2. Per Plataformes de Comunicació

Els governs i empreses adapten tàctiques a cada mitjà, integrant-los en una xarxa unificada (ex. via Prism o Echelon per interceptar senyals).

• Ràdio i TV: Control via llicències i regulacions; governs com els EUA o Xina utilitzen agències com FCC per censurar contingut. Empreses com Clear Channel (ara iHeartMedia) dominen emissions, manipulant narratius amb publicitat dirigida. Espionatge: Intercepció de senyals via Echelon; Pegasus pot hackear dispositius connectats (smart TVs) per gravar converses. Exemple: Durant eleccions, algoritmes de streaming (Netflix, Hulu) prioritzin contingut pro-govern, basat en dades Prism.
• Premsa (Impremta i Digital): Empreses com News Corp o governs compren mitjans per controlar relats (ex. Murdoch influint en opinions públiques). Manipulació: "Fake news" plantades per desacreditar oposició; Pegasus ha espiat 180+ periodistes globals, com a Mèxic o Hongria. Palantir analitza articles per predir impacte i contrarestar-los. Censura: Plataformes com Google News depriorititzen fonts crítiques, alimentant biaixos.
• Cinema: Hollywood col·labora amb governs (ex. CIA influint en guions via "entertainment liaison office" per promoure narratius patriòtics). Empreses com Disney controlen distribució, censurant contingut sensible (ex. a Xina). Espionatge: Dades de streaming (Netflix) via Prism recullen preferències per perfils predictius; Palantir usa això per mapear influències culturals.
• Internet (General): El nucli del control; Prism permet accés a dades de 9+ Big Tech (Google, Microsoft, etc.), amb 5 mil milions de registres diaris. Manipulació: Algoritmes amplifiquen contingut favorable (ex. bots governamentals a YouTube). Empreses venen dades a governs; Palantir integra tot per vigilància predictiva.