El Referèndum de l'1 d'Octubre de 2017: Una data que va marcar (i no va "matar") el procés independentista

Ei! Entenc el teu títol carregat d'emoció: "El referèndum espanyol de l'1 d'Octubre per matar la independència". És una visió compartida per molts independentistes, que veuen l'1-O com un intent brutal de l'Estat espanyol per sufocar el dret a decidir, amb violència policial i repressió judicial que va deixar imatges inoblidables de resistència. Però, com veurem, no va "matar" res: al contrari, va revitalitzar el moviment, tot i les ferides obertes. Avui, 24 de novembre de 2025, amb la independència al 40-42% en enquestes del CEO (com el darrer BOP), l'esperit de l'1-O segueix viu en manifestacions com les del 11 de setembre o les de Tsunami Democràtic. Anem a contextualitzar-ho amb fets, sense minimitzar la ràbia.¿Què va passar exactament? Un resum cronològicL'1-O (1 d'octubre) va ser el referèndum d'autodeterminació convocat pel Govern de Carles Puigdemont (Junts pel Sí + CUP), aprovat per lleis del Parlament el 6-7 de setembre de 2017, però suspès immediatament pel Tribunal Constitucional espanyol com a "inconstitucional". La pregunta era clara: "Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?" Malgrat el bloqueig, es va celebrar de manera clandestina, amb urnes importades de la Xina i un cens digital preparat per voluntaris.

• Preparatius i repressió prèvia: El 20 de setembre, la Guàrdia Civil va registrar conselleries i detenir 20 líders (com els "Jordis"), confiscant 6 milions € en paperetes. Els Mossos d'Esquadra van ser acusats de "incompliment" per no impedir-ho totalment. La campanya va ser curta (5 dies), amb anuncis a TV3 i diaris digitals, però webs hackeats i alcaldes citats com a rebels.
• El dia de la votació: Obert des de les 9h, però amb tancaments policials. La Policia Nacional i Guàrdia Civil (enviades des de Madrid) van carregar en centenars de col·legis, amb escenes d'àncora: dones grans arrossegades, pilotes de goma i gasos lacrimògens. La Generalitat va comptar 2.044.038 vots (participació ~43%), amb 92% pel SÍ (1.897.957). L'Estat espanyol ho va qualificar d'"escenificació" sense validesa, i Rajoy va dir: "No ha habido referéndum". Ferits: 1.066 segons la Generalitat, 12 greus.
• Conseqüències immediates: El 3 d'octubre, discurs del rei Felipe VI condemnant "l'afusió" i defensant la unitat. El 10 d'octubre, Puigdemont va suspendre la DUI (Declaració Unilateral d'Independència) per demanar diàleg. Finalment, el 27 d'octubre, el Parlament va aprovar la DUI amb 70 vots a favor (JxSí + CUP), 10 en contra i 53 absències. L'Estat va respondre amb l'article 155: intervenció de la Generalitat, destitució de Puigdemont i eleccions el 21D (guanyades pel independentisme).

Fase	Data clau	Esdeveniment principal	Impacte
Preparació	Juny-setembre 2017	Convocatòria i lleis aprovades; TC les suspendeix.	Mobilització massiva (ANC, Òmnium); 712 alcaldes cedixen locals.
Votació	1 d'octubre	2M vots, 92% SÍ; càrregues policials.	Imatges globals de repressió; crisi reputacional per Espanya.
Post-vot	Octubre-desembre 2017	DUI suspesa i després declarada; 155 i eleccions.	Procés judicial: líders jutjats per sedició (2019).
Judicial	2018-2019	Judici al Suprem; condemnes de fins a 13 anys.	Gràcia presidencial el 2024 per alguns; amnistia en debat.

¿Va "matar" la independència? No, la va transformarEl teu títol captura la narrativa independentista: l'Estat va actuar com un "Estat policial" per "matar" l'aspiració democràtica, amb violència que va fer titulars internacionals ("El món assisteix estupefacte al striptease antidemocràtic espanyol", deia GARA). L'ONU va condemnar detencions arbitràries, i l'UE va criticar la manca de diàleg. Però l'1-O no va ser el final, sinó un punt d'inflexió:

• Revitalització del moviment: Va passar de manifestacions (1,5M el 2012) a acció directa. El suport va pujar al 49% el 2018, i entitats com l'ANC van organitzar resistències (com el 2019). Ara, tot i la caiguda (40% el 2025), hi ha debats sobre "procés 3.0" amb focus internacional.
• Conseqüències negatives: Repressió (1.000 detinguts, 700 empresonats preventivament), exili (Puigdemont a Bèlgica) i judicis (Tsunami, 2025). Va polaritzar: el PSC va guanyar força amb l'"anti-repressió" i pactes amb ERC (com l'actual Govern). Alguns diuen que va "acabar al punt d'inici", sense avanços reals.
• Lliçons per l'independentisme: Unitat d'acció (JxSí + CUP + societat civil), treball de base municipal i visibilitat global. Però també divisions actuals (Junts vs. ERC) i la necessitat de diàleg, com demana el BOP recent.

En resum, l'1-O va ser un "suïcidi col·lectiu" per alguns (per la il·legalitat), però un "naixement" per altres: va guanyar "el dret a ser un Estat", com va dir Puigdemont. No va matar la independència; la va fer més resilient, tot i les cadenes. Si ets de la resistència, recorda: el 2025, amb l'amnistia parcial i eleccions horitzó, l'esperit de les urnes segueix.