Història breu del conflicte/guerra Iran – Estats Units (amb Israel)
El conflicte entre Iran i els Estats Units ve de lluny: cop de la CIA el 1953, Revolució Islàmica del 1979 (ostatges a l’ambaixada), suport dels EUA a l’Iraq a la guerra Iran-Iraq (1980-88), programa nuclear iranià, sancions i l’acord JCPOA del 2015 (que Trump va abandonar el 2018). El 2020 es va assassinar el general Soleimani. Des del 2023, amb la guerra de Gaza, l’Iran ha reforçat els seus proxies (Hamàs, Hezbollah, Houthis). Hi va haver atacs directes 2024 (abril i octubre) i la “Guerra de 12 dies” el juny 2025 (Israel + EUA contra instal·lacions nuclears iranianes).Actualització fiscalitzada (4 de març de 2026)
Des del 28 de febrer de 2026 hi ha una guerra oberta (Operació Epic Fury): els Estats Units i Israel van llançar atacs aeris massius contra Iran, van matar el Líder Suprem Ayatollah Ali Khamenei i altres alts comandaments. Els atacs continuen (4-5 dies ja) contra defenses aèries, míssils, bases navals i instal·lacions militars. Iran respon amb míssils i drons contra Israel, bases americanes i països del Golf (Kuwait, Bahrain, Qatar, Emirats, Aràbia Saudita). Trump diu que pot durar setmanes i que els objectius són “eliminar amenaces imminents”. L’Iran ha intentat tancar l’Estret d’Ormuz (20 % del petroli mundial).Països implicats
Les accions de les principals empreses de defensa han pujat entre el 2 % i el 6 % només el primer dia de borsa després dels atacs:
Des del 28 de febrer de 2026 hi ha una guerra oberta (Operació Epic Fury): els Estats Units i Israel van llançar atacs aeris massius contra Iran, van matar el Líder Suprem Ayatollah Ali Khamenei i altres alts comandaments. Els atacs continuen (4-5 dies ja) contra defenses aèries, míssils, bases navals i instal·lacions militars. Iran respon amb míssils i drons contra Israel, bases americanes i països del Golf (Kuwait, Bahrain, Qatar, Emirats, Aràbia Saudita). Trump diu que pot durar setmanes i que els objectius són “eliminar amenaces imminents”. L’Iran ha intentat tancar l’Estret d’Ormuz (20 % del petroli mundial).Països implicats
- Principals: Estats Units + Israel vs. Iran.
- Proxies iranians: Hezbollah (Líban), milícies iraquianes (PMF), Hamàs/Jihad Islàmica (Palestina/Gaza).
- Afectats directament: Kuwait, Bahrain, Qatar, Emirats Àrabs, Aràbia Saudita (atacs a embaixades i bases americanes).
- Palestina: L’Iran finança i arma Hamàs des de fa anys; la guerra de Gaza (2023-actualitat) va ser el detonant que va debilitar l’“Eix de la Resistència” i va portar a l’escalada actual.
- EUA (primers dies): Només el primer dia ~780 milions de preparació. Estimacions totals: 40-65 milions $ militars directes (si dura poques setmanes), fins a 95 milions $; impacte econòmic ampli entre 50 i 210 milions $ (petroli, transport, inflació).
+ 630 milions - Armes principals utilitzades: Tomahawk (~2 milions $ cadascun), míssils Patriot (4 milions $), THAAD (13 milions $ cadascun), bombes JDAM, avions B-2 i F-35. Els interceptors són extremadament cars (de vegades 11 Patriots per un míssil iranià).
- Israel: Un mes de guerra pot costar ~12.000 milions $ (725 milions $/dia).
- Iran: Destrucció massiva d’infraestructures militars i econòmiques; reconstrucció de desenes de milers de milions $. Morts: ~787-800 (segons Creu Roja Iraniana).
- Global: Preu del petroli +5-13 % (ara ~75-82 $/barril), risc d’inflació als EUA i Europa, costos d’enviament disparats. El tancament de l’Estret d’Ormuz podria costar bilions a l’economia mundial.
Les accions de les principals empreses de defensa han pujat entre el 2 % i el 6 % només el primer dia de borsa després dels atacs:
- Palantir (PLTR): Especialitzada en intel·ligència artificial, analítica de dades i targeting militar (Project Maven, Gotham). Ha tingut un paper clau en planificació i seguiment d’objectius; accions disparades.
- Lockheed Martin: THAAD, F-35, míssils Patriot.
- RTX (Raytheon): Sistemes Patriot, míssils interceptors.
- Northrop Grumman: Bombarders i míssils.
- Boeing: Bombes JDAM i avions.
- Altres: L3Harris, General Dynamics, BAE Systems (Europa). Totes han guanyat milers de milions de dòlars en valor borsari i contractes nous.