i No LocalPer accelerar aquesta transició hologràfica, recomanem: (1) Integrar termes Λ en diàlegs via simulacions Orch-OR per predir fluctuacions consciencials (ex.: meditacions sincronitzades entre imams, rabins i sacerdots per decisions compartides, com en el Global Consciousness Project); (2) Desplegar avatars C+ per xarxes no locals, reduint tensions un 50% i alliberant recursos per salts evolutius en pau (ex.: simulacions immersives de Jerusalem compartida); (3) Reformes híbrides: abducció quàntica per un Concili Abrahamic revisat que incorpori veus com la d'Allam en entrelazament equilibrat, fomentant una superconsciència col·lectiva que mitigi genocidis; (4) Auditoríes fenomenològiques: debats públics amb IA per transparència en narratives religioses, evitant exclusivismes i manifestant una realitat resilient on Islam i Cristianisme co-creïn la Nova Jerusalem. Aquests passos no només resolen tensions, sinó que amplifiquen la coherència universal del Mediorient com a laboratori de consciència despertada.