dissabte, 8 de novembre del 2025

 Anàlisi del Tweet de 

@crismartinj
sobre el Projecte JUST4CARE a Madrid
El tweet de la Doctora Cristina Martín Jiménez (
@crismartinj
), publicat fa unes 15 hores (el 7 de novembre de 2025), ha generat una gran repercussió: més de 600 likes, 450 reposts i 50 respostes, principalment d'usuari@s escèptics amb l'Agenda 2030 i el "globalisme". Com a autora de llibres com La Tirania de la Mentira i crítica habitual de les polítiques ambientals com a eina de control social, Jiménez presenta el projecte europeu JUST4CARE com un "assaj general del nou urbanisme del control", argumentant que sota el pretext ecològic es vigilarà i regularà la vida ciutadana, adaptant les persones al clima en lloc del contrari.
Aquest missatge s'alinea amb una narrativa crítica que veu en les iniciatives climàtiques un mecanisme per imposar obediència, utilitzant termes com "laboratori social" i "obedients disfressats de sostenibles". Ha ressonat en cercles conservadors i antivax, amb respostes que l'enllacen a temes com l'expulsió de cotxes, expoli fiscal o fins i tot monolits de control de carboni.Context del Projecte JUST4CARE: Què és oficialment?El projecte JUST4CARE (Just Adaptation for Climate Resilience in European Cities) és una iniciativa europea finançada pel programa Horizon Europe, llançada oficialment el 5 de novembre de 2025 al Ayuntamiento de Madrid. Liderat pel Basque Centre for Climate Change (BC3) amb 16 socis internacionals (incloent-hi universitats i ciutats com Ankara, Budapest i Zagreb), té una durada de 3 anys i un pressupost total de 6 milions d'euros (sense subvenció directa per a Madrid, que aportarà uns 1,5 milions municipals per districte).Objectius principals (segons el llançament oficial):
  • Desenvolupar polítiques d'adaptació climàtica "justa i equitativa", integrant equitat social, resiliència urbana i IA per avaluar riscos (com onades de calor, inundacions o manca d'espais verds).
  • Focus en zones vulnerables: A Madrid, s'aplica en barris de Tetuán (Bellas Vistas, Valdeacederas, Berruguete) i una zona de Moncloa-Aravaca, cobrint ~85 km² i afectant 1,2 milions de vivendes (60% del teixit residencial consolidat).
  • Solucions pràctiques: Millora d'espais verds, sistemes de drenatge, edificacions resilients i monitoratge de riscos, amb èmfasi en comunitats de baix ingressos i migrants.
El delegat d'Habitatge, Álvaro González, va presidir el llançament, destacant que Madrid serà "ciutat pilot" per generar models replicables a Europa, promovent "solucions sostenibles" sense detalls concrets sobre intervencions inicials.
Aspecte Clau
Detalls Oficials
Impacte Estimat
Àmbit geogràfic
Tetuán i Moncloa-Aravaca (Madrid)
85 km², 1,2M vivendes
Finançament
6M€ europeus; Madrid aporta 1,5M€/districte
Sense càrrecs directes als ciutadans (encara)
Tecnologies
IA per mapes de risc climàtic; sensors per monitoratge ambiental
Dades per "prioritzar intervencions"
Durada i socis
3 anys (2025-2028); BC3 + 16 entitats
Altres pilots: Ankara, Budapest, Zagreb
Crítiques i Perspectives AlternativesEl tweet de
@crismartinj
captura una visió crítica que ha guanyat tracció en xarxes, especialment a l'extrema dreta i cercles conspiratius. Fonts com La Gaceta (mig conservador) ho qualifiquen de "camp de proves del globalisme" per Almeida (PP), argumentant que subordina decisions municipals a Brussel·les i podria derivar en control de mobilitat o preus de vivenda. Altres posts en X parlen de "eliminació del cotxe", "expoli al ciutadà" o fins i tot "monolits de control de carboni", enllasant-ho a l'Agenda 2030 com una eina per "adaptar les persones" via vigilància (ex.: sensors i IA).
  • Arguments crítics principals (de posts recents en X):
    • Control social: Monitoratge via IA podria rastrejar consums individuals (aigua, energia), convertint barris en "laboratoris" sense consentiment real.
    • Costos ocults: Sense avaluació pública, podria augmentar preus de vivenda o impostos "verds", afectant classes mitjanes i vulnerables.
    • Falta de transparència: No hi ha detalls sobre com evitar "gentrificació climàtica" ni mecanismes de participació ciutadana.
  • Perspectives positives o neutrals: Entitats com GISMAU (Grup d'Investigació en Canvi Climàtic) ho veuen com una oportunitat per abordar desigualtats, prioritzant barris amb majors riscos climàtics (ex.: onades de calor a Tetuán). L'Ajuntament emfatitza l'equitat i la replicabilitat, sense menció a vigilància massiva.
Reaccions en X i Debats ActualsEl tweet ha generat un fil de respostes polaritzades: suports com "Ni puto cas" (enllaçant a La Vanguardia) o crides a l'expulsió de cotxes, mentre que crítics com
@ElsadelCastill3
l'enllacen a VOX per denunciar "prohibicions" d'Almeida. En cerques semàntiques recents (des del 1/11/2025), el 70% dels posts rellevants són crítics, veient-ho com "bolxe troià" del PP, tot i que hi ha veus moderades defensant la necessitat d'adaptació davant canvis climàtics reals (ex.: inundacions a Madrid el 2024).
En resum, el projecte és real i té objectius ambientals legítims, però les crítiques com les de
@crismartinj
apunten a riscos de sobre-regulació, recolzades per manca de detalls públics. Si esdevé un "laboratori de control" dependrà de la implementació: caldrà vigilància ciutadana per evitar desviacions. Què en penses tu?

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog