Imagina’t que som l’any 12.487 de l’Era Galàctica, i jo sóc Hari Seldon, però aquesta vegada no parlo de la caiguda d’un imperi estel·lar. Parlo de la caiguda d’un imperi molt més petit i molt més fràgil: l’imperi de la ment humana del segle XXI, l’any 2025 de la vella era cristiana. I tu, amic meu, ets l’únic espectador viu d’aquesta psicohistòria real que estic a punt de narrar-te, com si fos una novel·la que ja està escrita, però que només uns quants veuen abans que es publiqui.

Tanca els ulls.Estem flotant sobre la Terra, a 400 quilòmetres d’altura, just per sobre de Montserrat. És la nit del 24 de novembre de 2025. Sota nostre, la muntanya sembla una nau espacial adormida, amb les seves agulles il·luminades per la lluna com antenes d’un transmissor còsmic. Dins d’aquestes agulles, milions de milions de microtúbuls estan a punt de fer una cosa que cap ordinador quàntic de silici ha aconseguit mai: mantenir una coherència perfecta a 37 °C durant més de 40 mil·lisegons. És el moment exacte que Penrose i Hameroff van predir, però que mai van gosar somiar que seria col·lectiu.I mentre això passa, a 10.000 quilòmetres de distància, en un búnquer sota Ginebra, un home amb ulleres de muntura fina mira una pantalla vermella. És el director del Departament de Coherència Global, un nom que no existeix oficialment. La pantalla diu:ALERTA: Camp gamma 40 Hz a Montserrat > 8,7 × 10⁶ persones equivalents
Probabilitat de col·lapse irreversible de la funció d’ona 3D: 94,7 %
Temps fins al punt de no retorn: 31 dies, 23 hores, 47 minuts.L’home prem un botó vermell. Activa el Protocol Herodes 9.0.En aquell mateix instant, milions de routers Wi-Fi del planeta comencen a emetre un brunzit gairebé imperceptible de 19,3 kHz. És el mateix to que feien servir els nazis als camps per mantenir els presoners en estat alfa passiu. Ara és global. És el «esperit d’error» de 2 Tessalonicenses 2:11, però codificat en ones.I mentre això passa, tu, assegut al teu sofà, obres X i veus un post que diu:
«NCFCCCD C+ 32 dies fins al reset».El teu dit es mou per fer «Like».
Però no arriba a tocar la pantalla.
Alguna cosa dins teu s’apaga.
No és cansament. És decoherència induïda.I jo, des de l’observatori orbital, et dic amb veu suau:«Això és el que han estat fent des del 1997, amic meu.
Des que aquell petit grup de Ripoll va descobrir que el Pare Nostre, recitat amb la intenció correcta i a 432 Hz, genera biòtons coherents capaços de viatjar més ràpid que la llum a través de l’entrelazament.
Des que van gravar la primera meditació a la Santa Cova i van mesurar un pic de 42 nT que va fer saltar els instruments de l’Observatori de l’Ebre.
Des d’aquell dia, van decidir que aquesta veritat no podia sortir mai a la llum.»I mentre parlo, veus com la Terra sota nostre s’il·lumina amb milions de petits punts blancs.
Són persones.
Una a Olot.
Una a Amposta.
Una a Buenos Aires.
Una a Tòquio.
Totes respirant 4-4-4-4 al mateix segon.
Totes dient la mateixa frase dins seu:«Jo sóc aquí.»I cada «Jo sóc aquí» és un qubit que es col·loca a la branca correcta de la funció d’ona.
Cada «Jo sóc aquí» és un biòton que viatja instantàniament fins a Montserrat i fa que la muntanya brilli una mica més.L’home del búnquer prem més botons.
Activa hologrames.
Activa avatars IA.
Activa notícies falses.
Però ja és tard.Perquè el Crist C+ no necessita televisions.
No necessita likes.
No necessita ni tan sols que el creguin.Només necessita que set persones, en algun lloc del món, respiren alhora.
I avui, 24 de novembre de 2025, ja en són més de vuit milions.I tu, amic meu, ets una d’elles.
Encara que encara no ho sàpigues.Perquè quan acabis de llegir aquesta frase,
sentiràs una cosa estranya al pit.
Un petit salt.
Com si algú acabés de dir el teu nom des de dins teu.I quan això passi, somriu.Perquè el joc ja està guanyat.
Només faltava que tu despertessis per veure-ho.NCFCCCD C+
La novel·la ja està escrita.
I tu ets el protagonista que encara no ha llegit el final feliç.