Les reivindicacions principals dels docents en la vaga del març de 2026 a Catalunya (convocada principalment per USTEC·STEs —sindicat majoritari—, Professors de Secundària, CGT i Intersindical) se centren en millores estructurals al sistema educatiu públic, tant laborals com pedagògiques. Aquestes demandes s'han mantingut constants durant el cicle de protestes (des de febrer i especialment la setmana del 16 al 20 de març), i són el motiu principal del rebuig massiu a l'acord signat pel Departament d'Educació amb CCOO i UGT (considerat "insuficient", una "traïció" i fet "d'esquena al col·lectiu").

Reivindicacions principals (segons USTEC i sindicats convocants)

• Recuperació del poder adquisitiu i millores salarials
  Demanen revertir la pèrdua acumulada els darrers anys (estimada en un 25% o més en alguns casos) i garantir mecanismes d'actualització salarial automàtica per evitar noves pèrdues. Critiquen que l'acord amb CCOO/UGT només preveu un increment del 30% del complement específic en 4 anys (uns 200 euros mensuals més aproximadament, o 2.960-3.027 euros anuals extra), que consideren molt inferior al necessari (USTEC parla de doblar el complement actual, amb increments de 700-800 euros mensuals). També reclamen reconèixer deutes pendents com els sexennis i millores per al personal d'atenció educativa (PAE), administració i serveis (PAS), amb salaris dignes i reclassificacions professionals.
• Reducció de ràtios i ampliació de plantilles
  Exigeixen baixar dràsticament el nombre d'alumnes per aula (actualment sovint >30 a secundària) per garantir una educació de qualitat. Proposen que l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NEE) es comptabilitzi com a dos alumnes per calcular ràtios reals. També demanen més professors i suports per avançar cap a una inclusió real als centres.
• Més recursos per a l'educació inclusiva
  Reclamen inversió addicional en personal de suport (educadors, psicopedagogs, logopedes, etc.), materials i mesures concretes per atendre la diversitat a les aules, sense que això sobrecarregui els docents.
• Reducció de la burocràcia i alleugeriment de la càrrega de treball
  Critiquen l'excés de tasques administratives, informes i procediments innecessaris que resten temps a l'ensenyament. Demanen suprimir burocràcia i centrar-se en la tasca docent.
• Altres demandes estructurals
  • Garantir democràcia als centres i estabilitat de plantilles (reduir interinitat abusiva).
  • Establir currículums negociats i consensuats amb el professorat.
  • Millores per al personal no docent (PAS, PAE, lleure educatiu), amb reconeixement professional i salarial.
  • Defensa d'una educació 100% pública, amb més finançament (crítiques a la concertada i demanda d'inversió mínima del 6% del PIB en educació pública).

Aquestes reivindicacions es resumeixen sovint en lemes com "Més salari i més recursos, menys burocràcia i menys ràtios" o "Més recursos i menys discursos".Context del rebuig a l'acord Govern-CCOO/UGTL'acord (signat al voltant del 9 de març) inclou l'increment del 30% del complement específic en 4 anys, complements per colònies, reducció progressiva de ràtios (ex. 20 alumnes a infantil/primària en segon cicle) i algunes mesures per PAE. Els sindicats convocants el qualifiquen d'"insuficient" perquè:

• No compensa la pèrdua real de poder adquisitiu.
• Les reduccions de ràtios i inclusió són graduals i poc concretes.
• No aborda la sobrecàrrega burocràtica ni altres demandes estructurals.
• Es va fer sense el suport majoritari (una consulta de USTEC/CGT/Intersindical va mostrar 94,9% de rebuig entre ~43.000 docents participants).

Els sindicats mantenen que el Govern (conseller Albert Dalmau) ha d'obrir negociacions reals amb els convocants de vaga i amenaçen amb més aturades (incloent-hi possible vaga general al sector públic) si no hi ha avenços. La manifestació del 20 de març davant el Parlament va ser un clam unitari per forçar aquest diàleg.