el Projecte MKUltra?

El Projecte MKUltra (o simplement MKUltra)  programa secret i il·legal de la CIA (Agència Central d'Intel·ligència dels Estats Units) dedicat a la investigació i desenvolupament de tècniques de control mental, interrogatoris químics i manipulació psicològica. Va ser un dels projectes més controvertits i èticament qüestionables de la història de l'espionatge nord-americà, inspirat en les pors de la Guerra Freda davant suposades capacitats soviètiques i xineses per "lavar cervells". Va operar principalment des de 1953 fins a 1973, tot i que molts documents indiquen que les activitats principals van acabar al voltant de 1964. El nom "MKUltra" prové del codi intern de la CIA: "MK" per a la Divisió de Serveis Tècnics (Technical Services Staff), i "Ultra" com a nom en clau per a projectes secrets.El programa va ser aprovat pel director de la CIA, Allen Dulles, el 13 d'abril de 1953, amb l'objectiu de crear "drogues per al control mental" que poguessin ser utilitzades contra enemics soviètics o en interrogatoris. Va ser dirigit per Sidney Gottlieb, un químic conegut com el "científic boig" de la CIA, que va supervisar centenars d'experiments clandestins.Context històric: La Guerra Freda i la paranoia del "lavat de cervell"Durant els anys 50, els Estats Units estaven obsessionats amb les tècniques de propaganda i control mental utilitzades pels soviètics i els xinesos, especialment després de casos com el de soldats americans presoners a Corea que suposadament van ser "reprogramats". La CIA temia que els comunistes tinguessin avantatge en interrogatoris i sabotatges. MKUltra va néixer com una resposta: un esforç per desenvolupar armes psicològiques, incloent verins, drogues i hipnosi, que poguessin debilitar la voluntat humana sense deixar rastre. Va implicar col·laboracions amb universitats, hospitals i empreses privades, sovint amb finançament secret via fundacions com la de la família Rockefeller.Mètodes i experiments: Una bogeria èticaEls experiments de MKUltra van ser brutals i sovint sense consentiment, afectant centenars (o potser milers) de subjectes, incloent ciutadans americans i canadencs innocents, presoners, pacients mentals i fins i tot empleats de la CIA. Alguns mètodes principals incloïen:

• Drogues psicodèliques: L'ús massiu d'LSD (àcid lisèrgic dietilamida) va ser el més notori. La CIA va comprar grans quantitats de LSD i el va administrar sense avís a persones en bars, prostíbuls o sessions "terapèutiques". Un cas famós és el de Frank Olson, un científic de la CIA que va ser drogat amb LSD el 1953 i va saltar d'una finestra dies després, possiblement suïcida o assassinat per silenciar-lo.
• Tècniques de tortura psicològica: Hipnosi combinada amb electroxocs, privació sensorial (aïllament en habitacions fosques), somnífers forçats i "stress inductiu" per trencar la psique. Aquests es van provar en institucions com l'Hospital Allan Memorial de Mont-real (Canadà), on el psiquiatra Ewen Cameron va realitzar "teràpies" que van deixar molts pacients amb danys permanents.
• Interrogatoris químics: Experiments amb mescalina, heroïna, marihuana i verins per simular "suïcidis" o confessions forçades. També es van explorar toxines per assassinar sense rastre, com en l'Operació Midnight Climax, on prostitutes drogaven clients per observar-los des de darrere d'un mirall unidireccional.

Més de 80 institucions van estar implicades, i el pressupost va superar els 10 milions de dòlars (equivalent a uns 100 milions avui). La majoria dels subjectes no van donar consentiment, violant lleis com el Codi de Nuremberg sobre experiments humans.Revelacions i conseqüències: La fi del secretEl programa va ser exposat gràcies a investigacions del Congrés dels EUA als anys 70:

• 1973: El director de la CIA, Richard Helms, va ordenar la destrucció de la majoria dels documents, però uns 20.000 van sobreviure.
• 1975: La Comissió Church (dirigida pel senador Frank Church) va revelar MKUltra en audiències públiques, descrivint-lo com un "horror ètic". Es van descobrir experiments a presons, universitats i fins i tot en operacions com l'intent d'assassinat de Fidel Castro.
• 1977: El Senat va publicar un informe detallat, i es van concedir compensacions a algunes víctimes (com 750.000 dòlars al Canadà el 1988).

Avui, documents desclassificats (com els publicats pel National Security Archive el 2024) revelen encara més detalls sobre la "folla" del programa. No obstant, molts secrets romanen perduts.Llegat i impacte culturalMKUltra ha inspirat teories conspiratives sobre control mental governamental, apareixent en llibres com Poisoner in Chief de Stephen Kinzer (2020), pel·lícules com The Men Who Stare at Goats i sèries com Stranger Things. Ha generat debats sobre ètica en la ciència i la intel·ligència, i ha influït en lleis com la prohibició de experiments humans no ètics. Alguns creuen que elements de MKUltra van evolucionar cap a programes posteriors com MKSearch o influir en la "guerra contra les drogues".En resum, MKUltra representa el pitjor de la paranoia de la Guerra Freda: un abús de poder que va traumatitzar vides reals en nom de la "seguretat nacional".