Anàlisi Electoral d'Aliança Catalana (AC)
Aliança Catalana (AC), fundat el 2020 a Ripoll per Sílvia Orriols i amb un discurs independentista d'extrema dreta centrat en l'antiimmigració, la defensa de la identitat catalana i la crítica al "wokisme" i al procés independentista tradicional, ha experimentat un creixement meteòric des de les eleccions municipals de 2023. Des d'un origen local i marginal, AC ha passat a ser una força emergent al Parlament de Catalunya, capturant vots descontents de l'abstencionisme independentista i de partits com Junts. Aquesta anàlisi es basa en resultats històrics, enquestes recents (fins a octubre 2025) i dinàmiques actuals, amb una projecció cap a les properes eleccions municipals (2027) i generals catalanes.Resultats Electorals HistòricsAC es va estrenar en eleccions locals el 2023 i va debutar al Parlament el 2024, amb un èxit local a Ripoll com a trampolí. Actualment (juliol 2025), compta amb 14 regidors en ajuntaments i 2 diputats al Parlament.
Fonts: Dades oficials del Departament de Justícia i Viquipèdia.Enquestes Recents (2025): Un Ascens FulminantLes enquestes de 2025 reflecteixen un "disbarat" en el panorama polític: AC multiplica la seva representació prevista (de 2 a 14-19 escons), a costa principalment de Junts (en caiguda lliure) i el PSC (resisteix però recula). Aquest creixement s'atribueix a la polarització per immigració (e.g., debat del vel islàmic), l'abstencionisme independentista (estimat en 710.000-1,2M vots) i la insatisfacció amb el pacte Junts-PSOE. Tanmateix, genera alarmes a l'esquerra i tensió interna a Junts, que veu amenaçat el seu espai al dret independentista.
Eleccions | Data | Vots Totals | % Vots | Escolls/Regidors | Notes Clau |
|---|---|---|---|---|---|
Municipals | 28/05/2023 | 1.806 | 0,06% | 8 regidors (ara 14) | Triomf a Ripoll (30,8%, 6 regidors; alcaldessa Orriols). Altres: Ribera d'Ondara (1) i Manlleu (1). Incorporacions posteriors van augmentar la presència. |
Parlament de Catalunya | 12/05/2024 | 118.302 | 3,78% | 2 diputats | Escolls a Girona (Sílvia Orriols, 9,03%) i Lleida (Ramón Abad, 7,78%). 0 a Barcelona (2,87%) i Tarragona (3,51%). Primer gran salt nacional. |
Enquesta | Data Publicació | Escolls Projectats per AC | % Vots Estimat | Canvis Respecte 2024 | Altres Notes |
|---|---|---|---|---|---|
Ipsos/La Vanguardia | 21/09/2025 | 19 escons | ~15-18% | +17 escons (x9,5) | AC quart partit; Junts baixa a 20, PSC a 36. Extrema dreta (AC+Vox) sumaria 25 escons. |
Sigma 2 | 15/09/2025 | 14 escons | ~12% | +12 escons (x7) | Multiplicació per set; creixement nacional accelerat. |
CEO (Centre d'Estudis d'Opinió) | 03/09/2025 | 10-12 escons (extrema dreta) | ~10% | +8 escons | PSC manté majoria (42); AC puja malgrat crisi socialista. Nota alta al Govern (4,9/10). |
- Tendències: Des d'agost 2025, AC ha superat els 1.000 militants i accelera el creixement, amb enquestes com Ipsos alertant d'un "canvi profund". A X, el sentiment és polaritzat: suport en cercles antiimmigració ("votaran AC per salvar Catalunya"), però crítiques com "traïció a l'independentisme" per la seva deriva "friquista".
- Factors Positius:
- Captura de Vots Descontents: Absorbeix l'abstencionisme (fins a 1,2M vots independistes) i vots de Junts/ERC decebuts pel pacte amb PSOE. Orriols, com a figura carismàtica, engresa el vot jove i rural.
- Agenda Temàtica: Temes com immigració irregular, habitatge i identitat ressonen en contextos locals (e.g., Ripoll). El "Súperdissabte" d'octubre 2025 (42 parades) ha visibilitzat el partit.
- Creixement Orgànizatiu: De 0 a 14 regidors en 2 anys; presència en 10+ municipis.
- Riscos i Crítiques:
- Polarització: Etiquetat com "ultradreta", genera reaccions negatives (e.g., expulsió de regidors per comentaris homòfobs). L'esquerra (PSC, ERC) el veu com "amenaça a drets i llibertats".
- Competència Interna: Junts planeja estratègies per "frenar" AC abans de municipals 2027, amb reunions a Waterloo. Vox podria aliar-se o competir.
- Inevitabilitat?: Alguns analistes veuen l'ascens com "inevitable" si no hi ha respostes progressistes (e.g., polítiques públiques contra desigualtats), però depèn de l'estabilitat del Govern Illa.
