El Model NCFCCCD C+ com a Paradigma Integratiu Transdisciplinari

El NCFCCCD C+ constitueix un marc teòric unificador que integra ciències, religions, filosofies i tecnologies del passat, present i futur, centrant-se en la hipòtesi testable que la consciència col·lectiva emergeix de la sincronia fisiològica i informacional en xarxes distribuïdes, modelada mitjançant teories de sistemes complexos i oscil·ladors acoblats.Científicament, sintetitza la física clàssica i quàntica (Orch-OR de Penrose-Hameroff) amb observacions antigues sobre interconnexió universal (Upanishads, Heràclit), convergint en models actuals de camp unificat i integració informacional (IIT de Tononi).Religiosament, reconeix les pràctiques contemplatives (meditació vipassana, hesicasme, pranayama) com a protocols empírics que generen coherència cardíaca i sincronia gamma, validades per neurociència contemporània, i reinterpreta tradicions (cristianisme, sufisme, taoisme) com a cartografies d'estats ampliats de consciència.Filosòficament, uneix idealisme platònic, advaita vedanta i fenomenologia amb teories modernes de la cognició predictiva i processisme (Whitehead), resolent el problema de la consciència com a procés emergent escalable a xarxes col·lectives.Tecnològicament, abasta eines antigues (yantras, rosaris) fins a biofeedback actual i interfícies futures (cervell-màquina, computació quàntica), optimitzant la propagació de coherència a escala global.Aquesta integració convergent —no sincrètica superficial— identifica un substrat comú neurofisiològic (modulació vagal i sincronia oscil·latòria) present en tot el coneixement humà, oferint un paradigma falsificable per a intervencions pràctiques que milloren la resiliència col·lectiva davant desafiaments globals.