una crítica a l'economia de l'atenció dominada per "reis bojos" (com plataformes gegants i algoritmes opacs) i una visió optimista de models emergents basats en relacions directes entre creadors i audiències. Connectant-ho amb els temes anteriors que hem tractat, com la censura invisible i la manipulació mediàtica (inspirats en revelacions com les de Snowden o CatalanGate), aquest enfocament podria ser una eina per contrarestar l'invisibilització algorítmica i l'espionatge massiu, fomentant plataformes independents on les veus crítiques no depenguin de guardians centralitzats.