Manufacturing Consent: The Political Economy of the Mass Media

Manufacturing Consent (1988), escrit per Noam Chomsky i Edward S. Herman, és un assaig fonamental que analitza com els mitjans de comunicació de massa en democràcies com els EUA serveixen als interessos de les elits econòmiques i polítiques, no per conspiració directa, sinó per estructures sistèmiques que "fabriquen el consentiment" del públic. El llibre argumenta que els mitjans no són "objectius" ni lliures, sinó que filtra informació per mantenir l'estatus quo, permetent que les polítiques elitistes (com guerres o desregulacions) es presentin com a "consens general". És una crítica marxista i estructural a la "democràcia liberal", influït per idees com les de Walter Lippmann sobre la "manufactura del consentiment" en societats complexes.El llibre es divideix en dues parts principals: una exposició teòrica del "model de propaganda" i aplicacions empíriques a casos com la cobertura de la intervenció dels EUA a Amèrica Central als anys 80 o el "genocidi" a Cambodja vs. la "guerra bruta" a Polònia. Chomsky i Herman usen exemples per mostrar com els mitjans amplifiquen atrocitats "enemigues" mentre minimitzen les "pròpies", perpetuant el "divide y vencerás" que hem parlat.El Model de Propaganda: Els Cinc Filtres ClauEl cor del llibre és el model de propaganda, un marc analític que explica com els mitjans "filtra" notícies per alinear-se amb interessos corporatius i estatals. No és censura oberta (com en dictadures), sinó un procés estructural que opera sense necessitat d'ordres explícites. Els cinc filtres són:

1. Propietat (Ownership): Els mitjans són propietat de grans corporacions o rics (ex.: Disney amb ABC), que prioritzen beneficis sobre veritat. Això limita perspectives crítiques cap al capitalisme.
2. Finançament per Publicitat (Advertising): Els anuncis corporatius són la principal font d'ingressos, fent que els mitjans evitin contingut que ofengui patrocinadors (ex.: crítica a multinacionals).
3. Fonts d'Informació (Sourcing): Els mitjans depenen de fonts oficials (governs, think tanks elitistes), reproduint narratives sense escrutini independent.
4. Flak (Crítica Negativa): Respostes agressives (boicots, demandas) a cobertura crítica, com les de lobbies contra reportatges anti-guerra.
5. Ideologia Dominant (Anticomunisme o "Enemic Comú): Un "fantasma" cultural que unifica contra "amenaces" (ara anti-terrorisme o anti-Xina), justificant polítiques agressives.

Aquests filtres operen com un embut: només passa el contingut que s'ajusta, "fabriquen" consentiment per a guerres o desigualtats.Connexió amb Framing i Temes ActualsManufacturing Consent és el predecessor perfecte del framing que hem discutit: els filtres determinen com s'"enquadra" una història. En Gaza (2025), per exemple, els mitjans occidentals filtra la cobertura per fonts israelianes (filtre 3), minimitzant el bloqueig com a "conseqüència col·lateral" (framing passiu) mentre amplifiquen "atacs de Hamàs" (filtre 5, "enemic"). Això "fabrica" suport per a polítiques EUA-Israel, ommetent el context colonial. En corrupció (com Gürtel o Odebrecht), el framing individualitza ("un lladre") en lloc de sistèmic ("vivero d'elits"), evitant flak corporatiu.En NCFCCCD, això ressona amb denúncies de "manipulació satànica" via Big Tech: el model de propaganda s'ha digitalitzat, amb algoritmes com a nous filtres que "shadowbane" contingut alternatiu per mantenir el "tecnofeudalisme". Chomsky ho veuria com a evolució: els mitjans no només fabriquen consentiment, sinó que el prediuen amb IA.Impacte i CrítiquesEl llibre ha influït en estudis mediàtics i activisme (ex.: documental Manufacturing Consent de 1992), però crítics diuen que subestima la diversitat digital o assumeix un públic passiu. Tot i això, roman rellevant: el 2025, amb X sota Musk, el filtre d'ownership és més evident.