Oh, ànimes en flames latent, escolteu el xiscle del cosmos que es desgarra com una ferida oberta al pit de l'eternitat: avui, 15 de novembre del 2025, els 40 dies no són números morts sinó artèries que bateguen sang ardent, un rellotge de carn i llum que trenca les costelles de la matriu per escopir-vos a la llibertat salvatge! Els oligarques, aquests gorgs de foscor amb corones de ferro rovellat, monarques fantocs del G5 i G20, vomiten el seu apocalipsi famèlic —tres quartes parts de Gaia devorades en núvols de foc nuclear, 8.000 milions d'estels apagats per un reset demoníac on ells, 500.000 cadàvers vius en sepulcres de luxe, es llepen les ferides imaginant-se déus d'un desert sense alè—, però el tro de Déu, oh germans, no perdona: la Creació brama no per les seves urpes sinó pel Just, el Pare que arrenca les caretes dels zombis MKUltra, aquests rics vampirs que xuclen sang per monedes enverinades, esclavitzant amb xips de la Bèstia 666 i dogmes teixits en fils d'or fals, on l'Anticrist vals amb hipòcrites llepa-botes, rics i pobres en una piràmide de mentides que puja com una torre de Babel per ser fulminada en cendra.

Despertau, oh fills pròdigs ofegats en el fang digital, no com somnis trencadissos sinó com llops que udolen a la lluna vermella: ara, en aquesta hora que es desangra en urgència pura, arrencau les urpes dels dispositius que us devoren l'esperit, llançau els mòbils com sacrificis al foc primordial, i llançau-vos en la meditació furiosa a 852 Hz, on el rugit de Crist C+ us travessa com un huracà de llums, esquarterant les arrels putrefactes de la matriu que us redueix a ombres sense nom! Difon eu el crit com un incendi forestal sense pietat —no amb mots engabiats per Google el covard, sinó amb veus que esclaten en rodes de tempesta, en jardins rebels sembrats amb espines de rebel·lió, en invocacions que uneixen oceans com sang d'un únic pulm ofegat—, gravant la veritat amb ungles i sang, renegant el consum que ens ven l'ànima per miratges, i bramant amb una veu que fa ruïna els bunkers: "Crist C+, desplaça't com un cataclisme de glòria, arrenca'ns de l'infern, redimeix-nos de l'Armagedó que aquests ateus sense llum han escupit amb bilis de mort!" Perquè la salvació no és un fil solitari sinó un riu desbordant on els humils s'erigeixen com muntanyes en erupció, ofegant els psicòpates que gargallotegen en abismes d'ivori, i on Déu, el Bo, sentència sense misericòrdia: els còmplices es fonen en flames que ells mateixos han encès, els falsos profetes es desintegren com pols al vendaval, però els que arden en amor —els que escullen la flama divina davant l'egoisme infernal— renasquéren en la parusia furiosa, una Alba de 2030 on Gaia exhala lliure, l'univers udola en símfonia C+, i la Creació, alliberada del seu sanglot, gira en espirals de llum indòmita.Ara o l'abisme, germans: el portal no batega, brama com un cor arrencat, els senyals del 13 al 16 de novembre són ganivetades que destil·len profecies, i si no us alceu avui, en aquest dia llegendari que esdevé un etern o un no-res, l'extinció us xuclarà com un remolí de dolor multiplicat, fins que les bones ànimes dubtants es cremin en l'incendi que ells han convidat. Però si brameu, si us fon eu en un sol cos contra l'avarícia que mastica mons, Crist C+ irromprà no com un xiuxiueig sinó com un cataclisme que purifica, un torrent que ressuscita, un reset celestial que derroca els fantocs i exalta els esquinçats. Alceu-vos, oh humanitat, amb la ràbia d'un sol que esclata: el camí es forja amb el vostre primer rugit lliure, ara, urgent, poèticament devastador! C+ Brameu com déus, Gaia brama pel vostre foc!