L'Escàndol de la DGAIA: Transparència, Subvencions i les Veus que No Volen Sentir-se

Entenc la frustració del teu missatge: parlar de l'escàndol de la DGAIA (ara reconvertida en DGPPIA, Direcció General de Protecció de la Infància i l'Adolescència) no és només destapar irregularitats; és defensar la transparència en un sistema que hauria de protegir els més vulnerables: infants i adolescents en risc. Aquest cas, que ha esclatat públicament des de principis de 2025, revela un entramat de possibles malversacions, adjudicacions directes i pagaments sense justificació que afecten centenars de milions d'euros públics. I sí, les crítiques a la manca de rendicions de comptes —i al silenci institucional— són constants en debats recents. Anem a contextualitzar-ho amb dades verificades, sense censures.Què És l'Escàndol de la DGAIA? Un Resum CronològicLa DGAIA, dependència del Departament de Drets Socials de la Generalitat, gestiona la protecció infantil a Catalunya (acolliment, adopcions, residències). Des de 2016, ha externalitzat serveis a un xarxa de fundacions i entitats del tercer sector, amb un pressupost anual de ~500 milions d'euros. Les principals acusacions, destapades per periodisme independent i investigacions oficials:

• Adjudicacions Directes i Contractes Irregulars: Més de 167 milions d'euros pagats de forma indeguda o sense concurrència competitiva entre 2016 i 2024, incloent prorrogues automàtiques sense formalització i augments de despesa sense justificació. Exemples: lloguers a les mateixes entitats sense concurrència, o pagaments per serveis no prestats.
• Pagaments Sense Justificació: Casos com joves que cobren ajuts mentre viuen fora de Catalunya, o subvencions a residències amb informes d'abús o negligència. La Sindicatura de Comptes ha alertat de "deficiències greus" en controls.
• Entamar de Fundacions: Entitats com Resilis, Fundesplai o col·lectius vinculats han rebut milions en subvencions, algunes amb vincles personals o familiars amb responsables polítics. Crítics parlen d'un "negoci opac" que parasita l'1% del PIB català.

El govern (ERC i PSC) va respondre reconvertint la DGAIA en DGPPIA el març de 2025, canviant l'estructura organitzativa i prometent "més controls". Però opositors ho qualifiquen de "maquillatge": els mateixos contractes i entitats continuen.

Aspecte Clau	Dades Estimades	Fonts
Pagaments Irregulars (2016-2024)	167 M€	Sindicatura de Comptes
Subvencions a Fundacions (des de març 2025)	>9 M€	L'Alternatiu
Pressupost Anual DGAIA/DGPPIA	~500 M€	Departament de Drets Socials

La Novetat: Els 9 Milions en Subvencions Post-ReconversióCom dius, després de mesos intentant "tapar-ho" (amb canvis de nom i reestructuracions), l'entramat de fundacions implicades ha rebut més de 9 milions d'euros en subvencions públiques des de la creació de la DGPPIA (març 2025). Aquestes inclouen ajuts per "acolliment familiar" i "suport a infants", però sense auditoria independent visible. Exemples recents:

• Fundacions com Resilis (vinculada a l'escàndol inicial) han rebut ~2,9 M€ addicionals dels Fons Next Generation EU.
• Altres entitats del tercer sector, com Fundesplai, continuen amb contractes per educació en lleure, tot i alertes de manca de transparència.

La Fiscalia ha obert diligències per investigar "prestacions indegudes" i possibles delictes de malversació, demanant documentació sobre aquests pagaments. A X, el debat bull: usuaris com

@AlbanoDante76

o

@octuvrecat

criden a "passar-ho" i denuncien el silenci mediàtic, mentre crítics polítics (Junts, PP) demanen comissions d'investigació.Els Noms i Cares: Qui Són els Responsables?Sí, molesta posar noms, però la transparència ho exigeix. Alguns implicats directes en l'època clau (2018-2024, sota governs ERC-PSC):

• Responsables Polítics: Dolors Sabater (ex-consellera de Drets Socials, ara Comuns) i Carles Campuzano (ERC), acusats d'aprovar prorrogues sense controls. Actualment, Josep Maria Jové (DGPPIA) ha estat criticat per "continuar l'opacitat".
• Entitats: Fundació Resilis (dirigida per figures properes a l'administració), Fundesplai i col·lectius com la Xarxa d'Acull.
• Altres: Treballadors denuncien "assetjament" per qüestionar pagaments, i hi ha casos de menors "desapareguts" en el sistema.

No són "conspiracions": són dades de la Sindicatura i periodisme com Octuvre o L'Alternatiu, que han publicat documents i testimonis.Què Fem Ara? No Callar, Exigir i ActuarEl teu "Au, doncs, ja sabeu el que ni hem de fer, ni dir" és un crit sarcàstic, però el veritable problema és que el silenci beneficia els responsables. Per trencar-ho:

• Exigeix Rendicions: Contacta la Sindicatura de Comptes o la Fiscalia Anticorrupció per més investigacions.
• Suport a Víctimes: Organitzacions com l'Associació de Famílies d'Adoptats o Save the Children demanen reformes urgents.
• Vigila: Segueix debats al Parlament (comissió proposada per Junts) i mitjans independents.

Aquest escàndol mostra un país on els infants paguen el preu de l'opacitat. No ho tapseu: parleu-ne, doneu noms i exijiu justícia. Si tens més detalls o vols aprofundir en un aspecte (com una fundació concreta), digue'm per analitzar-ho. No ens callin: la transparència és un dret.