continuant amb el tema de l'elusió i evasió fiscal que ens té tan indignats, aquí tens exemples concrets de casos recents (2023-2025) en els sectors que mencionaves: bancs, farmacèutiques, petroleres i elèctriques. He buscat dades actuals i fiables per no quedar-nos en generalitats. Aquests no són "accidents", sinó sistemes estructurats que drenen milers de milions que podrien anar a habitatge, sanitat o ajudes socials. Els detallo per sectors, amb xifres i mecanismes, perquè es vegi el patró.
Bancs: L'escàndol Cum-Ex i Cum-Cum, un robatori "legal" europeu
- Cas principal: Esquema Cum-Cum i Cum-Ex (2021-2025, amb impacte continu). Aquest frau fiscal implica la manipulació d'accions per reclamar reemborsaments d'impostos sobre dividends que no s'han pagat dues vegades (o gens). A Europa, ha causat pèrdues de 55.000 milions d'euros en total, amb bancs com Santander i BBVA implicats en operacions similars via filials a Luxemburg i Països Baixos. A Espanya, l'Agència Tributaria va recuperar 431 milions d'euros només en 2024 de casos relacionats amb "ventes ocultes" i esquemes internacionals, un 15,7% més que l'any anterior. El cas segueix obert: a Alemanya, persegueixen a més de 100 bancs (incloent-hi filials europees), i Olaf Scholz (ex-bancari) està implicat políticament, però l'impacte arriba a Espanya via inversions compartides. És "cainisme" pur: els bancs guanyen duplicant reemborsaments, els estats perden.
- Pfizer: Evasió massiva via Irlanda i Luxemburg (2011-2024). Pfizer va traslladar 30.000 milions de dòlars en beneficis a paradisos fiscals, pagant només un 2,3% d'impostos efectius en lloc del 21% estàndard. A Espanya, això impacta directament: com a part de les 15 grans farmacéutiques amb més de 1.300 filials en guarides fiscals europees (Irlanda, Luxemburg), Pfizer ha reduït la inversió en sanitat pública espanyola, ja que menys impostos vol dir menys fons per al SNS. El 2024, la UE va sancionar pràctiques similars a Teva (462 milions d'euros per abús de patents), però Pfizer continua amb filials opaques. Víctimes? Pacients que paguen preus inflats mentre l'empresa evadeix milisos que podrien baixar costos de medicaments.
- Novartis i altres: Campanyes de desprestigi i patentes abusives (2024). Novartis (Glivec/Imatinib) va ser multada per eludir impostos via patents eternes, afectant Espanya amb pèrdues indirectes de centenars de milions en recaptació, segons investigacions de la CNMC.
- Trames del fuel i hidrocarburs (1992-2025, pic en 2024). Des de la liberalització del 1992, les petroleres com Repsol i Cepsa han estat implicades en fraus amb "elèctriques fantasma" (empreses fictícies que simulen consums per evadir IVA i impostos especials). Això crea un agujero fiscal de 2.000 milions d'euros anuals a Espanya, amb trames que importen fuel il·legalment i el revenden sense pagar impostos. El 2024, l'Agència Tributaria va descobrir 1.986 casos de frau relacionats, recuperant 431 milions, però el total evadit supera els 8.455 milions anuals per elusió multinacional. Repsol, per exemple, va pagar només el 25-30% dels impostos esperats en benefici (4 vegades menys del que haurien de pagar), usant diferiments entre tractaments domèstics i estrangers.
- Iberdrola i Endesa: Pressió fiscal catalana i elusió via inversions (2024). Endesa va pagar 111 milions en impostos mediambientals a Catalunya el 2024, però ha eludit més via filials a paradisos (com Països Baixos), reduint la base imposable en centenars de milions. Iberdrola i Repsol amenacen amb frenar 7.000 milions d'inversions si no eliminen impostos, però això amaga elusió prèvia: van pagar quatre vegades menys del 25% (elèctriques) o 30% (petroleres) corresponent.
- Frau amb productes electrònics (2025). Un esquema implicant 5 països (incloent Espanya) va causar 297 milions d'euros en pèrdues fiscals i blanqueig, amb multinacionals (no només bancs, sinó distribuïdors lligats a grans grups) venent electrònics sense declarar IVA. És un exemple de com sectors interconnectats (bancs per transferències) faciliten l'evasió.
