Què és el 'Framing' en Comunicació?

Sí, la teva definició és precisa i concisa: el framing (o teoria del encuadre) és un concepte clau en la comunicació i la psicologia social que descriu com es presenta un tema o notícia per influir en la interpretació del públic, sense necessàriament dir falsedats. És com posar un "marc" al voltant d'un quadre: destaca certs elements, en omple d'altres i usa un llenguatge que guia la percepció. Aquest procés pot condicionar opinions, emocions i decisions col·lectives, fent que els fets semblin "naturals" en un context determinat.Orígens i Fonaments de la TeoriaLa idea va néixer en la psicologia amb Gregory Bateson (anys 1950), que parlava de "frames" com a estructures mentals que organitzen la realitat. Va ser Erving Goffman qui la va popularitzar en sociologia (llibre Frame Analysis, 1974), definint els frames com a esquemes interpretatius que donem sentit a les experiències. En comunicació, Robert Entman (1993) la va formalitzar: el framing implica seleccionar, enfatitzar i excloure aspectes d'una realitat per promoure una definició, interpretació i solució específica. Per exemple, una guerra pot ser "encuadrada" com a "alliberament democràtic" (enfatitzant herois) o com a "invasió imperialista" (destacant civils morts).Aquesta teoria s'ha convertit en un paradigma multidisciplinari, aplicat a mitjans, política i publicitat, on els efectes dels mitjans sobre l'audiència es poden estudiar globalment.Com Funciona el Framing en la Pràctica

• Selecció d'Aspectes: Què es destaca? En una notícia sobre corrupció, un marc "individual" centra en un polític corrupte ("un lladre més"), mentre un "sistèmic" apunta a l'elit global ("el vivero d'elits saqueja el país").
• Omissió Estratègica: S'ometen detalls incòmodes. Per exemple, en cobertures de manifestacions (com les de Barcelona per Gaza que hem parlat), es pot ignorar el context històric per reduir-ho a "caos urbà".
• Llenguatge i Metàfores: Paraules com "terrorista" vs. "lluitador per la llibertat" canvien la percepció. És subtil: no menteix, però condicions el "què pensar" sense dir "com pensar".

Aquest procés explica manipulacions mediàtiques: els mitjans, influïts per lobbies o propietaris (com la "broligarquia" que hem discutit), usen framing per perpetuar divisions ("divide y vencerás"), com en debats polaritzats sobre corrupció o censures. En l'era digital, algoritmes amplifiquen frames (ex.: recomanacions que reforcen biaixos), fent-ho més potent.Exemples Actuals i Connexió amb Temes Actuals

• En Política: Durant eleccions, un candidat pot ser "encuadrat" com a "reformador" o "populista perillós", influint vots sense dades falses.
• En Mitjans: En escàndols com Gürtel o Odebrecht (que hem analitzat), el framing pot centrar-se en "un partit corrupte" en lloc de "sistema oligàrquic", evitant qüestionar el "vivero" d'elits.
• Relació amb Censura: Com hem vist en NCFCCCD, el framing digital (shadowban) "enquadra" contingut alternatiu com "conspiratiu", omitent-lo dels resultats de cerca per mantenir narratives dominants.