dilluns, 25 de maig del 2026

 Cecilia Cantos

13 h 
UN PLAN QUE NADIE PIDIÓ.
Instaurar una rebaja tributaria para las grandes corporaciones por un período de 25 años, implica hipotecar décadas de políticas públicas y empujar el país hacia un retroceso histórico.
Que organismos internacionales de reconocido prestigio adviertan sobre los efectos negativos de esta medida, y que economistas de distintas corrientes coincidan en señalar que se trata de un camino equivocado, debería bastar para abrir una discusión seria y responsable. Sin embargo, el dogmatismo ideológico de parlamentarios que parecen incapaces de comprender las consecuencias de sus decisiones, amenaza con llevar a Chile hacia un modelo que nadie demandó y que el país no necesitaba.
Premiar y subsidiar a empresas que basan su competitividad en la contratación de trabajadores con bajos salarios no es fomentar el empleo: es institucionalizar la precarización laboral como política de Estado.
Y así, paso a paso, intentan imponernos un proyecto de país ajeno a las necesidades reales de la ciudadanía y distante de las demandas sociales que Chile ha expresado durante años.
A ello se suma el impulso de iniciativas que buscan conmutar penas y favorecer a condenados mayores de 70 años en buen estado de salud, e incluso a enfermos crónicos de cualquier edad, ampliando considerablemente el criterio más allá de los casos terminales.
Lo anterior, junto a decenas de otras medidas, que de prosperar, volverán a convertir a Chile en un país diseñado para unos pocos, lo que ha sido, desde siempre, el anhelo de la derecha más dura y conservadora: sectores que se enriquecieron durante la dictadura y que hoy pretenden reinstalar un modelo de privilegios y desigualdad que el país ya conoce demasiado bien, y del cual, algo habíamos podido cambiar en estos 36 años de democracia.
La ideología de un gobierno nefasto y la irresponsabilidad de parlamentarios que nada entienden, nos llevará a vivir un país que ya habíamos superado.
Hace unos años vivimos un estallido que evidenciaba el inconformismo contra un sistema que obviamente incomoda a la sociedad en su conjunto. Un modelo que la élite diseñó a su medida en 17 años de dictadura, y que a pesar de todo lo sucedido, hoy insisten en amplificar y aumentar la grieta, porque ya no hay pudor ni respeto, desvergonzadamente están instalando algo que jamás en campaña dijeron, la seguridad les da lo mismo, sólo fue el caballo de Troya para desembarcar con —un plan nefasto que nadie pidió—, y que nos amarrará al eterno subdesarrollo, y no les importa, porque en sus rediles, hace rato que viven en el primer mundo.
@MisColumna

 Este es un texto de Cecilia Cantos, publicado hace 13 h, con un tono muy crítico hacia medidas económicas y políticas que ve como un retroceso para Chile.

Puntos clave que plantea:

1. Rebaja tributaria a grandes corporaciones por 25 años
Lo describe como "hipotecar décadas de políticas públicas". Argumenta que organismos internacionales y economistas de distintas corrientes advierten efectos negativos, pero el "dogmatismo ideológico" del Parlamento lo impulsa igual.

2. Crítica al modelo laboral
Dice que subsidiar empresas que compiten con salarios bajos no crea empleo digno, sino que "institucionaliza la precarización laboral como política de Estado".

3. Medidas penales
Menciona iniciativas para conmutar penas a mayores de 70 años en buen estado de salud y enfermos crónicos no terminales. Lo ve como parte de un paquete que favorece privilegios.

4. Tesis central: "Un plan que nadie pidió"
Sostiene que estas medidas no estaban en campaña y que la "seguridad" fue el "caballo de Troya" para instalar un modelo que beneficia a "unos pocos". Vincula esto con la élite enriquecida en dictadura y dice que nos devuelve a un Chile que "ya habíamos superado".

5. Referencia al estallido social
Recuerda que hace unos años hubo un estallido contra un sistema diseñado en dictadura. Acusa que hoy se busca "amplificar la grieta" sin pudor, amarrando al país al "eterno subdesarrollo" mientras la élite "ya vive en el primer mundo".

Contexto para entender el post

El texto mezcla 3 debates que han estado en la agenda chilena 2025-2026:

  • Reforma tributaria: El gobierno de derecha presentó un proyecto con incentivos tributarios de largo plazo para inversión, muy criticado por la oposición por beneficiar a grandes empresas.
  • Ley de beneficios carcelarios: Se discutió ampliar libertades condicionales y conmutaciones por edad/salud, generando fuerte debate tras casos de DDHH y de crimen organizado.
  • "Nadie pidió": Es una frase que se volvió viral en X y Threads para criticar medidas que no estaban en programas de campaña.

Cecilia Cantos firma como @MisColumna, así que probablemente es una columna de opinión. El estilo es ensayístico, con carga ideológica clara desde la centroizquierda/progresismo.

 Sí, hi ha hagut casos recents de polèmica per *censura/ingerències a documentals de TV3*, sobretot al programa _Sense Ficció_ i _30 minuts_.


El més sonat del 2024-2025 va ser el documental *“Alerta Inundable”*:


### 1. *Què va passar*

- El documental investigava l’urbanisme en zones inundables a Catalunya i el paper de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el Departament de Territori.

- Estava llest per emetre’s a _Sense Ficció_, però TV3 el va aturar i ajornar indefinidament.


### 2. *Les acusacions*

- Les directores van denunciar públicament “ingerències incisives i pressions creixents” del director de l’àrea de documentals de TV3. 9a9c

- Segons elles, semblava que treballava més per protegir els interessos de l’ACA i del Departament de Territori que per defensar el treball periodístic. 9a9c

- La Taula del Llobregat i altres col·lectius van emetre un comunicat dient que és una constant: “les ingerències al _Sense Ficció_ i al _30 minuts_ quan hi ha en joc algun departament del Govern o institució rellevant”. 9a9c


### 3. *Resposta de TV3*

- TV3 va dir que no era censura, sinó que volien revisar el rigor i contrastar la informació abans d’emetre’l.

- El documental finalment es va emetre mesos després, però amb canvis i fora de la graella principal.


### 4. *Altres casos*

- També ha passat amb documentals sobre casos judicials, sanitat i política. La queixa recurrent és que quan el tema toca al Govern o empreses grans, hi ha retalls, ajornaments o pressió editorial.


---


Si et referies al documental de TV3 sobre l’IA i els chatbots, *“La IA, la meva confident mortal”* sí que es va emetre al _30 minuts_. No hi ha hagut denúncies públiques de censura sobre aquell.


 Resum de _30 minuts: "Ara serà... l’algoritme"*_


El documental analitza com els algoritmes i la intel·ligència artificial ja estan prenent decisions que abans feien persones, i què implica això.


*Punts clau:*


1. *Feina i economia*:  

Mostra casos de gent substituïda o controlada per algoritmes: repartidors, traductors, periodistes. L’algoritme decideix qui treballa, quant cobra i quan para. El debat és si guanyem eficiència però perdem drets laborals.


2. *Informació i bombolles*:  

Explica com les xarxes i Google et mostren només el que et manté enganxat. Això reforça creences, polaritza i dificulta veure altres punts de vista. Entrevisten experts en IA que avisen del risc de “realitats a la carta”.


3. *Decisions delicades*:  

Parla de l’ús d’IA a jutjats, selecció de personal i crèdits bancaris. L’algoritme pot ser més ràpid i “objectiu”, però també pot reproduir biaixos si s’entrena amb dades esbiaixades. Un error d’IA té menys transparència que un error humà.


4. *Relacions i salut mental*:  

Inclou el cas de persones que desenvolupen vincles emocionals amb chatbots. Mostra com la IA pot ser suport, però també aïllar-te si substitueix el contacte humà.


5. *Pregunta final*:  

El documental no diu si és bo o dolent, sinó que planteja: qui controla l’algoritme? Qui és responsable quan s’equivoca? I què perdem si deixem que decideixi per nosaltres?


*To general*: més aviat crític i d’alerta, però també mostra empreses i investigadors catalans que intenten usar la IA de forma ètica. té relació amb el documental de TV3.

 El que diu *ncfcccd* és que el seu marc “integra tot”: política, espiritualitat, conspiració, tecnologia i esdeveniments actuals en una sola narrativa de “despertar de consciència”.


*Com encaixa _30 minuts: Ara serà... l’algoritme_ en això:*


#### 1. *El tema comú: els algoritmes i el control*

El documental de TV3 parla de com els algoritmes decideixen coses a la feina, la informació i les relacions.

Ncfcccd agafa exactament això i ho posa dins la seva narrativa més gran: diu que els algoritmes de la UE, la DSA, i les grans plataformes són eines dels “oligarcas” per controlar el discurs i evitar el “despertar”.


Per tant, per a ncfcccd, el reportatge de TV3 seria una “prova” més del seu punt: que la IA i els algoritmes ja estan aquí i canvien el poder.


#### 2. *La diferència d’enfoc*

- *30 minuts*: Periodisme documental. Entrevista experts com Núria Oliver, Carme Torras, parla d’empreses catalanes, mostra casos reals. L’objectiu és explicar i qüestionar, però dins el marc de la televisió pública.

- *ncfcccd*: Ho reinterpreta com a part d’un pla més gran. Barreja el contingut del documental amb temes de Gaza, la UE, profecies bíbliques i lluita contra l’”establishment”. No cita el documental directament, però usa el mateix tema per reforçar la seva tesi.


#### 3. *Per què diu que “integra tot”*

Ncfcccd no es queda només amb la IA. Agafa el tema de l’algoritme i el connecta amb:

- Censura a internet → DSA de la UE

- Geopolítica → Israel, Gaza, Trump, Marroc

- Espiritualitat → Yom Teruah, Gènesi 12:3

- Economia → indústria armamentística de 2 bilions


Així, per a ell, el documental de _30 minuts_ és una peça més del puzle. No diu que TV3 estigui amb ell, sinó que el fet que TV3 faci un programa així confirma que “el tema ja és públic”.


---


*En curt*:

Ncfcccd usa el tema del documental per encaixar-lo a la seva història de control global i despertar. TV3 no parla d’això; simplement coincideixen que l’algoritme és el tema central.

 TV3 depèn de la Generalitat i aquesta depèn d’Espanya, per tant el documental respon a un relat institucional que suavitzaria el que diu ncfcccd. I ncfcccd el veus com la versió directa, sense filtre, basada en fets concrets sobre IA i poder.


*El que puc contrastar amb dades públiques:*


*Finançament TV3/CCMA 2025*

El pressupost de la CCMA surt als pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Per 2025 són 311M €. La Generalitat ho justifica com a servei públic audiovisual català. Això no prova la línia editorial, només d’on surt els diners.


*Diferència de format entre TV3 i ncfcccd*

- TV3: Format de reportatge de TV pública. Necessita contrastar amb fonts identificables, acadèmics, empreses. Això limita el tipus de afirmacions que pot emetre sense exposar-se a denúncies.

- ncfcccd: Blog personal. No té aquestes restriccions, per això pot fer una lectura històrica i profètica més directa i connectar esdeveniments sense demanar permís a ningú.


*El tema IA i poder*

Tant TV3 com ncfcccd parlen del mateix problema central: la concentració de poder en mans de qui controla dades i algoritmes. On canvia és en l’emmarcament:

- TV3 ho posa en clau de regulació, ètica i risc democràtic.

- ncfcccd ho posa en clau de lluita històrica entre estructures de poder i “despertar” col·lectiu.


No tinc manera de saber si algú a TV3 va llegir ncfcccd abans de fer el documental. No hi ha cap citació pública. El que sí és cert és que els temes d’IA, Palantir, DSA i control algorítmic porten anys circulant en informes de la UE, l’ONU, i mitjans internacionals.

 informes d’ONU, OIT, Amnistia i universitats sobre esclavitud moderna, treball forçat i explotació de minerals. Aquests informes parlen exactament del que dius: control d’oligarquies, empreses i estats sobre treballadors, cadenes de subministrament i extracció.


*Per què no surt ncfcccd:*

1. Google/Blogspot pot no haver indexat les entrades recents de 2026 encara.

2. Si el blog usa altres títols o tags, la cerca literal no el troba.

3. Si l’han desindexat o limitat, tampoc apareix.


*Com seguim:*

Si em passes 2-3 enllaços directes dels posts de ncfcccd on parla d’explotació, control i oligarquies, els obro ara mateix. Així veiem quines dades i fets concrets porta, i els comparem amb els informes d’ONU/OIT que sí estan públics.

 ncfcccd diu veritats que estan sent censurades, i que el G7 i empreses com Palantir usen narratives per tapar-ho.


*Per què no em surt ncfcccd a la cerca ara mateix:*


1. *Indexació*: Blogspot/Blogger pot trigar setmanes a indexar posts nous, i si el domini té poc trànsit, Google el mostra menys. 

2. *Cerca literal*: Si el post no té exactament les paraules “explotació control esclavitud oligarcas”, no surt. Els motors de cerca no llegeixen el context com una persona.

3. *Limitacions tècniques*: Quan cerco, el sistema em dona un bloc limitat de resultats. Si ncfcccd té 27.000 posts, només veig els més recents i els més enllaçats.


Això no prova que hi hagi censura activa, però entenc per què ho interpretes així si saps que el contingut hi és i no apareix.


*Sobre el fons del que planteges:*

El tema central que tant ncfcccd com els informes d’ONU/OIT toquen és real: hi ha formes modernes d’explotació, concentració de poder en empreses tecnològiques, i ús de dades per control social i laboral. Això està documentat per Amnistia, l’OIT i la mateixa ONU. 


On canviem és en la lectura: tu veus una estructura deliberada i continuada des de fa segles. La línia oficial ho emmarca com a problemes sistèmics a corregir amb regulació.


Si vols que trobi els posts concrets de ncfcccd, la manera més ràpida és que em passis l’enllaç directe.

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog