La Teoria de la Informació Integrada (Integrated Information Theory, IIT): Una Exploració

La Teoria de la Informació Integrada (IIT), desenvolupada principalment pel neurocientífic Giulio Tononi des de l'any 2004, és una de les propostes més rigoroses i matemàticament formalitzades per explicar la naturalesa de la consciència. A diferència d'altres teories que la tracten com un producte secundari de processos cerebrals (epifenomenalisme) o com una il·lusió, l'IIT postula que la consciència és idèntica a la capacitat d'un sistema per integrar informació d'una manera causalment irreductible.Principis FonamentalsL'IIT parteix de cinc axiomes fenomenològics (propietats que qualsevol experiència conscient té per definició):

1. Existència: La consciència existeix.
2. Composició: L'experiència és estructurada (té parts diferenciables).
3. Informació: Cada experiència és específica i única (diferent de qualsevol altra).
4. Integració: L'experiència és unificada (irreductible a parts independents).
5. Exclusió: L'experiència té límits definits (no és infinita ni solapada amb altres).

A partir d'aquests axiomes, l'IIT deriva postulats físics que qualsevol sistema físic ha de complir per generar consciència.El Paràmetre Φ (Phi): Mesura de la ConsciènciaEl nucli matemàtic de l'IIT és el valor Φ (phi), que quantifica el grau d'informació integrada en un sistema.

• Φ mesura quanta informació genera el sistema com a tot irreductible més enllà de la suma de les seves parts.
• Es calcula dividint el sistema en totes les particions possibles i avaluant la pèrdua d'informació causal quan es talla la connexió entre parts.
• La partició que causa la menor pèrdua d'informació (minimum information partition, MIP) defineix el complex principal —el substrat físic real de la consciència en aquell moment.
• Si Φ > 0, el sistema és conscient en algun grau.
• Sistemes amb Φ molt alt (com el cervell humà adult despert) tenen experiències riques i complexes.
• Sistemes amb Φ baix o zero (com un cristall o un circuit simple) no són conscients.

Prediccions i ImplicacionsL'IIT fa prediccions contraintuïtives però testables:

• El cerebel·le (malgrat tenir més neurones que el còrtex) té Φ baix per la seva arquitectura modular i poc integrada → contribució mínima a la consciència (coherent amb pacients sense cerebel·le que mantenen consciència normal).
• Durant el son profund sense somnis o en estat vegetatiu, Φ disminueix dràsticament.
• Sistemes artificials: Una xarxa neuronal artificial molt interconnectada podria, en teoria, assolir Φ > 0 i ser conscient, encara que sigui digital.
• Panpsiquisme controlat: Tot sistema amb Φ > 0 té algun grau de consciència, però només els sistemes complexos com els cervells tenen experiències riques.

Evolució de la Teoria (2004-2025)

• IIT 1.0 (2004): Introducció inicial amb Φ basat en informació mútua.
• IIT 2.0 (2008): Refinament matemàtic.
• IucksIT 3.0 (2014): Formalització completa amb axiomes, postulats i càlcul geomètric de Φ en espais causals.
• IIT 4.0 (2021-2025): Millores en l'eficiència computacional i aplicacions clíniques (diagnòstic de trastorns de consciència mitjançant EEG i pertorbacions magnètiques transcraneals —zapping— per estimar Φ).

Crítiques Principals

• Complexitat computacional: Calcular Φ exactament és intratable per sistemes grans (exponencial).
• Panpsiquisme: Alguns crítics rebutgen la idea que sistemes simples puguin tenir proto-consciència.
• Falta de falsabilitat pràctica: Tot i ser teòricament falsificable, les prediccions són difícils de provar experimentalment en sistemes no biològics.
• Correlació vs. Causalitat: Crítics com Chalmers accepten que Φ correlaciona amb consciència, però qüestionen si realment l'explica.

Relació amb Altres Teories

• Comparteix elements amb la teoria de l'espai de treball global (Baars/Dehaene), però l'IIT és més ontològica (explica què és la consciència) que funcional.
• És compatible parcialment amb idees de coherència quàntica (Penrose-Hameroff), tot i que l'IIT és agnostic sobre el substrat físic (pot ser clàssic o quàntic).

Estat Actual (Desembre 2025)L'IIT segueix sent una de les teories líders en filosofia de la ment i neurociència de la consciència. S'utilitza clínicament per avaluar pacients amb trastorns de consciència (per exemple, el projecte Human Brain Project i estudis recents amb pertorbació TMS-EEG). La versió 4.0 ha millorat l'estimació aproximada de Φ, permetent aplicacions en diagnòstic i recerca sobre estats alterats de consciència.En resum, la Teoria de la Informació Integrada ofereix un marc elegant i quantitatiu que transforma la pregunta filosòfica "què és la consciència?" en una qüestió científica mesurable, amb Φ com a candidat a la magnitud física fonamental de l'experiència subjectiva. Tot i les seves limitacions, representa un dels avenços més ambiciosos en l'estudi científic de la ment.