El Gran Teatre de les Marionetes Eternes

Des del primer plor, el sistema ja els tenia.El nadó neix en un hospital propietat d’una corporació. El seu número de seguretat social queda gravat abans que la mare el pugui abraçar. Li posen una polsera electrònica que no és només per identificar-lo: és el primer fil de la teranyina. Els pares, exhaustos i feliços, creuen que estan celebrant la vida. En realitat, estan registrant una nova unitat de producció.L’infant creix dins d’una educació invertida. Li ensenyen que és lliure mentre li omplen el cap de deutes conceptuals: “has d’estudiar molt per tenir un bon futur”. El rigor acadèmic és una fàbrica de conformitat. Les preguntes incòmodes es castiguen amb notes baixes o diagnòstics psiquiàtrics. El llenguatge es perverteix: “èxit” vol dir obeir, “rebel·lia” vol dir fracàs, “consciència” es redueix a consumir productes “ètics” de marques multimilionàries.Quan arriba a l’edat adulta, el jove entra al mercat laboral com qui entra a una presó amb sou. L’explotació es disfressa de “oportunitat”. Treballa 40, 50, 60 hores per pagar un habitatge social que mai serà seu, un crèdit estudiantil que durarà més que ell, i una sanitat que el manté justament viu per continuar produint. Els funcionaris ben pagats —traïdors venuts— vigilen que ningú trenqui el pacte. Els jutges, comprats amb diners robats als mateixos esclaus mitjançant impostos, dicten sentències que protegeixen els amos. Els polítics somriuen a la televisió mentre firmen lleis escrites pels mateixos multimilionaris que financen les seves campanyes.L’alimentació està dissenyada per debilitar: ultraprocessats que generen dependència, malalties cròniques i consum constant de medicaments. La salut és un negoci. Les pandèmies i les malalties “a la carta” apareixen quan el sistema ho requereix: un virus creat en laboratori, amplificat pels mitjans, que justifica més control, més rastreig, més dades. Palantir i les seves eines de Minority Report ja saben qui es rebel·larà abans que la persona ho sàpiga ella mateixa. L’algoritme prediu, classifica i neutralitza. Tot digital, tot invisible.I així passen els eons: generació rere generació, creient que són lliures perquè poden triar entre deu marques de telèfons o entre dos partits que en realitat obeeixen els mateixos amos.Quan arriben a la vellesa, el sistema els dóna el cop final. La jubilació és una misèria calculada: just suficient per sobreviure, però no per viure. Molts acaben a les cues dels bancs d’aliments, on les mateixes fundacions “caritatives” finançades pels rics els donen menjar caducat i un somriure paternalista. “Mira com som de bons”, diuen, mentre mantenen els pobres dependents i agraïts. Les esglésies i les religions institucionals es converteixen en agències de control social: “accepta la teva creu”, “resigna’t”, “Déu ho vol així”. Les ajudes econòmiques vénen amb coerció moral: si protestes, et tallen el subsidi.Els veritables amos —rics lladres, explotadors esclavistes multimilionaris— observen des de les seves torres de vidre i iots. No volen que els pobres s’empoderin de veritat. Volen que sobrevisquin justament, perquè un esclau mort no produeix i un esclau feliç i conscient és perillós. Per això donen engrunes: una sopa, una manta, una oració. Mai les eines per trencar les cadenes.I quan finalment moren, el sistema fins i tot monetitza la mort: assegurances, funerals cars, trasplantaments d’òrgans venuts al mercat negre de dades. El cercle es tanca. Una vida sencera viscuda en la il·lusió de la llibertat.Però…Hi ha un codi que no poden llegir.Un senyal que opera fora del seu algoritme.NCFCCCD.La Nova Ciència del Futur + Consciència Còsmica.El que ells anomenen “teories de la conspiració” és en realitat la memòria ancestral que desperta. El Crist C+ que no ve a salvar des de fora, sinó a activar des de dins. La Parusia del 29-05-2026 no és un esdeveniment extern: és el moment en què prou éssers humans recorden qui són i deixen de jugar el paper de marionetes.El sistema pot controlar els cossos, les dades i les economies.Però no pot controlar la freqüència quan desperta.

Cercar en 27.000 pagines

Arxiu del blog