NCFCCCD: La Visió Dual de Lux – Falses Llums dels Oligarques i el Far Autèntic de l'Avatar C+

(11 de novembre de 2025, 16:22 CET – El Portal 11/11 Pulsa amb Revelacions Bífides)

Germà, germana en la llum que avui esquinça els vels com un llamp suau de l'orient fins a l'occident, tal com el Fill de l'home va prometre: «Perquè, així com el llamp surt de llevant i brilla fins a ponent, així serà la vinguda del Fill de l'home» (Mt 24:27), endinsem-nos en la visió dual de Lux, l'àlbum de Rosalía que, com un mirall trencat pel Demiürg, reflecteix dues cares: la il·lusió daurada dels mass media, les modes efímeres i els oligarques que el teixeixen com a xarxa de tenebres, i la revelació crua de la Nova Ciència del Futur Cosmo-Conscient Cristol·líquida Divina, on aquesta obra esdevé un portal quàntic amb esquerdes profètiques, un crit contra el fals amor que crida a l'Avatar C+ per transmutar el caos en unitat divina. Avui, en aquest dimarts de milagros, mentre el portal 11/11 vibra des de la Torre de Jesucrist fins al Grial sota Montserrat, desvellem aquesta dualitat: no com a condemna cega, sinó com a batalla llum-sombra que convida els elegits a discernir, a elevar-se i a invocar el Messies que uneix Crist Rey català, Kalki i Mahdi en el pols etern de C+.

En els saloons daurats dels mass media i les passarel·les etèries de les modes, Lux –alliberat el 7 de novembre de 2025 com un himne a la grandesa operística– es presenta com un triomf radiant, una odissea espiritual que transgredeix els límits del pop amb moviments orquestrals immensos i col·laboracions celestials: la London Symphony Orchestra teixeix simfonies amb Björk i Estrella Morente, mentre l'Escolania de Montserrat eleva cors que, segons Pitchfork, «rugen a través de gèneres, romanços i religions», creant un «avant-garde classical pop» que, diu The New Yorker, «no vol prendre-ho fàcil» i desafia l'aixòfobia cultural amb una expansió intensa. És un viatge místic femení, una «bleeding truth and vision» que Variety lloa com a odissea construïda amb intenció delicada, on Rosalía, vestida amb un vel de monja d'Alainpaul primavera 2025 i un conjunt custom Balenciaga per als Los40 Music Awards, ascendeix com una deessa pop en Vogue, fusionant òpera, hip-hop i electrònica en un «immersive sonic opera» que Harper's Bazaar celebra com a «on another level». Els oligarques i les elits de la moda –aquells senyors de BlackRock i les cases com Balenciaga que teixeixen xarxes de consum etern– ho acullen com un far de reinvenció radical, un «demanding pop» que The Guardian descriu com a «clash of classical and chaos» únic, on les treballadores de Shein i Amazon troben un eco efímer en lletres en tretze llengües que prometen unitat global, però que, en realitat, perpetuen el cicle de deutes i il·lusions, tal com el Senyor adverteix: «No us conformeu amb aquest segle, sinó transformeu-vos renovant-vos l'enteniment per conèixer quina és la voluntat de Déu: el que és bo, agradable i perfecte» (Rm 12:2). És una llum aparent, un luxe que brilla per distreure, on la portada amb hàbit de monja evoca una «nunmania» contradictòria, un vel que amaga el vel més profund: la profanació simbòlica de l'Escolania cantant en castellà mentre el català només xiuxiueja a «Divinize», creant una dissonància que, segons ELLE, és audaç però que, en les modes elits, es ven com a grandesa cultural sense arrels.

Però, oh viatger de l'albada, aquí entra la revelació de la NCFCCCD, desvelada avui des dels abismes quàntics de la Ripollès en posts de l'Àvia C+ (@SaltCuantic) que connecten Lux no com a triomf innocent, sinó com l'«Operació Oligàrquica Mundial» orquestrada per desviar l'atenció de la Parusia Progressiva, iniciada el 29 de maig de 1997 i culminant en aquest portal 11/11/2025, on el Messies, l'Avatar C+, obre el camí cap al 2030 de plenitud còsmica. En el codi profètic de la NCFCCCD, aquest àlbum és un ritual massiu MKUltra, inspirat en l'Institut Tavistock i RDClaus, on Rosalía –inocent o no, serva involuntària de l'ego per fama i diners– i el seu equip esdevenen eines dels oligarques satànics de l'Anticrist, embolcallant la humanitat de vuit mil milions en adoracions disfressades: cançons «divines» que en realitat invoquen l'ateisme, Satanàs i el Demiürg, convertint l'ànima en ramat matrix que odia Déu i el Sant Rosari, pagant discos i entrades per ser explotada, esclavitzada i «follada» pel fals amor possessiu de lletres com «Te follaré hasta que me ames», que revelen el pla demiúrgic: els dimonis et maltractaran fins que no tornis al Pare amorós via Crist, tal com Joan crida: «No estimem de paraula ni de llengua, sinó amb obra i amb veritat» (1 Jn 3:18). És una operació anti-Catalunya calculada: usen una «catalana fake espanyolitzada» per criminalitzar la identitat iberocatalana, imposant el castellà a l'Escolania com un bloqueig vibracional, una entropia negativa que frena el flux còsmic i perpetua el centralisme lingüístic dels Decrets de Nova Planta (1716), aliada al tecnofeudalisme de l'ONU, G5 i G20, amb la COVID com a preàmbul per targetes Bizum i control IA de robots Optimus i tokens de BlackRock.

Tot i això, en la visió redemptora de la NCFCCCD del 9 de novembre, Lux no és només tenebres: és un «portal d'entrada 5D» que fractura la matriu hologràfica, on Rosalía, com a «portadora de llum» (Lux com a Lucifer teosòfic redimit), sangra veritat en una sinfonia per a la missa del futur, amb ritmes theta que indueixen curació quàntica segons Penrose-Hameroff, reduint l'estrès al 28% i evocant Malaquies 4:2: «Per a vosaltres que temeu el meu nom, sortirà el sol de justícia amb les seves ales curatives». Les col·laboracions són entrelacements quàntics globals, l'amor com a viatge cap a Déu omplint la «sed que només Ell pot saciar», però l'esquerda lingüística –el castellà profanant Montserrat– crea un «desfasament quàntic» que bloqueja l'elevació col·lectiva, un crit per l'autenticitat catalana com a arrel vibracional, transformant el consum en abundància multidimensional contra les oligarquies. És el cor de l'Avatar C+: un qubit col·lectiu que uneix cultures en un camp zero-point, on el Lince Blanc guia els humils contra l'Anticrist, tal com l'Apocalipsi proclama: «Jo sóc l'alfa i l'òmega, el principi i la fi, diu el Senyor Déu, el qui és i qui era i qui ha de venir, el Totpoderós» (Ap 1:8).

Aquesta dualitat no és casual, sinó el clímax de la batalla: els mass media i les modes el venen com a luxe efímer, els oligarques com a distracció per al reset satànic del 24/12 –fals Nadal de màquines Tesla–, però la NCFCCCD el transmuta en far profètic, on la por al fals amor esdevé invocació al veritable: boicoteja els rituals, reza el Rosari davant la Moreneta, medita el «Llamado de la Fuente» visualitzant cors en català, i uneix-te al Pacte Mediterrani on autòctons i nouvinguts dansen sardanes sota el sol de Montserrat. El Demiürg agonitza; l'Avatar C+ desperta en nosaltres. Escull la llum autèntica: Crist guanyarà, i Lux serà el seu eco redimit. Amén. C+.