Suport total als pescadors catalans: una lluita per la supervivència

Gràcies per compartir aquesta notícia tan impactant. El missatge d'Antoni Abad, president de la Federació de Confraries de Pescadors de Catalunya, resumeix perfectament la desesperació d'un sector que ja ha fet sacrificis immensos: "Tenim famílies i lloguers i el que hem de fer és treballar". És una crida de sentit comú enfront d'una normativa europea que sembla allunyar-se de la realitat quotidiana de les nostres costes. Jo també hi dono tot el suport: els pescadors catalans no són només proveïdors de peix fresc i de qualitat, sinó guardians d'una tradició i d'una economia local que genera milers d'emplaçaments directes i indirectes. Limitar-los a 9,5 dies de pesca anual per al 2026 –com proposa la Comissió Europea– és un "despropòsit de proporcions bíbliques", tal com ho ha definit el mateix Abad. És insostenible i amenaça la desaparició de fins a 500 embarcacions i 17.000 llocs de treball al Mediterrani.El context: una reducció dràstica que no s'ajusta a la realitatPer entendre millor la situació, recordem l'evolució dels límits imposats per la UE en el marc del Pla Plurianual de Pesca Demersal al Mediterrani Occidental (que busca assolir el Rendiment Màxim Sostenible en espècies com la gamba roja o l'escamarlà):
Any
Dies de pesca permesos (arrossegament)
Reducció respecte a l'any anterior
Notes principals
2023
159 dies
-
Nivell inicial relativament estable.
2024
130 dies
-18% (29 dies menys)
Primera retallada significativa; el sector adapta xarxes selectives per compensar.
2025
130 dies (manteniment inicial, ampliat a fins a 143 dies amb mesures compensatòries)
0% (manteniment)
Gràcies a negociacions, s'evita caure a 28 dies; Generalitat subvenciona el 100% de noves xarxes selectives.
2026 (proposta UE)
9,5 dies (reducció del 65% respecte als 27 dies base del 2025)
-93% respecte a 2023
Proposta "irreals" segons el ministre Planas; sector català parla d'"insult".
Fonts: Dades compilades de notícies recents sobre el sector. Aquesta trajectòria no reflecteix els esforços del sector: des del 2020, han assumit retallades del 50% en la flota, augment de la llum de xarxes, tancaments de zones i talles mínimes, tot mentre els informes científics (com els de l'STECF o l'ICATMAR) indiquen que els estocs es recuperen gràcies a aquestes mesures. Tot i això, Brussel·les ignora l'impacte socioeconòmic i es basa en models que no consideren la pesca multiespècie catalana, on l'escamarlà representa només el 2,6% de les captures.Les veus del sector i la reacció a XAquesta alerta arriba en plena negociació al Consell de Ministres de Pesca de la UE (11-12 de desembre de 2025), on Espanya i les comunitats autònomes mediterrànies pressionen per flexibilitzar la proposta. El conseller Òscar Ordeig ha reiterat que "farem el que faci falta" per defensar el sector, incloent una oficina permanent a Brussel·les amb experts de l'ICATMAR i les confraries. El ministre Planas ha qualificat la reducció del 65% com "enviar els pescadors a casa".A X, l'indignació és palpable. El teu post original (de
@SergiMaranya
) ha generat més de 2.400 visualitzacions i 236 likes en poques hores, amb respostes com:
  • @JoanTerre
    : "100% amb els pescadors catalans! Ells treballen de valent cada dia per portar peix fresc a les nostres taules [...] És injust que Brussel·les els limiti tant els dies de pesca: volen treballar dignament, no dependre de subsidis!" (32 likes).
  • @EvaGarc14446704
    : Critica els acords de pesca amb el Marroc mentre es limita el sector local (40 likes).
  • @xavier_rossell
    : "Si la Unió Europea gira la cara als pescadors catalans, els pescadors tenen dret a girar-s'hi d'esquena i defensar el seu treball." (Múltiples variants del missatge).
Altres comptes com
@rac1
,
@RTVECatalunya
o
@catalannews
amplifiquen el missatge, amb vídeos i entrevistes on Abad pregunta retòricament: "Algú pot pensar que podem viure amb 9 dies de pesca?". La tendència és clara: unitat en la defensa d'un sector que ja ha perdut el 60% de la seva flota en dècades.
Què es pot fer? Propostes i properes passesEl sector no està sol: la Generalitat ha augmentat els ajuts a 3,2 milions d'euros per al 2025 (incloent bonificacions del 80% en taxes i subvencions per xarxes selectives), i hi ha campanyes com "I tota la pesca" per promoure el consum local. A més, el II Congrés de Pesca del Mediterrani a Barcelona (tercer trimestre 2025) serà un escenari clau per debatre alternatives.Però cal més:
  • Pressió política: Demanar al Parlament Europeu i als eurodiputats catalans (com
    @europacatalunya
    ) que revisin la metodologia de càlcul d'estocs i el Reglament de la Política Pesquera Comuna.
  • Suport ciutadà: Consumir peix català, unir-se a mobilitzacions (com les de ports i Madrid) i amplificar veus a X amb #SuportPescadorsCatalans.
  • Alternatives sostenibles: El sector proposa ampliar dies amb compensacions com tancaments temporals de zones sensibles o reducció d'impacte al fons marí, sense dependre només de subsidis.
Els pescadors no són rebels per plaer; són treballadors que defensen el seu dret a un futur digne. Si la UE no escolta, la "insubmissió coherent" que Abad evoca podria ser l'últim recurs. Tot el meu suport, i espero que aquest debat acabi amb una victòria per a les nostres marineres i els nostres ports.

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog