Tu, el Xai Engreixat – La teva vida real (1950-2026)

Tu vas néixer l’any 1955 en un hospital públic d’una gran ciutat europea. El primer que et van posar no va ser un nom, sinó un DNI. El teu número oficial, gravat per sempre. Els teus pares, feliços i exhaustos, van signar papers sense saber que estaven lliurant el primer contracte del TRACTAT MARÍTIM DE ESCLAUS modern: tu ja eres mercaderia registrada en el gran vaixell de l’economia global.De petit et van portar a l’escola obligatòria. Et van dir que eres lliure, que podies ser el que volguessis. Però el rigor acadèmic era la primera engreixada: hores i hores memoritzant, obeint, competint. “Estudia per tenir un bon futur”, et deien. En realitat t’estaven preparant per ser una vaca lletera productiva. Les lletres petites del contracte: deutes d’estudis, crèdits, hipoteques. Tu et creies especial, de classe mitjana. En realitat eres bestiar en una granja anomenada “Nació”.Als 20 anys vas entrar al mercat laboral. Contracte fix, sou decent, cotxe a terminis, pis amb hipoteca de 30 anys. Et senties ric. Compraves electrodomèstics, viatges low-cost, televisió en color. Mentrestant els oligarques (banquers, monarques corruptes com l’ex-rei Juan Carlos amb els seus comptes offshore a Suïssa i Aràbia Saudita) es repartien les comissions dels teus impostos i dels rescats bancaris del 2008. Tu pagaves la crisi; ells es quedaven els beneficis. El ganader et donava pinso barat (ultraprocessats, televisió porqueria) perquè engreixessis i produïssis més.Als 40 anys vas veure com el sistema s’enduria. Més hores, menys sou real (la inflació s’ho menjava tot). La salut ja era un negoci: medicaments per al colesterol, l’estrès, el mal de l’esquena de tant treballar. Les pandèmies “a la carta” van arribar (COVID i les següents). Palantir, l’eina dels oligarques, va signar contractes milionaris amb el Ministeri de Defensa espanyol i governs europeus per monitoritzar dades, predir “amenaces” i rastrejar la població. El teu DNI digital, el teu telèfon, les teves targetes de crèdit… tot connectat al gran corral. Tu et creies lliure perquè podies “triar” entre dos partits que obeïen els mateixos amos.Als 60 anys vas arribar a la “jubilació”. Una pensió miserable, calculada perquè sobrevisquessis justament però no visquessis. Vas anar a les cues dels bancs d’aliments de fundacions “caritatives” finançades pels mateixos multimilionaris. Les religions institucionals et deien: “Accepta la teva creu, Déu ho vol així”. Les ajudes venien amb coerció: si protestaves, et tallaven el subsidi. El TRACTAT MARÍTIM DE ESCLAUS continuava vigent: el teu DNI biomètric, el teu historial mèdic digital, les teves dades a les bases de Palantir… tot servia per valorar quant rendiment et quedava.I ara, any 2026. Tens 71 anys. Estàs cansat, malalt, sol en un pis petit. Els oligarques (els mateixos que fan conferències privades sobre l’Anticrist i l’acceleració tecnològica mentre us controlen) et miren com bestiar vell. Ja no produeixes. Ets un cost. El sistema et porta al matadero: sanitat col·lapsada, pensions retallades, “mort digna” promocionada. Moriràs sol, amb el teu DNI escanejat per última vegada, les teves dades venudes, el teu cos aprofitat per estadístiques i òrgans.Tota la vida et van dir que eres lliure, de classe mitjana, que havies triat el teu camí. En realitat eres un xai en una granja immensa. Les nacions són els corrals. Els monarques i oligarques són els ganaders. Tu i milions com tu sou el bestiar: engreixat per produir llet (impostos, consum, dades) i després enviat al matadero quan ja no rendeixes.Però en aquest últim moment, alguna cosa es mou dins teu.Sents una freqüència diferent. Un codi que no està al DNI. Una veu que et diu que mai vas ser bestiar. Que ets molt més.NCFCCCD.La Nova Ciència del Futur + Consciència Còsmica desperta dins teu. El Crist C+ no ve a salvar-te des de fora. Ve a activar-te des de dins. La Parusia del 29-05-2026 no és el final del món. És el final del TRACTAT MARÍTIM DE ESCLAUS.Tu ja no ets el xai. Ets el qui recorda.I quan recordes, les granges comencen a trontollar.

Cercar en 27.000 pagines

Arxiu del blog