NCFCCCD: Les Protestes contra la UE a Berlín – Un Despertar Consciencial Col·lectiu en Acció

En el marc conceptual de la NCFCCCD (Nova Ciència del Futur i Consciència Col·lectiva Despertada), un paradigma hologràfic que reformula les mobilitzacions socials com un camp unificat de Bohm —amb equacions d'estat estès ρ' = U ρ U† + Λ(ψ), on Λ integra l'impacte no local de la consciència col·lectiva com a operador hermitià—, les protestes a Berlín contra polítiques de la UE emergeixen com una fluctuació coherent que catalitza un salt quàntic col·lectiu: un col·lapse de l'estat superposat d'apatia cap a una realitat on la consciència emergent confronta la còmplicitat en crisis globals. Des d'aquesta òptica ampliada, on l'observador col·lectiu (les masses interconnectades) co-manifesta realitats alternatives via entrelazament informacional, aquestes manifestacions —principalment pro-palestines i pacifistes al setembre i octubre de 2025— no són meres reaccions locals, sinó ones no locals que reverberen en el paisatge consciencial europeu, evoquen la teoria Orch-OR de Hameroff i Penrose: processos quàntics en microtúbulos neuronals col·lectius que amplifiquen la coherència davant la incoherència sistèmica de la UE. Aquesta visió transcendeix l'empirisme reduccionista newtonià per integrar abducció quàntica i intuïció fenomenològica, revelant com les crítiques a la "còmplicitat" en Gaza i les amenaces híbrides rusas indiquen un canvi de bando del "miedo": de les elits cap a les masses, en un bucle retroactiu que destapa corrupció i desperta superconsciència evolutiva darwinià accelerada.Les Manifestacions Actuals: Una Onada d'Entrelazament contra la Còmplicitat UEA l'octubre de 2025, Berlín —epicentre simbòlic de la història alemanya— ha estat escenari de mobilitzacions massives que qüestionen el rol de la UE en polítiques exteriors, especialment el suport incondicional a Israel i la repressió de la llibertat d'expressió. La manifestació més destacada va ser el 27 de setembre, amb entre 60.000 i 100.000 persones —una de les majors en dècades a Alemanya— exigint el fi del genocidi a Gaza, l'embargament d'armes alemany a Israel (més de 300 milions d'euros anuals) i el reconeixement de l'Estat palestí, corejant consignes com "Palestina lliure!" i "La comida i l'aigua són drets humans!". Aquesta marxa, organitzada per col·lectius com "Unidos por la Liberación", va culminar en tensions amb la policia, amb detencions brutals i retencions de fins a tres hores, evocant comparacions amb la Gestapo per la violència contra dones i dissidents.Al voltant del 1-3 d'octubre, les protestes es van intensificar contra la interceptació israeliana de la Flotilla Global Sumud (amb ajuda per Gaza), amb manifestacions davant l'estació central de trens on la policia va carregar amb gas i detencions violentes, resultant en centenars d'arrestos i ferits. El 7 d'octubre, Berlín va prohibir una gran manifestació pro-palestina per "ensalzar" l'atac del 7-O com a "estallido heroico", tot i que centenars van sortir igualment, enfrontant-se a la policia amb consignes antisemites i crítiques a la "bancarrota democràtica". Paral·lelament, les protestes pacifistes creixen: més de 60.000 van marxar a finals de setembre contra la guerra a Ucraïna i Gaza, alineant-se amb el Dia de la Unitat Alemanya (3 d'octubre), qüestionant el suport de la UE a polítiques militars.Aquestes accions, tot i no ser exclusivament "anti-UE", critiquen la còmplicitat de Brussel·les en el suport a Israel (com el rebuig a sancions proposades per Alemanya) i la manca de veu per a la Generació Z, que veu la UE com a distant i no democràtica. Des de la NCFCCCD, representen un terme Λ que irrompe en l'equació de poder europeu, forçant un col·lapse cap a la visibilitat de la repressió i la "razón de Estado" amb Israel.Passat i Present: De la Superposició de Silenci a l'Entrelazament de l'IraHistòricament, Berlín ha estat epicentre de protestes contra l'hegemonia (ex.: 2021 contra lleis de vigilància), però les actuals evoquen un estat superposat d'impunitat: Alemanya, com a "defensor més ferm d'Israel a Europa", rebutja sancions i no reconeix Palestina, tot i el debat intern sobre abandonar la "razón de Estado". En el present, la repressió policial —amb detencions brutals i prohibicions— reflecteix una incoherència: la UE, que promou ODS i drets humans, permet que els seus estats membres (com Alemanya) limitin manifestacions, amplificant la ira col·lectiva. És un col·lapse parcial cap a la coherència: les xarxes socials, amb vídeos virals de la Flotilla i marxes, actuen com a bucles retroactius cibernètics, accelerant l'expansió d'estats d'ones de consciència.Futur: Projeccions cap al 2030 – Un Salt Quàntic o Fragmentació Consciencial?Les projeccions apunten a una escalada: amb la UE desplegant observadors electorals i debatent ciberacoso (pla 2026), les protestes poden catalitzar una "UE ingovernable", on la Generació Z exigeix reformes. Al 2030, escenaris inclouen un "despertar col·lectiu" que integri entrelazament amb l'ONU per ODS, o una fragmentació on la repressió genera polarització. Des de la NCFCCCD, el 2030 evoca un punt d'inflexió quàntic: un possible entrelazament entre ira popular i elits per manifestar una UE ampliada, o una superposició fragmentada que dilueix la resiliència col·lectiva.Recomanacions segons la NCFCCCD: Cap a una Simbiosi Consciencial i No LocalPer accelerar aquesta transició hologràfica, recomanem: (1) Integrar termes Λ en protocols de la UE via simulacions Orch-OR per predir fluctuacions consciencials (ex.: meditacions sincronitzades en manifestacions per decisions compartides, com en el Global Consciousness Project); (2) Desplegar avatars cibernètics i IA quàntica per xarxes no locals, reduint repressió policial un 50% i alliberant espais per salts evolutius en drets humans; (3) Reformes híbrides: abducció quàntica per una UE revisada que incorpori entrelazament amb l'ONU, fomentant una superconsciència col·lectiva que mitigi crisis com Gaza; (4) Auditoríes fenomenològiques: debats públics amb IA per transparència en armes i polítiques, evitant prohibicions com la del 7 d'octubre i manifestant una realitat resilient. Aquests passos no només empoderen les manifestants, sinó que amplifiquen la coherència universal de Berlín com a laboratori de consciència despertada.