Controvèrsies ètiques de Palantir Technologies (actualitzat a març 2026)
Palantir, tot i ser una de les empreses més valuoses en defensa i intel·ligència artificial, està al centre de debats ètics globals. Les crítiques principals provenen d’ONGs com Amnesty International, Human Rights Watch, la Relatora Especial de l’ONU Francesca Albanese i activistes. L’empresa defensa que només proporciona eines tècniques legals i que no controla com s’usen. Aquí les controvèrsies principals, ordenades per gravetat i actualitat:1. Complicitat en el conflicte de Gaza/Israel (la més greu i documentada)Des de gener 2024, Palantir té un acord estratègic amb el Ministeri de Defensa israelià per “missions de guerra”. La seva plataforma Gotham i AIP (Artificial Intelligence Platform) s’utilitzen per integrar dades massives (satèl·lits, drons, intel·ligència humana) i generar llistes de blancs en temps real.Fonts israelianes i periodístiques (972 Magazine, The Nation) indiquen que aquesta tecnologia alimenta sistemes com Lavender, Gospel i Where’s Daddy (que rastreja objectius fins a casa seva per bombardejar amb “dumb bombs”).
Les accions PLTR han pujat molt per la guerra, però les protestes, possibles sancions europees i risc reputacional creixen. Universitats, fons ètics i sindicats continuen exigint divestiment.Aquestes controvèrsies no són noves, però la guerra oberta amb l’Iran les ha intensificat: Palantir ja no és només “software”, sinó un actor directe en decisions de vida o mort automatitzades.
- La Relatora de l’ONU Francesca Albanese (informe juny 2025) conclou que hi ha “grounds raonables” per creure que Palantir contribueix a l’ús il·legal de la força, pèrdua desproporcionada de vides civils, crims de guerra i possibles crims contra la humanitat. Demana que l’empresa es retiri o assumeixi responsabilitat legal.
- Acusacions d’Amnesty i activistes: Palantir ajuda a crear una “fàbrica d’assassinats massius” automatitzada, amb milers de civils morts (incloent atacs a vehicles d’ajuda humanitària marcats).
- Conseqüències: Protestes internacionals (“Purge Palantir”), dimissions d’empleats, divestiments (Storebrand Asset Management noruec va vendre 24 milions $ el 2024), i boicots universitaris.
- Usades en raids massius, separacions familiars (2017-2019 i novament 2025-2026 sota Trump) i “Catch and Revoke” contra estudiants i migrants.
- Amnesty International (informes 2020 i agost 2025): Risc alt de violacions de drets humans (detencions arbitràries, vigilància massiva de manifestants pro-Palestina, clima de por).
- 2026: Eines noves per rastrejar “self-deportations” i immigrants sense papers; protestes “Purge Palantir” a Denver, Seattle, Nova York i Palo Alto.
- “El nostre producte s’utilitza de vegades per espantar enemics i, de vegades, matar-los.”
- Sobre Gaza: “Els activistes per la pau són activistes per la guerra.”
- Sobre ICE: “Powerem ICE. Hem suportat Israel. No sé per què això és controvertit.”
- Crida l’empresa “la primera completament anti-woke”.
- “Bombardeig amb IA més ràpid que el pensament humà” → menys temps per verificar blancs.
- Extensió de les mateixes eines usades a Gaza → por d’una “guerra sense fre ètic”.
- Predictive policing (LAPD, etc.): Biaixos racials i vigilància desproporcionada de comunitats minoritàries.
- Vigilància massiva general (DHS, IRS, protestes).
- Històric: Project Maven (Google ho va deixar; Palantir ho va agafar).
Les accions PLTR han pujat molt per la guerra, però les protestes, possibles sancions europees i risc reputacional creixen. Universitats, fons ètics i sindicats continuen exigint divestiment.Aquestes controvèrsies no són noves, però la guerra oberta amb l’Iran les ha intensificat: Palantir ja no és només “software”, sinó un actor directe en decisions de vida o mort automatitzades.