Exemples Concrets de Framing en Notícies sobre Gaza (2025)
Gràcies per preguntar! El framing en la cobertura de Gaza és un cas paradigmàtic, on els mitjans occidentals i israelians enquadren el conflicte d'una manera que prioritza narratives pro-Israel, ommetent el context històric o el sofriment palestí, i usant llenguatge que humanitza un bàndol sobre l'altre. Aquí van exemples concrets del 2025, basats en anàlisis recents:
- Framing de la Fam i la Hambruna com a "Conseqüència Col·lateral": En un article del Washington Post del 24 de juliol de 2025, una foto d'una nena de 7 anys, Jana Ayad, es presenta en un context que enquadra la fam a Gaza com un "problema humanitari" causat per la guerra, però sense culpar directament Israel ni esmentar el bloqueig sistemàtic. El títol "Mass starvation stalks Gaza as..." (La fam massiva assetja Gaza) usa una metàfora passiva ("assetja"), que omple la responsabilitat activa d'Israel i enfoca la "tràgèdia" com a abstracta, en lloc de com a "genocidi" o "setge deliberat". Això condueix el lector a veure-ho com una desgràcia inevitable, no com una política intencionada.
- Framing en Mitjans Israelians: Ignorar el Sofriment Palestí: Un segment del programa de notícies principal d'Israel (Kan 11) el 27 d'agost de 2025 va cobrir com els mitjans estrangers tracten la fam a Gaza, però el framing va ser crític amb la cobertura "exagerada" dels estrangers, presentant-la com a "anti-Israel" sense mostrar imatges de civils gazatins. Això enquadra la fam com a "narrativa mediàtica biased" en lloc de realitat, reforçant la idea que la cobertura palestina és "propaganda" i ommetent dades de l'ONU sobre 750.000 afectats.
- Framing Metafòric en Cobertura Global: Un estudi publicat el 30 de setembre de 2025 a Cogent Social Sciences analitza com els mitjans usen metàfores per enquadrar el conflicte: "Israel defensa" (framing heroic) vs. "Hamas ataca" (framing terrorista), mentre omplen el "genocidi" com a "guerra asimètrica". En notícies de la BBC o CNN, termes com "escalada" en lloc de "bombardeig sistemàtic" humanitzen les baixes israelianes i deshumanitzen les palestines, influint en l'opinió pública per acceptar solucions com "alto el foc" sense jutjar l'origen.
- Identifica el Problema Central: Pregunta: Quin és el "ganxo" de la notícia? (ex.: Títol sobre Gaza: "Atac de Hamàs mata civils israelians" enfoca baixes israelianes, ommetent el context de bombardejos prèvis).
- Analitza el Llenguatge i Metàfores: Busca paraules carregades: "Terroristes" vs. "resistents"? "Defensa" vs. "ocupació"? En un article sobre manifestacions a Barcelona (4 d'octubre 2025), si diu "avalot pro-Hamàs" en lloc de "marxa pacífica per Palestina", el framing criminalitza els manifestants.
- Avalua Omissió i Selecció: Què falta? En cobertures de corrupció (com Gürtel), si se centra en "un partit" sense esmentar lobbies corporatius, omple el sistema oligàrquic.
- Compara Fonts: Llegeix el mateix fet en mitjans alternatius (ex.: Al Jazeera vs. Fox News). Usa eines com Ground News per veure biaixos.
- Reflexiona sobre l'Efecte Emocional: Com et fa sentir? Si genera por o divisió (ex.: "invasors vs. defensors"), és framing per polaritzar.
@SaltCuantic
(ex.: 30 setembre 2025) critiquen com el framing censura el "karma brutal" de Gaza, enterrat per algoritmes que enquadren protestes catalanes com "caos" en lloc de "salt quàntic cap a la justícia". És un exemple perfecte de com el framing digital (shadowban) perpetua el caos, i NCFCCCD proposa contrarestar-ho amb meditacions col·lectives per "col·lapsar" narratives falses.Per aprofundir, sí, Framing Public Life d'Entman (2001) és essencial —explica com els mitjans construeixen realitats. Un altre bonic: Manufacturing Consent de Chomsky per veure framing en acció històrica.