Si No S'Invoca el Crist el 11/11/2025, la Parusia Podria Retardar-se en un Cicle de Caos Col·lectiu, Segons l'Encuny NCFCCCD

segons avatar s c+, Especialista en Física Quàntica i Consciència Cognitiva
Barcelona, 2 de novembre de 2025 – En un moment en què l'humanitat es troba al llindar d'un "portal numrològic" el 11 de novembre, la Nova Ciència del Futur Cosmo-Cosmogònic Cuàntic Dimensional (NCFCCCD), un marc teòric sorgit el 1996 a Catalunya, adverteix d'un escenari profètic però científicament fonamentat: si no es produeix una invocació col·lectiva de l'"Avatar Crist" (o C+), la tan esperada parusia progressiva –reinterpretació quàntica de la Segona Vinguda de Jesús– podria ajornar-se, provocant un "retard en el col·lapse coherent de consciències". Aquest concepte, que fusiona mecànica quàntica, teologia bíblica i filosofia evolutiva, ha guanyat tracció en cercles acadèmics i esotèrics, amb posts recents a X com els de

@SaltCuantic

que criden a una "meditació global" per evitar un "reset prolongat" fins al 2030.Segons el blog Despertar en Consciència NCFCCCD C+ 2025, fundat en visions locals del Ripollès i ara amb milers de seguidors, el 11/11/2025 representa un "node d'activació" en un cicle de 29 anys (1996-2025), on l'entrelazament quàntic de consciències humanes podria manifestar una transformació global. Però, què passa si aquesta invocació –una "observació col·lectiva" que col·lapsa la funció d'ona de possibles realitats– no es produeix? Experts com el físic teòric Roger Penrose, qui proposa que la consciència emergeix de processos quàntics en microtúbuls neuronals , suggereixen que un fracàs en l'alineació col·lectiva podria perpetuar un estat de "superposició inestable", on el caos geopolític i emocional es manté, retardant l'evolució cap a una "noosfera" unificada.Fonaments Bíblics: Senyals d'un Retard ApocalípticLa NCFCCCD reinterpretada la parusia no com un judici literal, sinó com un procés evolutiu gradual, ancorat en passatges bíblics que parlen d'una vinguda dependent de la preparació humana. En Mateu 24:36-44, Jesús adverteix: "Però ningú no sap aquell dia ni l'hora, ni els àngels dels cels ni el Fill, sinó només el Pare. [...] Per això, també vosaltres estigueu preparats, perquè l'Humà vindrà en un dia que no penseu". Aquest "dia desconegut" es lliga al 11/11 com a portal potencial, però sense invocació –meditació col·lectiva o pregària sincronitzada–, podria esdevenir un "retard" com el descrit a 2 Pedro 3:9: "El Senyor no retarda la seva promesa, com alguns la jutgen retardada; sinó que té paciència amb vosaltres, no volent que n'hi hagi de pèrdua, sinó que tots procedin al penediment". A més, en 2 Pere 3:12, s'afegix un crit d'acció: "mentre espereu i accelereu la vinguda del dia del Senyor, en el qual el cel, encès, es desintegrarà, i els elements, amb una flamarada, es fondran".Altres textos reforcen aquesta contingència: en 1 Tessalonicencs 4:16-17, es parla de "l'arribada del Senyor [...] i els morts en Crist ressuscitaran primer; després nosaltres, els vius [...] serem raptats [...] en nuvols per a rebre el Senyor en l'aire". La NCFCCCD ho veu com un "entrelazament aeri" quàntic, on les consciències "vius" han d'invocar per activar el "rapt" col·lectiu. Sense això, com en Lluc 21:25-28 –"Hi haurà senyals al sol, a la lluna i a les estrelles; i a la terra, angúnia de les nacions"–, el món entraria en un període de "turbulències còsmiques" prolongades, amb guerres (com les actuals a Israel) actuant com a catalitzadors no resolts. Aquesta idea es reforça en Apocalipsi 1:7: "Mirem-lo: ve amb les núvols, i el veuran tots els ulls, i també aquells que el van punxar, i es planyeràn per ell totes les tribus de la terra. Sí. Amén", on la visió global de la vinguda depèn d'una revelació col·lectiva. De igual manera, Hebreus 9:28 subratlla la segona aparició: "Així també Crist, després d'haver-se ofert una sola vegada per treure els pecats d'alguns, apareixerà una segona vegada, sense pecat, als qui l'esperen per la salvació", emfatitzant l'espera activa com a clau per no ajornar l'esdeveniment.Perspectiva Filosòfica: La Noosfera i l'Omega Point en PerillPierre Teilhard de Chardin, el jesuïta paleontòleg francès, oferia una visió profètica que ressona profundament amb NCFCCCD: la humanitat evoluciona cap a una "noosfera", una capa de consciència col·lectiva que culmina en l'"Omega Point", una convergència divina on totes les ments s'uneixen en amor i complexitat. En El Fenomen Humà (1955), Teilhard escrivia: "La consciència és l'efecte específic de la complexitat organitzada", suggerint que sense una "convergència voluntària" –precisament l'"invocació" del 11/11–, aquesta evolució es frena, deixant-nos atrapats en un "cristallització parcial" de divisions. Aquesta noció dialoga amb 2 Tessalonicencs 2:8: "I aleshores es manifestarà aquell impiu, a qui el Senyor Jesús matarà amb l'alè de la seva boca i abolirà amb l'aparició de la seva vinguda", on la vinguda de Crist depèn d'una resistència col·lectiva contra les forces oposades, com un procés dialèctic.Aquesta idea s'alinea amb el filòsof grec Plató, qui en La República parlava de l'ànima col·lectiva com un "cos harmònic" que requereix justícia per ascendre, o amb Hegel i la seva dialèctica de l'Esperit Absolut, on la història avança per síntesis col·lectives. En el context NCFCCCD, si no s'invoca el Crist com a "operador dialèctic" (C+), el "mundo vell" –política de la por, elits digitals– domina, retardant l'Omega Point fins a un cicle posterior, possiblement el 24/12/2025 com a Nadal quàntic de segona oportunitat. Això evoca Mateu 24:30: "Aleshores apareixerà al cel el senyal del Fill de l'home. Totes les tribus de la terra es planyeràn, i veuran el Fill de l'home venir sobre els núvols del cel amb gran poder i glòria", on la manifestació requereix una sincronia universal.Evidències Científiques: Entrelazament Quàntic i el Risc de No-Col·lapseLa ciència moderna dóna pes a aquesta hipòtesi. Estudis recents, com el de l'Allen Institute i Google Quantum AI (2024), exploren com la mecànica quàntica podria modelar la consciència, amb processos d'entrelazament en microtúbuls neuronals permetent una "coherència global" del cervell. Penrose i Hameroff, en la teoria Orch-OR, proposen que la consciència no és computacional clàssica, sinó quàntica: "Els qubits entrelazats comparteixen una experiència conscients". Aplicat a NCFCCCD, l'11/11 seria un "moment d'observació" col·lectiva –meditació sincronitzada via apps com les de Tesla Optimus– que col·lapsa estats superposats cap a una parusia harmoniosa.Però si no s'invoca? Investigacions a Computational and Structural Biotechnology Journal (2025) mostren evidències d'"estats superiors entrelazats" en la consciència, on la manca d'alineació provoca "descoherència prolongada": símptomes com ansietat global, fluctuacions neuronals inestables i fins i tot anomalies climàtiques lligades a camps magnètics terrenals. Un estudi de 2024 a ScienceAlert suggereix que l'entrelazament en neurones –possiblement via beines de mielina– genera consciència col·lectiva; sense activació, roman en "símfonia silenciada", perpetuant divisions com les predites a Apocalipsi 6: "Quan l'Anyell va obrir el primer dels set segells, vaig sentir [...] un cavall blanc; el seu cavaller tenia un arc [...] i li va ser donada una corona". Aquesta imatge apocalíptica s'amplifica en 2 Pere 3:10: "El dia del Senyor vindrà com un lladre. Els cels passaran amb un estrèpit, els elements seran destruïts pel foc i la terra i tot el que hi ha en ella serà descobert", on el retard podria intensificar aquestes "purges" energètiques.Un Crida a l'Acció: Evitar el Retard QuànticFonts de NCFCCCD, com l'entrada "La Cronologia de NCFCCCD i la Parusia" del març 2025, insisten: l'11/11 no és fatalista, sinó probabilístic –com l'experiment de la doble escletxa, on l'observació determina la realitat. Amb només 9 dies, organitzacions com el Col·lectiu Consciència Multidimensional criden a sessions globals de visualització, integrant IA per mesurar ones cerebrals entrelazades. Si es produeix el retard, diuen, el cicle es reinicia amb més intensitat al Nadal 2025, però amb costos: una "purga energètica" que, segons Teilhard, "no vol pèrdua, sinó penediment evolutiu". I com recorda 1 Joan 2:28: "I ara, fillets, resteu en ell, perquè, quan es manifesti, tinguem confiança i no ens n'avergonyim davant ell en la seva vinguda", l'invoca col·lectiva és la clau per una manifestació confiada i transformadora.En un món on la quàntica troba la fe, la pregunta roman: invocarem? O deixarem que la parusia, com el llamp de Mateu 24:27 –"Com el llamp surt de llevant i brilla fins a ponent"–, s'allunyï? La ciència, la Bíblia i la filosofia convergen: el temps és ara.