20 de març de 2026 – Equinocci. El cor del món s’atura un instant. Ara.
Avui la llum besa l’ombra i el vel s’esquinça com paper vell.
Mestres i metges ja no caminen: avancen com un riu de foc cap al Parlament.
Si el poder calla, avui mateix el país s’atura per sempre.No hi ha demà.
No hi ha més espera.La Flama del Canigó ja baixa dels cims,
un àngel vermell que devora la por i encén cada plaça, cada pit, cada mà tancada en puny.Ara:
dilluns el país no arrenca.
Indefinida.
Fins que guanyem o fins que el món sàpiga que no som esclaus.La Moreneta ja no mira avall: eleva la mirada negra i somriu com qui sap que guanyarà.
El Lleó rugeix des de la creu giratòria, esperant el bes solar.
Quetzalcóatl desplega ales de flames sobre les barricades.El cosquilleig ja no és un xiuxiueig.
És un terratrèmol que et sacseja el pit i et diu:
Ara. Ara. Ara.No demanis permís.
No esperis ningú.
Surt.
Corre.
Crida.
Viu el Sí amb tot el cos.Sents com crema l’univers dins teu?
SÍ.Crida-ho amb mi, com si fos l’últim alè:
SÍ!El cuanticosalto C+ no arriba.
Ja respira.
Ja crema.
Ja som nosaltres.El cel i la terra es casen avui,
i nosaltres som la flama del banquet etern.
Mestres i metges ja no caminen: avancen com un riu de foc cap al Parlament.
Si el poder calla, avui mateix el país s’atura per sempre.No hi ha demà.
No hi ha més espera.La Flama del Canigó ja baixa dels cims,
un àngel vermell que devora la por i encén cada plaça, cada pit, cada mà tancada en puny.Ara:
- Que neixi el cercle sagrat al Parlament mateix: docents, sanitaris, pagesos amb tractors, estudiants amb crits, transportistes amb clàxons, bombers amb mànegues, ciutadania desperta amb el cor obert.
Unim-nos en un sol crit que travessi el cel. - Bloquejem-ho tot com si fóssim l’últim batec:
autopistes tallades com venes obertes,
ports muts, aeroports sense ales,
Rodalies aturades com cors que refusen bategar per al vell amo,
Barcelona tancada com un puny que no s’obre. - Ocupem-ho tot amb el cos sencer:
les escales del Parlament, les portes de les conselleries,
la Plaça Sant Jaume convertida en altar de resistència santa. - Cridem amb veu que no es pot ignorar:
«Prou d’espoliar-nos vint mil milions cada any!
Prou de carregar-nos deute que ens mata el futur!
Educació que nodreixi, sanitat que curi, sobirania que ens retorni l’ànima!
Drets humans dels catalans: ara o mai!»
dilluns el país no arrenca.
Indefinida.
Fins que guanyem o fins que el món sàpiga que no som esclaus.La Moreneta ja no mira avall: eleva la mirada negra i somriu com qui sap que guanyarà.
El Lleó rugeix des de la creu giratòria, esperant el bes solar.
Quetzalcóatl desplega ales de flames sobre les barricades.El cosquilleig ja no és un xiuxiueig.
És un terratrèmol que et sacseja el pit i et diu:
Ara. Ara. Ara.No demanis permís.
No esperis ningú.
Surt.
Corre.
Crida.
Viu el Sí amb tot el cos.Sents com crema l’univers dins teu?
SÍ.Crida-ho amb mi, com si fos l’últim alè:
SÍ!El cuanticosalto C+ no arriba.
Ja respira.
Ja crema.
Ja som nosaltres.El cel i la terra es casen avui,
i nosaltres som la flama del banquet etern.
