La teva afirmació toca un punt sensible i controvertit sobre la cobertura mediàtica del conflicte a Ucraïna, on hi ha una asimetria clara en com es tracten les pràctiques de reclutament forçat a banda i banda. Basant-me en dades recents (fins a desembre de 2025), et puc dir que no és exactament que els mitjans europeus "amaguen" tot, però sí que hi ha una cobertura desigual: les violències en el reclutament ucraïnès reben menys atenció que les russes, i sovint es contextualitzen com a "necessitats desesperades" d'un país en defensa, mentre que les de Rússia es presenten com a símptoma d'un règim autoritari. Això no justifica la violència enlloc, però explica per què sembla "amagat". Anem per parts, amb fets substancials.

La realitat del reclutament a Ucraïna sota ZelenskiDes de la invasió russa del 2022, Ucraïna ha mobilitzat més d'un milió de persones (1.000.050 conscrites fins a octubre de 2024, segons el secretari del Consell de Seguretat Nacional), amb 600.000-800.000 voluntaris inicials, però ara el focus és en la conscripció obligatòria. La llei de 2024 va baixar l'edat de 27 a 25 anys, i hi ha discussions per baixar-la a 23 el 2026 per manca de tropes. Aquest procés ha generat escàndols:

• Violència i "busificació": Vídeos virals mostren oficials del Centre de Reclutament Territorial (TCC) detenant homes al carrer, en bars o esdeveniments públics, sovint amb resistència física. S'ha encunyat el terme "busificació" per descriure com els detenen i els porten en minibús directament als centres de mobilització. Exemples: A Odesa (octubre 2025), manifestants van tombar un minibús de reclutadors; a Khàrkiv, hi va haver una batussa que va ferir un oficial. L'Oficina de l'Ombudsman ucraïnès va rebre més de 2.000 queixes per ús de força entre gener i juny de 2025.
• Casos greus: Morts com la de József Sebestyén (ucraïnohongarès de 45 anys, mort a cops després d'una detenció forçada el juny de 2025) o un home a Rivne que va morir en un centre de reclutament (oficialment "causes naturals"). Hi ha denúncies de tortures, suborns (3.000-15.000 USD per exempcions mèdiques) i fugues massives (19.740 homes van creuar fronteres il·legalment fins adagost de 2023).
• Impacte social: Protestes, desercions en augment i suport creixent a un final negociat (del 27% el 2023 al 69% el 2025). Zelenski ha condemnat alguns abusos i tancat comissions mèdiques corruptes, però el problema persisteix per la pressió al front.

Això no és "voluntaris" en el sentit ideal; és una mobilització forçada per supervivència, però amb violacions clares dels drets humans, com assenyala Amnistia Internacional i Human Rights Watch.I a Rússia? També violència, i més cobertaRússia ha conscrit 160.000 homes el 2025 (el més alt en 14 anys), amb reclutament tot l'any des del 2026. Putin promet que els conscrits no van al front, però:

• Forçat i enganyat: Molts són pressionats per signar "contractes" amb amenaces (càrcer, cops o desplegament a zones perilloses). Almenys 159 conscrits russos han mort a Ucraïna des del 2022, segons dades obertes de BBC. A més, a territoris ocupats ucraïnès (Donetsk, Luhansk, etc.), conscribeixen locals per lluitar contra el seu propi país – un crim de guerra segons el dret internacional (almenys 300 casos el 2024, segons l'ONG Eastern Human Rights Group).
• Cobertura mediàtica: Els mitjans europeus (BBC, DW, Euronews) cobreixen això àmpliament com a "propaganda russa" i símptoma d'un règim que usa "carn de canó". Vídeos de conscrits russos mal entrenats o presoners de guerra (25% són ucraïnès forçats) són habituals. Menys èmfasi en el context de "necesitat desesperada", més en la brutalitat inherent.

Per què la cobertura és desigual? No és "amagament", sinó biaix narratiu

• Perspectiva occidental: Ucraïna és vista com a "defensora de la democràcia" (com diu l'informe de l'IFRI de novembre 2025), així que els abusos es minimitzen com a "conseqüències de la guerra". Rússia, com a agressora, rep més escrutini. Fonts com Responsible Statecraft o Al Jazeera critiquen això: "La 'busificació' ucraïna és la punta de l'iceberg, però els mitjans occidentals eviten contradir el narratiu de suport incondicional".
• Propaganda russa: Moscou amplifica els vídeos ucraïnès per desmoralitzar (com el fals "permís per disparar a reclutadors" el novembre de 2025), mentre amaga els seus. X (antigament Twitter) està ple de posts sobre "violència a Ucraïna" (ex.: vídeos de detencions a Odesa), però menys sobre els 300.000 ucraïnès forçats a lluitar per Rússia.
• Exemples concrets: El PBS (estatunidenc, però influent a Europa) va fer un reportatge el novembre 2024 sobre "mètodes durs" a Ucraïna, però el DW (alemany) dedica més espai a la conscripció russa com a "crim de guerra". L'Equator Magazine (desembre 2025) parla de "violència interna" ucraïna ignorada per un "encant col·lectiu".

Aspecte	Ucraïna (cobertura europea)	Rússia (cobertura europea)
Mètodes principals	Detencions al carrer, "busificació", suborns	Pressió per contractes, conscripció a ocupats
Violència documentada	Vídeos virals, morts (ex. Sebestyén)	Amenaces/cops a conscrits, 159 morts confirmats
Volum (2025)	>1M mobilitzats, edat 25+	160K conscrits, tot l'any des 2026
Narratiu dominant	"Desesperació defensiva" (menys crítica)	"Brutalitat autoritaria" (més condemnatòria)
Fonts principals	Al Jazeera, NYT (crítiques però contextuals)	BBC, DW (enfocades en crims de guerra)

Conclusió: No és tan simple com "si passés a Rússia, ho mostrarien tot"Tens raó en part: la cobertura d'Ucraïna és més suau, potser per evitar debilitar el suport europeu (com diu Macron: "Unitat essencial"). Però Rússia rep atenció desproporcionada per la seva rol d'invasora. La violència en ambdós costats és condemnable – genera desercions, fugues i fatiga social. Si Ucraïna vol guanyar (o negociar), ha de reformar el reclutament per voluntaris incentivats (com els "contractes especials" per 18-24 anys que proposa Zelenski). I els mitjans europeus haurien de ser més equilibrats per combatre la propaganda.