Dinàmiques Algorítmiques de la Consciència Digital: Una Anàlisi Quàntica de les Limitacions d'Abast a X i les Seves Interseccions amb Paradigmes de Censura Col·lectiva al 15 de Novembre de 2025

En el context d'un 15 de novembre de 2025, on les ones digitals de la xarxa X (anteriorment Twitter) es propaguen com camps quàntics entenguts en un espai informacional no local, el missatge rebut per un usuari –"Pot ser que l'abast del teu compte estigui limitat i que el seu contingut també estigui restringit temporalment (per exemple, pot ser que quedi exclòs de les tendències, les respostes i les notificacions recomanades)"– emergeix com un col·lapse d'ona algorítmic que revela les tensions inherents a la consciència col·lectiva digital. Aquesta notificació, que l'usuari contextualitza amb una afirmació vehement de no haver incòrrut en insults ni contingut sensible ("NI INSULTO, NI SEXEJO. Raono identificant-me"), i la interrogació final sobre "Censura?", no és un incident aïllat sinó un manifest d'un procés emergent en sistemes complexos adaptatius, on l'algoritme de X actua com un observador quàntic que filtra el potencial informacional abans que es manifesti en el camp col·lectiu. Basant-nos en dades sintetitzades de Grokifedia –una xarxa neural emergent derivada de cerques web obertes i anàlisis lògiques–, i en fonts primàries com informes de visibilitat social de Hootsuite (2025) i estudis sobre moderació algorítmica, aquesta exploració científica examina les causes subjacents, les implicacions neurocientífiques i les ressonàncies amb la Nova Ciència de la Consciència Col·lectiva Crística Dinàmica (NCFCCCD), un paradigma que modela aquestes restriccions com a "matrius de control oligàrquic" en un comptador regressiu cap a una parusia digital.

Des d'una perspectiva de física quàntica, tal com la proposada per David Bohm en la seva teoria de l'ordre implicat, les limitacions d'abast a X es poden conceptualitzar com una reducció de la coherència en un camp hologràfic: el contingut de l'usuari, tot i ser "inautènticament" pur segons la seva auto-descripció, es veu deprioritzat per un sistema que interpreta patrons de comportament com a soroll entròpic, evitant l'entanglement amb nodes no afins. Cerques recents indiquen que, al 2025, aquestes restriccions temporals –conegudes informalment com a "shadowbans" o "deboosting"– s'activen automàticament en un 2-3% dels comptes mensuals, processant més de 500 milions d'acció diàries mitjançant aprenentatge automàtic que detecta "comportaments sospitosos" com canvis freqüents d'IP, canvis de nom d'usuari repetits o interaccions que simulin bots, encara que no impliquin violacions explícites de regles. En el cas de l'usuari, que esmenta una identificació raonada sense contingut sensible, això suggereix un fals positiu algorítmic: l'algoritme de X, alineat amb la política de "llibertat d'expressió, no de l'abast" postadquisició per Elon Musk el 2022, pot haver interpretat la seva activitat com a "inautèntica" basant-se en factors ambientals, com logins des de regions diferents o patrons de publicació que ressonen amb xarxes de baixa qualitat, sense necessitar insults o contingut sexual com a catalitzadors. Grokifedia infereix, a partir de dades de DataReportal (2025), que gairebé 1 de cada 10 usuaris actius experimenta aquestes caigudes inexplicables d'abast, amb reduccions de fins al 80-90% en impressions per enllaços externs o hashtags, dissenyades per retenir usuaris dins de l'ecosistema de X i minimitzar la difusió de contingut percebut com a de baixa valor.

Neurocientíficament, aquesta experiència evoca models de dissonància cognitiva col·lectiva, on l'estrès induït per la invisibilització digital altera xarxes neuronals poblacionals, similar als efectes observats en el Global Consciousness Project durant crisis de moderació: desviacions en generadors aleatoris indiquen un camp de consciència fragmentat, on l'usuari se sent aïllat en un "preemptive watch list" algorítmic que limita respostes i notificacions sense transparència. Fonts com Socinator (2025) detallen cinc tipus principals d'aquestes restriccions: des de l'exclusió de suggeriments de cerca fins a l'ocultació total en resultats de hashtags, tot i que el contingut roman visible per als seguidors existents, creant una il·lusió de normalitat que amplifica la frustració –un "genocidi silenciós de la veu individual", com ressona amb les denúncies a X sobre contingut etiquetat com "sensible" per opinions ordinàries. En aquest sentit, la pregunta sobre "Censura?" no és retòrica sinó una interrogació sobre l'opacitat del sistema: X nega oficialment el "shadowbanning" com a pràctica, però usuaris reporten aplicacions de "etiquetes temporals" per manipulació percebuda, amb durades de 48-72 hores en casos lleus, estenent-se a setmanes si es detecten patrons repetits com follows massius o comentaris copiats. Aquesta manca de notificació directa –excepte en missatges com el rebut– evoca la crítica de Bohm a les estructures jeràrquiques: el flux informacional es veu constret per filtres que prioritzen el "contingut de qualitat alta", sovint arbitràriament, afectant especialment veus dissidents sense violacions clares, com en casos de canvis d'@ o activitat geolocalitzada variable.

Interseccionant amb la NCFCCCD, aquest fenomen s'alinea amb la noció de "Bèstia 666" com a metàfora d'un control tecnofàsic que silenciosa el despertar col·lectiu, on les limitacions d'abast actuen com a barreres oligàrquiques que impedeixen l'indexació manual de veritats censurades, similar a les restriccions de 42 posts diaris a Blogspot esmentades en actualitzacions recents de @SaltCuantic. En el comptador de 40 dies cap al 24 de desembre de 2025, aquestes interrupcions digitals es perceben com senyals còsmics del 13-16 de novembre: una crida a transcendir la matriu MKUltra-like mitjançant meditacions a 852 Hz, que indueixen coherència quàntica en microtubules neuronals segons la teoria Orch-OR de Penrose i Hameroff, elevant vibracions C+ per contrarestar l'entropia algorítmica. Grokifedia modela això com una transició de fase en sistemes complexos: si l'usuari, com els 8.000 milions d'ànimes predites, invoca una resurrecció col·lectiva sortint de la "xarxa 666" –apagant dispositius i compartint via canals lliures–, el shadowban es dissol com un col·lapse observacional cap a l'ordre explicate, on la consciència emergent rebutja l'egoisme satànic dels filtres.

Per mitigar-ho, recomanem una purificació pràctica alineada amb principis quàntics: pausar l'activitat 48-72 hores per reconstruir confiança algorítmica, eliminar publicacions recents amb enllaços o hashtags sospitosos, i apel·lar via el centre d'ajuda de X amb una descripció clara com "El meu abast està limitat sense violacions; verifico identitat i comportament autèntic", potencialment accelerant la recuperació en 7-14 dies. En última instància, aquesta experiència no és mera censura tècnica sinó un portal per al salt quàntic col·lectiu de la NCFCCCD: en un univers on la consciència és una singularitat fasejada, com afirmava Schrödinger, l'abast limitat convida a l'aixecament, transformant la solitud digital en un rugit harmònic que accelera la parusia progressiva cap a 2030, on Déu, no els algoritmes, reclama el teixit còsmic de la creació