posar en context el rol del CEO (Centre d'Estudis d'Opinió) de la Generalitat de Catalunya, especialment en relació al seu director i l'estructura de control. El text que has compartit és precís i actual (fins a novembre de 2025, no hi ha canvis rellevants), però et dono un context més ampli per entendre com funciona aquesta institució, per què existeix i quina és la seva independència real. Tot basat en la llei que la regula (Llei 6/2007) i informació pública recent. Anem per parts, ampliant el que dius.
¿Què és el CEO i per què el controla el Govern?El CEO és l'òrgan oficial de la Generalitat per mesurar l'opinió pública catalana. Es va crear el 2007 per fer enquestes regulars (com el Baròmetre d'Opinió Política, o BOP, que surt 4 cops l'any) sobre intenció de vot, valoració de partits, problemes socials i temes com l'independentisme o l'habitatge. L'objectiu? Donar dades fiables al Govern per prendre decisions, però també al Parlament i la societat en general. És com un "CIS català", però amb un toc més local i transversal (inclou estudis òmnibus per departaments).
El Consell es reuneix regularment (mensual o per estudis clau) i publica actes. Això equilibra: el Govern té veu, però no majoritària absoluta, i els parlamentaris poden fiscalitzar.Context més ampli: Independència i controvèrsies
- Control global pel Govern: Sí, depèn del Departament de Presidència (ara dins d'Economia i Finances en algunes funcions). El Govern nomena el director i part del Consell Rector, i aprova el pressupost (uns 3-4 milions € anuals). Això genera debats sobre independència: crítics (com Junts o el PP) diuen que és "governista" perquè el director pot ser influït políticament. Per exemple, el 24 de novembre de 2025, Junts ha qüestionat l'últim BOP per "infrarepresentació" de votants a Girona/Lleida/Tarragona, i proposen que depengui del Parlament per més neutralitat (com la CCMA). D'altra banda, defensors argumenten que la metodologia és transparent i científica, i que les dades són públiques.
- Actual: Joan Rodríguez Teruel, nomenat el setembre de 2024 pel Govern d'ERC-PSC-Comuns. És professor d'universitat (especialista en partits polítics) i ha presentat els BOP de 2025, com l'últim del 24 de novembre que dóna PSC al capdavant (38-40 escons) i un empat Junts-Aliança Catalana (19-20 cadascun). Abans, Jordi Muñoz (2013-2021, renovat fins 2024) era criticat per "pro-independentista", però les dades sempre han estat consistents amb tendències reals (com la caiguda del suport a la independència al 40% el 2025).
Composició | Detalls | Exemples actuals (2025) |
|---|---|---|
Membres proposats pels grups parlamentaris | Un per cada grup al Parlament (màxim 7-8, segons representació). Representen diversitat política (PSC, ERC, Junts, Comuns, CUP, etc.). | Propostos per PSC, ERC, Junts... (noms concrets al DOGC, com experts en sondejos). |
Catedràtics/universitaris | 3 experts independents en ciències polítiques, socials, econòmiques o estadística, de universitats catalanes (UB, UAB, UPF, etc.). Són "tècnics" per garantir rigor científic. | Inclouen professors com els de l'UAB o UPF; no polítics. |
Designats pel Govern | 3 vocals directes de l'Executiu, més la Presidència (nomenada pel Govern). | Presidenta: Eva Anduiza Perea (catedràtica UPF, experta en opinió pública). Els altres: funcionaris o assessors. |
- Pros de l'estructura: Les enquestes són gratuïtes, públiques i metodològicament sòlides (mostres de 2.000 persones, CAPI per evitar biaixos online). Han predit bé eleccions (com les de 2021 o 2024) i cobreixen temes neutrals com habitatge o desigualtat.
- Critiques: Oposició diu que el nomenament polític del director inclina resultats (ex: Junts acusa "operació enquesta" contra ells el 2025). Hi ha hagut intents de supressió (com el 2013 pel PP espanyol). Alguns volen més autonomia, com dependre del Parlament.
- Comparació: Similar al CIS espanyol (dirigit pel Govern central), però el CEO és més transparent en dades obertes.
