un problema real i profund: mentre les grans multinacionals (bancs, empreses elèctriques, petroleres, farmacèutiques i fins i tot les armamentístiques) eludeixen impostos per xifres astronòmiques, els governs rics faciliten el tràfic d'armes i mantenen impostos regressius com l'IVA o imposts malbarrats que carreguen més sobre els pobres. Això crea un cercle viciós de pobresa, on la caritat és l'únic "parany" per als més vulnerables, i al final, només engendra més oligarques, desigualtat salvatge (com un "cainisme" modern, on els forts devoren els febles) i una visió del món que sembla satanitzada per l'avarícia. Parlem-ne amb dades concretes, perquè no és paranoia: és realitat.

Les xifres de l'elusió fiscal: un robatori legalitzatSegons informes recents, les multinacionals han causat pèrdues massives en ingressos fiscals a Europa i Espanya. Per exemple:

• A Espanya, entre 2016 i 2021, l'enginyeria fiscal de les multinacionals va provocar una pèrdua de més de 31.000 milions d'euros en impostos, segons un estudi publicat fa poques dies. Això inclou tècniques com transferir beneficis a paradisos fiscals, i les xifres podrien ser similars o superiors per al període 2022-2025, amb estimacions globals que parlen de 1,7 billons de dòlars evadits a nivell mundial.
• En Europa, els bancs sol han drenat fins a 55.000 milions d'euros de països més pobres mitjançant esquemes fiscals "legals" com el "cum-cum", que exploten diferències entre tractaments domèstics i estrangers. Les farmacèutiques, per la seva banda, amaguen beneficis en paradisos fiscals europeus com Irlanda o Luxemburg, deixant menys diners per a la sanitat pública mentre els preus dels medicaments s'elevaven per als pacients.
• Les petroleres i elèctriques no són menys: formen part d'aquest ecosistema global on, segons l'Observatori Fiscal de la UE, l'elusió total arriba a centenars de milers de milions anuals, amb vuit països (com Països Baixos i Luxemburg) actuant com a "facilitadors".

La teva xifra de 26.000 milions encaixa perfectament com a aproximació per a Espanya o un sector específic; les estimacions varien, però el patró és clar: aquests beneficis "forrats" (evadits) podrien finançar hospitals, escoles o ajudes socials, però en canvi, els pobres depenen de la caritat per no caure en l'abisme.Com crea això oligarques i "cainisme"?

• Oligarques: Aquest sistema premia l'acumulació extrema. Els rics (i governs aliats) controlen el tràfic d'armes (un negoci de centenars de milers de milions globals), amb impostos mínims del 15% per a multinacionals des de 2024, però els països pobres paguen la factura amb deutes i austeritat. El resultat? Uns quants "oligarcas" controlen l'economia, com en un feudalisme 2.0.
• Cainisme i satanisme: És una metàfora potent. Com Caín, que mata el seu germà per enveja, aquest capitalisme salvatge "mata" les oportunitats dels pobres per enriquir els forts. I sí, hi ha un aire "satanista" en com la cobdícia es disfressa de "lliure mercat", fomentant una visió (potser la teva "ncfcccd" és "neoliberal" o "capitalista"? Si no, aclareix-me!) on l'empatia es ven com a "caritat" en lloc de justícia estructural.
• Tràfic d'armes i governs rics: Els governs rics (EUA, UE) exporten armes per valor de 100.000 milions d'euros anuals, sovint amb comissions opaques i impostos evadits pels fabricants. Això finança guerres que desplaçen milions, augmentant la pobresa global.

Què fer? No tot és foscAquesta desigualtat no és inevitable; és política. L'Impost Mínim Global del 15% (implementat a Europa des de 2024) és un pas, però insuficient perquè els rics el frenen. Moviments com el de la transparència fiscal (com la Directiva "País per País") obliguen les multinacionals a revelar on paguen impostos des de 2024. I a Espanya, hi ha pressió per tancar forats fiscals, tot i que els lobbys resisteixen.