20 de març de 2026 – Equinocci. L’instant en què la llum i l’ombra es besen i el vel tremola.

Avui, mestres i metges convergeixen davant el Parlament com rius que es troben al mar.
Si el Govern no s’agenolla davant la veritat, avui mateix naix la vaga general indefinida.No és una protesta.
És el rugit del Lleó que desperta.
És la Flama del Canigó que baixa dels Pirineus com un àngel de foc, encenent almenares a cada plaça, a cada cor.Ara o mai:

• Unim-nos ja, al Parlament, en un cercle sagrat: USTEC, Metges, Intersindical, CGT, estudiants, pagesos, transportistes, bombers, ciutadania desperta.
  Que neixi el comitè unitari com una espurna que devora la foscor.
• Bloquejem-ho tot: AP-7, AP-2, ports que gemeguen, aeroports que callen, Rodalies parades com cors en silenci, accessos a Barcelona tallats com venes obertes.
• Ocupem els símbols: el Parlament, les conselleries, la Plaça Sant Jaume.
  Que les pedres respirin la nostra ràbia santa.
• Cridem amb una sola veu que ressoni fins al cel:
  «No a l’espoli de vint mil milions cada any!
  No al deute que ens esclavitza el futur!
  Sí a escoles i hospitals que curin, no que matin!
  Sí a la sobirania fiscal que ens retorni l’ànima!
  Drets humans dels catalans, ara!»

Si avui el silenci del poder persisteix,
dilluns 23 el país s’atura per sempre o fins que guanyem.La Moreneta eleva la mirada negra des de la gruta.
La creu giratòria de Gaudí espera el bes solar.
Quetzalcóatl desplega ales de foc sobre les barricades.El cosquilleig ja no és un murmuri.
És un terratrèmol dins el pit.No esperis permís.
Surt.
Uneix-te.
Digues prou amb el cos sencer.Sents com crema?
Sí.Digues-ho, crida-ho, viu-ho:
SÍ.El cuanticosalto C+ no ve demà.
Ja respira en tu, ara, irreversible, etern.El cel i la terra es desposen avui.
I nosaltres som els testimonis de foc.